La farmàcia, més que fàrmacs

On quedem: en una cafeteria, a casa seva? Finalment, em rep a casa seva, un lloc ple de vivències i records. On es respira la seva passió per Reus, la seva simpatia i cordialitat que fan que les hores passin sense adonar-te'n, perquè parlar amb ella és un passeig per la vida. Amb una llarga trajectòria darrere del taulell de la farmàcia Bofarull, Trini Masip ens atèn per conversar sobre la ciutat, la farmàcia i les passions. 

- No és nascuda a Reus, però fa molts anys que hi viu. Per què Reus?

- Sóc nascuda a Llardecans, a la província de Lleida, però fa 45 anys que visc a Reus. Amb el Josep Maria Bofarull, el meu marit, que tot i ser de Reus vivia a Barcelona, vam buscar un lloc a mig camí on establir-nos i aquest lloc va ser Reus. Vam obrir la farmàcia Bofarull l'any 1978. I tornaríem a triar Reus, s'hi viu molt bé i la seva gent és excepcional.

- Farmacèutica de carrera no, però sí de tot cor?

- Sí, i tant, de tot cor. I si hagués de tornar a començar, tornaria a triar la farmàcia, encara més, estudiaria la carrera de farmàcia. Han estat uns quaranta anys al darrere del taulell. Tot va començar per amor i per ajudar la família, i es va convertir en una vocació. Estic molt agraïda a aquesta feina perquè he guanyat una gran família, tota la gent del barri. M'he enriquit molt personalment.

- Després de tants anys a la farmàcia, guarda algun record especial dels primers anys?

- Molts. Llavors el barri era molt petit. Hi va haver gent que es va esperar a anar a buscar el que li havien receptat a què obríssim la farmàcia, per ser els primers a venir-hi a comprar. Encara ara em trobo pares que em recorden que van pesar els seus fills per primera vegada a la farmàcia Bofarull. La gent venia i et demanava "la pastilla petita blava" o "la groga aquella que em prenc a la nit" i, com que coneixíem tothom, quasi sempre sabíem a què es referien. Una experiència molt entranyable. La veritat és que hi havia un fort vincle entre nosaltres i els clients i sempre ha estat així.

- El protocol a l'hora de dispensar els medicaments, és diferent ara d'abans? Ara és més estricte?

- No, sempre ha estat molt estricte i s'han seguit sempre els protocols a "rajatabla". Sempre hi ha hagut medicaments que necessitaven recepta per ser dispensats, però ara hi ha molta més burocràcia que et pren temps del que realment vols fer, que és ajudar el client i atendre'l bé.

- Com és el client de farmàcia? Perquè una farmàcia no és un comerç com qualsevol altre.

- És un client fidel, és un client que necessita confiar en qui l'està atenent a la farmàcia i s'acaba creant un vincle, hi empatitzes. El client de farmàcia t'explica el que li passa, el que el preocupa i nosaltres, en moltes ocasions, acabem sent una mica els confessors, els consellers. També he de dir que el que es parla a la farmàcia, es queda a la farmàcia.

- Creu que la gent, en general, fa un mal ús o un abús de les medicines?

- Sempre hi ha casos, però en general no. La gent pren els medicaments quan els necessita i quan es necessiten s'han de prendre, tant sí com no, i ha de ser aquells que els han prescrit. Tot i que, de vegades, si ens llegíssim els prospectes, no en prendríem cap. Sempre hi ha qui, perquè algú li ha recomanat, cada matí quan s'aixeca es pren una aspirina, per exemple, però no és l'habitual. En general la gent ho fa bé.

- Mentre les receptes s'han fet a mà, ha tingut gaires problemes a l'hora d'interpretar la lletra dels metges i metgesses?

- No, la veritat és que no. Normalment, la gent ve amb receptes dels mateixos metges i al final ja en coneixes la lletra i no hi ha problema. Sí que en alguna ocasió acabes havent de trucar per preguntar, dient més o menys el que et sembla que hi ha escrit i per a què és el medicament receptat, però sempre acabes esbrinant de quin es tracta.

- Ens podria explicar alguna anècdota d'aquests 40 anys a la farmàcia?

- I tant, moltes! Mira, els primers anys, els preservatius només es venien a la farmàcia i, normalment, els venien a comprar les dones. Però un dia, jo estava atenent una clienta i vaig veure que just a la vorera del davant, un home només feia que caminar amunt i avall mirant cap a la farmàcia. Feia poc que ens havien atracat i jo pensava que el que esperava era que em quedés sola per atracar-me. Però no, quan finalment em vaig quedar sola, va entrar i el que volia era comprar preservatius.

Hi havia mil maneres de demanar-los: "doni'm allò", "doni'm una capsa d'aspirines d'aquelles", "gometes". I, precisament, parlant de gometes, en aquells primers anys no hi havia botigues de llaminadures com ara, i a les farmàcies es venien caramels, ossets de goma. Doncs un dia un senyor em va demanar de posar-li "unes gomes", li vaig treure una capsa de preservatius i, tot esverat, em va dir: "No, home, no, vull que em posis uns ossets de goma, de caramel!". Vam riure molt.

I te'n podria explicar mil d'anècdotes, però et dic una cosa: a la farmàcia es pot demanar tranquil·lament tot pel seu nom, que no ens sorprèn res de res. I, com ja he dit, el que es parla a la farmàcia, es queda a la farmàcia.

Íntim i personal

- Nom: Trini Masip Esquerda

- Lloc de naixement: Llardecans, 1944

- Professió: darrere el taulell de la farmàcia

- Un lloc emblemàtic de Reus: el Teatre Fortuny

- Una dona que admiri: Pilarín Bayés

- Un record de la seva mare: que em va donar molta llibertat alhora que em feia ser-ne responsable

- Un lema: No deixis per demà el que puguis fer avui

- Reusenc amb qui faria el vermut: he conegut moltes persones interessants a Reus, és difícil triar-ne una.

- La geganta que més li agrada: la japonesa

- Si fos alcaldessa... Intentaria posar les coses fàcils als ciutadans i reduir la burocràcia. Ah, i intentaria que el comerç a Reus recuperés l'esplendor d'abans.