Noemí Llauradó (Reus, 1978) ens rep al seu despatx de vicealcaldessa, a la segona planta de l'Ajuntament de Reus. Ens asseiem al voltant d'una taula rodona, amb la mascareta posada, per fer un repàs de la política local i de tot el que ha anat succeint en aquest primer any de mandat del govern d'ERC, Junts per Reus i Ara Reus. Un mandat amb un full de ruta concret: el Pla d'Acció Municipal (PAM), que inclou més de 500 objectius a tres anys vista. Llauradó remarca la bona sintonia entre els tres socis i valora positivament la gestió de la pandèmia a la ciutat. Creu fermament en la unitat d'acció del govern reusenc i reconeix que la crisi sanitària l'ha cohesionat "encara més".
Després d'una mica més d'un any de mandat, quina valoració en fa, com a vicealcaldessa?
Molt positiva. El govern és sòlid i actua de manera coordinada i transversal, amb una visió de conjunt. Això ens ha permès tirar endavant projectes bàsics per a la ciutat des de l'inici del mandat. Disposem d'unes ordenances, d'uns pressupostos, d'un Pla d'Acció Municipal (PAM), d'un pla d'inversió... Estem duent a terme els projectes amb eficiència i celeritat perquè la ciutat avanci. Tanmateix, cal distingir dos moments: l'abans i el després de la declaració de l'estat d'alarma. A partir del 15 de març vam haver de centrar tots els esforços a gestionar la crisi sanitària, que va desencadenar una crisi social i econòmica. En aquesta situació també ha funcionat molt bé, el govern, i hi ha hagut diàleg i entesa amb la resta de grups i amb els diferents agents del territori. Tot i la situació crítica, crec que hem respost de manera rigorosa i afrontant les noves necessitats que van sorgint, en un panorama molt inestable i incert que demana flexibilitat i capacitat d'adaptació.
Creu que amb la pandèmia podran desenvolupar tot el que tenien previst?
Tots els objectius del mandat són al PAM. Té quatre eixos que són plenament vigents, fins i tot ara, després de la pandèmia. Sense saber el que vindria, vam encertar molt les línies d'actuació: el progrés de les persones, la dinamització econòmica, la gestió de l'espai urbà i l'organització interna de l'ajuntament. Fins i tot hi ha hagut actuacions que s'han avançat. Un 66% de les accions previstes ja estan iniciades, diria que un 11% més s'engegaran aquest any i només un 21% no començaran en aquest exercici. És evident que el govern no s'ha aturat i que tots hi hem posat molt, de la nostra part, per tirar endavant la ciutat. Sobretot, davant d'una situació en què es reclama que sigui l'administració qui empenyi perquè l'economia no se n'acabi ressentint.
Més enllà d'aquests esforços, quins aspectes creu que es podrien haver millorat, sobretot pel que fa a la gestió de la pandèmia?
Precisament, vam decidir redactar un Pla de prevenció que encara s'està treballant. La idea és analitzar les accions que s'han dut a terme, veure quin impacte han tingut... En definitiva, fer una anàlisi DAFO per tal de tenir protocol·litzada i estandaritzada la resposta en cas que sorgissin rebrots a la nostra ciutat. Hem d'estar preparats, per poder-nos avançar i ser proactius. Cal posar l'experiència que tenim al servei d'una resposta positiva. Engegar-lo va ser una molt bona decisió, perquè també dona tranquil·litat a la ciutadania reusenca. Més enllà d'aquesta resposta interna de l'Ajuntament, no s'ha d'oblidar la responsabilitat individual i col·lectiva.
Abans parlava de la unitat de govern... Vostè, després de formar-lo va dir que el lideratge de l'Ajuntament seria "compartit" al 50% de responsabilitat. Creu que ha estat així?
Compartim el govern de manera molt col·legiada. Els tres socis repetim el govern que ja vam tenir el mandat passat i crec que això és un avantatge. La situació de la pandèmia crec que fins i tot ens ha cohesionat més, actuem de manera més coordinada. Prenem les decisions de manera consensuada i crec que aquesta és la bona manera d'actuar en qualsevol govern de coalició.Per tant, som en el bon camí.
Com s'està desplegant el 'Pla de reactivació econòmica i social'? Creu que 4,5 milions és suficient per a una ciutat com Reus?
De ciutats de la nostra envergadura, diria que és el més elevat, i un dels plans més potents que conec de tot el país. I l'important és que no depenem d'ajuts d'altres administracions. En un inici, esperàvem disposar dels romanents però a la vista que això s'allargava, vam fer dues modificacions de crèdit per poder disposar dels nostres propis recursos. Les persones que ho estan passant malament necessiten els ajuts ja i nosaltres, conscients d'això, vam mobilitzar els nostres propis recursos. De totes maneres, anirem a buscar recursos allà on sigui, pel bé de la ciutat i per sortir de la crisi que malauradament encara estem travessant.
I si això s'allarga, preveuen haver d'ampliar la partida?
Tots els altres recursos que en algun moment es posaran a disposició dels ajuntaments, els traslladarem cap al pla i els sumarem a aquests 4,5 milions ja contemplats. I continuarem ampliant-lo tant com puguem per tal de millorar les condicions de vida de les persones. Es tracta de fer girar altra vegada la roda de l'economia a la ciutat perquè funcioni, i que no hi hagi conseqüències negatives en altres àmbits i sectors.
Abans deia que molts projectes s'han consensuat amb l'oposició, però també hi ha hagut queixes per part dels grups municipals sobre la falta de transparència o de comunicació. Quina és la relació entre el govern i l'oposició?
Els resultats són bastant obvis. Hi ha hagut acords pel que fa a infraestructures o habitatge, però la mostra més paradigmàtica del consens i de la bona entesa ha estat, definitivament, el 'Pla de reactivació econòmica i social'. El van signar tots i cadascun dels grups, i tothom va contribuir a fer-lo. En una situació tan excepcional les mesures havien de ser excepcionals i l'acord, unànime. I ha estat així. Ens l'hem de fer nostre perquè la situació ens afecta a tots i a totes. És un pla viu, si cal fer adaptacions per necessitats noves que van sorgint, es faran.
Passant ja a parlar de projectes concrets de ciutat... El traspàs de l'Hospital s'ha subratllat des del govern com la millor solució possible, però l'oposició diu que 'l'han regalat'. En concret, els socialistes van dir que el que s'hauria hagut de fer és reclamar més diners a la Generalitat. Es van explorar altres vies abans de cedir-ne la gestió?
Només hi ha hagut un grup de l'oposició que hi ha votat en contra, del traspàs, el grup dels socialistes. La resta de grups han facilitat que aquest traspàs sigui una realitat, perquè Ciutadans hi va votar a favor i la CUP es va abstenir. Per tant, una més que majoria absoluta ha validat el traspàs a la Generalitat. La gestió ha travessat diferents etapes, i cadascuna ha coincidit amb un moment de la història. Cada forma de gestió que hem decidit en els governs que pertocava, ha estat l'encertada. Les circumstàncies canvien i molt. El que passa és que cada vegada les exigències en l'àmbit mèdic i tecnològic són més grans, i resulta difícil sufragar-ho des d'un ajuntament. Reus té un hospital, la forma de gestionar-lo és circumstancial, accessòria. L'important és que pugui prestar l'atenció sanitària que requereix i que es mereix la ciutadania, no només de Reus sinó de tot l'àmbit d'influència de l'Hospital universitari. I això es garanteix i es consolida amb aquest canvi de gestió que hem acordat. Això no vol dir que ens desentenguem de l'atenció sanitària; una cosa és que no sigui de la nostra competència, però és evident que és de la nostra incumbència. Crec que l'Hospital Universitari Sant Joan de Reus està cridat a ser un dels hospitals de referència de tota la xarxa sanitària, i d'això n'és molt conscient, el govern del país.
I canviant de tema, però seguint amb projectes de ciutat, per al mercat del Carrilet es van contemplar altres opcions més enllà del supermercat? Perquè l'oposició també ha estat critica pel fet que, segons diuen, no s'han escoltat altres propostes.
Econòmicament, l'única sortida viable era posar-hi un operador i això no va ser possible. Per tant, es va prendre la decisió que ja va anunciar el regidor (Carles Prats) i el mateix alcalde en el seu moment. Quan finalitzi la pròrroga dels contractes, el Mercat del Carrilet finalitzarà la seva etapa. Això no vol dir que no s'aposti pel comerç de proximitat, però la forma ja no pot ser com a mercat municipal. El servei de mercat municipal que està obligat a prestar un municipi del nostre nombre d'habitants ja el cobreix el Mercat Central, i cal recordar que se'ls ha donat als paradistes la possibilitat de traslladar-s'hi. A partir d'aquí, el que hem de fer a la zona del Mercat del Carrilet és una transformació urbanística com fa temps que no es fa a la ciutat. La idea és traslladar l'element cohesionador del mercat al nou equipament que hi posem. Estem pensant en un equipament cultural, amb propostes per a tota la ciutat i que doni sortida a un tipus de turisme familiar. Nosaltres veiem això. I també veiem la gran possibilitat de la zona, com a entrada a la part sud de la ciutat. Per pensar bé com ho fem, possiblement haurem de donar veu a més gent, no serà una decisió exclusiva del govern.
Durant el període de campanya, des d'Esquerra van proposar establir-hi un alberg juvenil. Ara on anirà? O s'ha descartat la idea?
Una possibilitat podria ser aquesta, no necessàriament, però podria ser. Ara mateix ho estem imaginant, pensant i projectant, perquè és un gran pas endavant i requereix temps.
Fa poc, la regidora de Mobilitat, Marina Berasategui, va avançar que es faria una reordenació urbanística des d'una perspectiva de gènere i feminista. En què es concreta, això?
És molt abstracte però hi ha molts elements pràctics i moltes persones, sobretot dones, que hi estan treballant. L'urbanisme feminista és tenir en compte les necessitats de les dones, que són la meitat de la població actual, a l'hora de dissenyar urbanísticament una ciutat. En qüestions com, per exemple, que els carrers tinguin una determinada il·luminació, que no hi hagi angles morts, una mobilitat adequada als recorreguts... totes aquestes qüestions que milloren la vida de la meitat de la població, no només milloren les seves, sinó la de tots perquè es dota de millors dissenys la ciutat. Amb el filtre feminista es millora l'urbanisme d'una ciutat i del conjunt de la població, per això és bo anar incorporant aquesta perspectiva. Ho anirem aplicant a diferents parts de la ciutat. És una manera molt millor de com s'han anat construint les ciutats fins ara.
Aquestes accions són a llarg termini?
No, es faran ja. En els dissenys de carrers o d'espais, ja incorporem la visió feminista. Es començarà a veure immediatament. La regidora ho té molt clar i ho durà a terme amb les actuacions que es realitzin al llarg del mandat.
En matèria de cultura, en un any s'ha pogut veure el model propi que plantejava ERC?
Bé, hem començat a avançar cap a la participació de tots els agents culturals de la ciutat per intentar pensar entre tots quina cultura volem. Reus es caracteritza pel seu teixit associatiu cultural, i aquest ha de tenir un paper preeminent. Estem fent els primers passos per crear el consell de Cultura, el regidor (Daniel Recasens) ja s'està reunint amb els diferents actors. És cert que la pandèmia ens ha marcat en l'àmbit cultural, tot i que la cultura no s'ha aturat. Ni la Covid-19 ha pogut aturar-la. Hem fet moltes accions, com el Cultura@Casa i la Festa Major ha estat diferent, marcada per les condicions higienicosanitàries que hem hagut de mantenir, però crec que vam encertar en el format. El fet de ser prudents ens ha beneficiat.
En quin estat, es troba el Consell de la Cultura?
És un consell, i per tant és d'una envergadura suficient per haver de tenir els contactes ben lligats i anar-lo pensant de manera conjunta. Forma part del PAM i és un dels objectius del regidor. Per tant es durà a terme sí o sí durant aquest mandat.
Crida l'atenció que en la trobada d'ERC amb la premsa per fer el balanç del primer any de mandat, s'esmentés sovint l'expressió 'fer República', però només una vegada es pronunciés 'independència'. A què es deu, aquest canvi de lèxic?
Ens vam centrar molt en el mandat a escala municipal. Reus està compromès amb la independència perquè així ho vam manifestar en el mandat anterior adherint-nos a l'Associació de municipis per la independència (AMI) i ho hem demostrat sobradament amb els diferents esdeveniments que han passat els últims anys. Més que paraules, ens hem de cenyir als fets. El govern hi està compromès, i és evident que el del partit també, quan tenim el president a la presó i la secretària general a l'exili. Suposo que no cal que anem reiterant que som independentistes, sinó que ens podem remetre als fets que ens avalen.
Creu que el mandat s'acabarà amb normalitat o que la pandèmia pot alterar la cohesió del govern?
Espero que el mandat acabi amb total normalitat, perquè amb aquest any tan intens que hem tingut, ha d'arribar una mica de tranquil·litat. Patirem altres qüestions, poden passar moltes coses, però el govern és prou sòlid per aguantar el que pugui venir. No preveig que hi hagi res que ho pugui distorsionar.
Més enllà de la pandèmia, i amb les eleccions al Parlament a l'horitzó, creu que segons quins resultats canviariem quelcom al govern de Reus?
No, no, jo li dono molta importància a l'autonomia local. Per tant, més enllà del que pugui succeir en altres nivells, cada ens local té la seva idiosincràsia i queda preservat d'altres afectacions que hi pugui haver.
