La gent gran de Reus i el Baix Camp està en peu de guerra. L'associació que representa aquest col·lectiu ha criticat públicament el "greu caciquisme" de l'equip de govern quan permeten "la privatització de residències públiques pagades entre tots els ciutadans". Segons l'associació de Gent de Gran, d'aquesta forma "maten l'esperança dels que més necessiten el servei".
El col·lectiu va mantenir una reunió el passat 16 de novembre de 2015 amb representants de CiU, Ara Reus, CUP, ERC, PP i PSC, amb la presència del president del consell consultiu de la Gran Gran de Reus. En aquesta trobada es va informar de la situació de "pobresa, solitud i exclusió social en què es troba una part important de les persones grans de la nostra ciutat", expliquen. Ara, després de diversos mesos, adverteixen que no han rebut resposta després de la reunió. "Sempre han menystingut els nostres drets, seguim ignorats", diuen, i afegeixen que un 52% de membres del col·lectiu es troba en el límit de la pobresa.
Critiques a l'alcalde Carles Pellicer
L'associació de Gent Gran de Reus i el Baix Camp no entèn l'estat en que es troben les dues residències contruïdes amb "recursos públics". Una a Horts de Miró amb 70 places; i l'altra al barri Fortuny. L'entitat critica el batlle de la ciutat, Carles Pellicer, ja que "ell sap molt bé que les places residencials han de ser ocupades per a persones grans que cobren pensions mínimes". A més, afegeixen que la llista d'espera entre Reus i el Baix Camp és de 450 persones.
No es creuen que Sanitat obligués a tancar la residència d'Alforja
"Tampoc ens creiem que l'any passat Sanitat obligués a tancar" la residència privada concertada d'Alforja. "Els interessos partidistes dels alcaldes de Reus i Alforja, amb el vistiplau de la consellera Neus Munté, van imposar-se per portar-los tots al barri Fortuny", critica el col·lectiu. L'entitat de la gent gran considera "imperdonable" que es construeixin residència privades, "amb recursos públics i amb uns preus impossibles de pagar per a la gran majoria de pernsionistes que cobren entre 700 i 900 euros al mes".
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics