Dilluns, 11 de Novembre de 2024
La botiga portava oberta sota els porxos de la plaça del Mercadal al voltant de 60 anys
Pep Aguadé, a la porta de Flors Anita
Cristina Antillés
Amb més de 60 anys d’història sota els porxos de la plaça del Mercadal, la botiga Flors Anita tancarà portes a finals d’aquest mateix mes. Així ho ha confirmat la cara visible del negoci, Pep Aguadé, que des de fa 30 anys regenta la botiga que actualment és propietat del seu cunyat, Jordi Camarasa. Amb anterioritat a la seva instal·lació a l’ actual emplaçament a mitjans dels cinquanta del segle XX, Flors Anita ja havia ocupat una altra ubicació al carrer Galera i, fins i tot, la fundadora, Anita Oños, havia despatxat flors al mercat, circumstàncies que determinen que l’activitat comercial d’aquest establiment vingui de més dècades enrere. La causa del tancament de la floristeria és la jubilació de Pep Aguadé després de més de tres dècades de dedicació a aquest sector comercial.
“He estat un any llarg madurant el final de la botiga” ha reconegut Aguadé que considera que “és una peça més de la vida cultural” de la ciutat. “Som un referent per la gent” ha afegit el responsable del comerç que emfatitza les “satisfaccions personals” que ha tingut al llarg dels anys en oferir als clients els serveis de l’emblemàtica floristeria. Reconciliacions familiars, bodes, comiats amables com jubilacions o més amargs com el traspàs d’un familiar,…el variat registre d’ocasions que les flors del comerç han hagut d’ornamentar un esdeveniment es fa impossible de rememorar només amb algunes frases, tal i com molt bé precisa Aguadé durant l’entrevista.
“Això és com un confessionari” perquè -prossegueix Aguadé- “he tingut el do de saber oblidar” allò que em confiaven les persones que compraven a la botiga. Aguadé es reconeix amb un alt nivell d'“autoexigència” respecte als encàrrecs dels clients i recorda especialment les núvies que demanaven els seus serveis per l’ornamentació del dia del seu casament. El responsable del comerç també ha opinat que “les grans superfícies fan mal al petit establiment”.
“Em considero quasi la quarta generació d’aquest establiment” afirma el botiguer que rememora el pas dels anteriors responsables pel comerç: primer, Anita Oños, la persona que va donar nom al comerç, després Llorenç Camarasa i Pilar Ballester i, més tard, el seu fill, Jordi Camarasa que va coincidir amb ell despatxant rere el taulell durant un període.
En el capítol d’anècdotes, Aguadé ha recordat com ja fa bastants anys un cotxe particular va entrar accidentalment dins del comerç i es va quedar entaforat al mig a causa de l’errada d’un despistat conductor francès. “Va ser un cop fort, però per fortuna va convertir-se de possible desgràcia en anècdota” a mesura que els anys han anat passant. Tractant-se d’un comerç de flors, Aguadé també té paraules sobre l’emblemàtic Concurs Nacional de Roses del Centre de Lectura en el qual tantes vegades ha participat o pel seu darrer Sant Jordi fa tot just uns quants dies quan a la plaça va poder acomiadar-se de molts clients de quasi tota una vida.
No anem bé!
És un degoteig diari i una pena continuada que els establiments nés actics, amb solera, desapareguin un rere l'altre. No hi ha cap fórmula per mantenir el caliu i l'ambient dels carrers, lluny de l'àmbit majoritari de marques i multinacionals alienes? Els diners s'en van i provoquen canvis forçats de tota mena.
