Anar al balcó a fumar, però deixar la porta oberta. Obrir les finestres per tal que surti el fum del cotxe. Poden ser algunes de les accions realitzades per alguns dels pares fumadors que tenen nadons menors de 18 mesos, amb l'objectiu d'evitar l’exposició del més petit. No obstant, aquestes mesures són insuficients per eliminar el contacte amb el fum i cal incidir en un canvi d'actituds. El paper de sensibilització és clau, tal com demostra la tesi doctoral realitzada per Lourdes Rofes, metgessa adjunta del servei d'addiccions i salut mental de l'Hospital de Sant Joan: un 38% dels pares que havien rebut informació havien canviat la seva forma d'actuar, per tal de protegir més al nadó.
Aquesta tesi forma part de l’estudi BIBE, que analitzava els cabells d'un miler de nadons per comprovar si hi havia millores en l’exposició al fum ambiental del tabac, després de sis mesos d'intervenció en tabaquisme passiu per part del sanitari que té cura del nadó. En el marc d'aquest estudi, la doctora Rofes es va plantejar agafar part de la mostra, un total de 937 famílies fumadores amb nadons, per tal d'analitzar si les actituds dels pares es modificava al rebre recomanacions sobre tabaquisme passiu, als tres mesos de la intervenció. Un grup de pares i mares rebien recomanacions (grup intervenció) i l'altre no (grup control).
L'estudi explica que un 84% de les famílies reconeixia que els nadons estaven bastant o molt perjudicats pel fum del tabac, mentre que un 74%, bastant o molt exposats. Llavors, per què no canviaven les seves actituds? "Pensaven que estaven exposats però no tenien gaire clar el perjudici específic. A vegades, un no sap com ho ha de fer", indica Lourdes Rofes, qui alerta, per exemple, que " un pensa que no perjudica el nadó si condueixes i fumes amb la finestra oberta i el nadó dins del cotxe o si fas el mateix al balcó amb la porta oberta". El treball sanitari, doncs, consisteix en conscienciar els pares sobre petites accions que poden millorar l’exposició dels fills.
"Si els pares continuen fumant, el nadó no hauria d'estar exposat al fum del tabac. Al balcó, la porta tancada i al cotxe que no fumin mai", indica Rofes, qui alerta que "les partícules del tabac queden impregnades al vehicle, és el fum de tercera mà que queda en els objectes". Durant la investigació, un 38% dels pares del grup intervenció havia canviat les seves actituds en positiu, "una diferència estadísticament significativa" respecte el grup control.
Els efectes del tabac en els més petits
Malgrat que no era el principal objectiu, l'estudi també deixa entreveure les millores en els efectes que els nadons tenen per estar en contacte amb el fum: "Hem vist que els del grup intervenció han tingut menys visites a urgències i menys patologia que els del grup control durant els tres mesos, tot i que no hi hagut una diferència estadísticament significativa". De tots els nens participants a l'estudi, un 11% patien otitis mitjana, un 46%, malalties de vies altes, i un 29%, de vies baixes, tres de les possibles conseqüències per als nadons fumadors passius. "No hi ha una relació directa, però sí una major predisposició", indica Rofes.
Una altra qüestió que s'ha pogut observar en la investigació, és la quantitat de pares que han deixat de fumar després de la intervenció: un 14% en el grup intervenció i un 9%, en el grup control, tot i que no hi havia diferències entre els mateixos. Sí que hi ha una diferència significativa amb el 21% i el 14% de pares informats que van deixar de fumar dins de casa i al cotxe, respectivament.
Però com pot ser que els pares del grup control canviessin les seves actituds? "És l'efecte Hawthorne, quan la gent se sent observada canvia les coses que fa, ells sabien que participaven en un estudi en el qual es mirava el tabaquisme passiu en els nens", explica la doctora, per qui l'important és "mirar l’efectivitat de la intervenció realitzada”.
Influeix la condició econòmica dels pares?
"Sí que s'ha vist que els pares amb un nivell més baix són més fumadors que altres", respon Rofes. Un fet, però, que no significa que un nadó estigui més exposat que un altre: "a vegades es relaciona amb el nivell educatiu, un pare pot pensar que perjudica el seu fill i un altre no s'ho planteja mai", en paraules de la metgessa del servei d'addiccions i salut mental.
Lourdes Rofes també comenta l'existència d'una qüestió de gènere: en el 96% de les famílies participants a l'estudi, la cuidadora principal i qui portava el nen al pediatra era la mare. "A la tesi parlo una mica de perspectiva de gènere, les campanyes de sensibilització del tabac es fan en general per a tothom i potser s'haurien d'encaminar més cap a la mare o la dona que acaba de tenir el nadó ja que és la principal cuidadora".
