Dilluns, 27 de Maig de 2024

Una lectura dels resultats electorals a Reus

“Diumenge passat, el canvi que es produïa al maig quedava encara més legitimat. Sandra Guaita i el seu govern, en aquest sentit, poden estar tranquils”

27 de Juliol de 2023, per Francesc Domènech
  • Gràfic dels resultats de les passades eleccions generals a Reus

    Ajuntament de Reus

El primer que cal dir dels resultats de les eleccions generals de diumenge passat a Reus és que el comportament electoral de la ciutat ha anat molt en la línia del que ha passat en el conjunt de la demarcació de Tarragona i del conjunt de Catalunya. No hi ha hagut cap fet diferencial remarcable. Per tant, es fa molt difícil interpretar els resultats en clau local. El PSC ha arrasat, superant els quinze mil vots i el 34 %. La patacada d’ERC es tradueix en la pèrdua de la meitat dels vots obtinguts el 2019; Junts perd força tot i haver fet la millor campanya en aquest territori, i la CUP perd més de la meitat del suport obtingut el 2019. El PP reviscola fins al punt de convertir-se en segona força a la ciutat, Vox creix gairebé mil vots, els Comuns aguanten sota la marca Sumar i el PDeCAT treu menys vots que el patit animalista, el PACMA.
 
Diumenge van votar 2.270 persones menys que a les eleccions del 2019. Posem per cas que tots els qui no van anar a votar ho van fer seguint la consigna d’una part de l’independentisme que reclamava no anar a votar com a mesura de càstig cap als partits que van prometre la independència el 2017. Els números no surten. ERC, Junts i CUP han perdut entre els tres 8.141 vots. Això vol dir que més de 5.000 electors que el 2019 van votar opcions independentistes s’han decantat per altres formacions, en la seva majoria pel PSC. De partidaris de la independència, doncs, n’hi ha de moltes classes: des dels qui es mantenen ferms i entossudits amb l’1 d’octubre del 2017, fins als qui no els fa res votar un dels partits del 155, se suposa que per intentar frenar una dreta que no amaga els seus objectius i que fa por, i més si l’independentisme orgànic no presenta cap alternativa que faci creïble la independència que, en termes de l’1 d’octubre del 2017 i dades en mà, cada cop es creu menys gent.
 
Al PSC, doncs, l’han votat a Reus (com a tot Catalunya), els socialistes de tota la vida, els que havien votat Ciutadans (el partit que va guanyar les eleccions al Parlament del 2017 a Reus, una dada que convé no oblidar), i alguns independentistes. Els vots al PSC, doncs, s’expliquen per un ampli ventall de circumstàncies que el context ha ajudat a fer que conflueixin i que fan del PSC ara mateix el partit que més s’acosta a allò que els teòrics diuen que és la centralitat política. De fet, si mirem només l’àmbit del Camp de Tarragona, el poder que ha recuperat el PSC a les institucions és més que notable.
 
Poques decisions es podran prendre en aquest territori sense el vistiplau socialista.
 
Tranquil·litat a l’Ajuntament
 
Aquestes eleccions arribaven tres mesos després de les municipals que van suposar un canvi històric a la ciutat. I cal dir que diumenge passat, el canvi que es produïa al maig quedava encara més legitimat. Sandra Guaita i el seu govern, en aquest sentit, poden estar tranquils.
 
Una altra cosa serà, amb el temps, comprovar els efectes que tindrà en el mapa electoral les decisions que prenguin les formacions polítiques a partir d’ara, especialment les de l’independentisme. ERC es juga el Govern de la Generalitat, Junts ha de decidir què vol ser quan sigui gran i la CUP sembla que s’ha adonat que això de dir que no a gairebé tot comença a passar factura. Aquesta necessitat de redefinició de l’espai fa pensar que les eleccions al Parlament de Catalunya seran més tard que aviat. Primer caldrà aclarir el panorama espanyol, amb el fantasma de noves eleccions al desembre. Mentrestant, però, a Reus es pot presumir d’estabilitat, necessària tenint en compte els reptes que té plantejats la ciutat. A veure quin paper podran jugar els flamants nous diputats al Congrés l’exregidor del PSC Andreu Martín, i l’exregidor de Salou però reusenc Pere Lluís Huguet, ex-Ciutadans ara al PP. Hi ha tradició a la ciutat de treballar a Madrid en favor dels interessos de la ciutat, més enllà de sigles. La mateixa alcaldessa, com a diputada, aconseguia coses per a l’Ajuntament governat per Carles Pellicer. Mani qui acabi manant a Madrid (si és que acaba manant algú), estaria bé que aquesta tradició no es perdés.
  
  
  
  
 
 
 

 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit



COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Reportatges