Trens

Que un accident provoqui que es talli una línia de tren durant un parell de dies és un imponderable que cal assumir que pot passar. Que aquest accident sigui el darrer d’una llarga sèrie històrica d’incidències a la mateixa línia vol dir que alguna cosa de fons falla en la infraestructura. La línia de Reus a Móra ha tornat a ser víctima d’un incident, i la llista d’anècdotes desagradables viscudes pels usuaris habituals de la línia que uneix la Reus i les altres poblacions del Camp de Tarragona amb Barcelona permetria fer-ne un llibre gruixut amb to de tragicomèdia.

 

La de Móra és una línia que tècnicament cal considerar de mitjana distància. La gestió dels trens prioritza ara mateix la llarga distància (l’AVE), i les Rodalies de Barcelona. De les línies que podem considerar regionals (em refereixo a l’àmbit regional del Camp de Tarragona, no regional com l’entenen a Madrid), es pot dir que ni se’n parla. El tren podria ser un gran eix vertebrador que unís interessos del Camp de Tarragona i de la Ribera d’Ebre, i no ho pot ser perquè ningú pensa en el potencial que té aquesta realitat. I això ho podríem traslladar al Priorat, a la Conca de Barberà, a l’Alt Camp... La infraestructura existent està vist que no té la qualitat que hauria de tenir, perquè, si no, no s’explicarien tantes incidències. El tren descarrilat ha tornat al lloc on li tocava i els usuaris del servei han tornat a la normalitat, a l’espera de la següent mala passsada.

 

Ara és un bon moment per reclamar la necessària i urgent millora del servei ferroviari. Veiem com el traspàs de Rodalies a la Generalitat pot ser moneda de canvi en les negociacions per a la investidura del nou Govern Central. El traspàs, políticament necessari, seria una autèntica patata calenta per a la Generalitat, especialment si es negocia malament el finançament del servei. Si ara els mals tràngols que Renfe i Adif fan passar als catalans permeten dirigir les ires cap a Madrid, quan el traspàs sigui efectiu, les manifestacions i protestes hauran de ser a la plaça de Sant Jaume. Perquè amb tanta feina que hi ha per fer, la millora, per molt bona voluntat que hi hagi, no podrà ser immediata. Quan un llamp caigui sobre la catenària, les ires no les podrem dirigir cap a la ministra, perquè ja hi haurà un conseller responsable.

 

En l’actual context de mobilitat la qüestió dels trens és essencial, d’una gran importància estratègica. I no pot ser que tinguem un servei de la qualitat que tenim. Massa pocs trens, massa incidències, horaris sovint poc adequats... Un servei, en definitiva, que no inspira confiança.

 

Conscient que les vacances poden explicar moltes coses, he trobat a faltar aquests dies veus que, des de Reus, s’unissin a les que s’han sentit de la Ribera i el Priorat queixant-se de la qualitat del servei ferroviari. Sí que s’ha queixat el president de la Cambra de Comerç de Reus, que té molt clar el tema territorial. Però s’han trobat a faltar altres veus, la de l’Ajuntament, per exemple. Ser capital també vol dir estar atent a les necessitats del territori sobre el qual s’exerceix influència. I hi ha silencis que no ajuden.