Dijous, 29 de Febrer de 2024

Un servei ferroviari que fa aigües

La R-15 i R16, línies que travessen la demarcació de Tarragona, tenen un índex de puntualitat del 58% i 40% respectivament

22 d'Agost de 2016, per Ana Ballesteros
  • Usuaris esperen un tren a l'estació de Reus

    Ana Ballesteros

  • Usuaris esperen un tren a l'estació de Reus

    Ana Ballesteros

  • Panell informatiu de l'estació de Reus

    Ana Ballesteros

El passat 7 de juny, una avaria a Mont-roig del Camp va posar cap per avall la circulació d’una part del corredor del mediterrani; l’electrificació de la línia R-16 (Barcelona-Ulldecona) va afectar la senyalització del conjunt de la via i va provocar de nou un caos ferroviari, amb retards d’aproximadament 60 minuts que van durar diverses setmanes. Lluny de trobar una solució integral, que fins a l’octubre no sembla que arribi, i sumant noves incidències i demores a la llista, Reusdigital.cat s’endinsa en un viatge per les línies R-15 (Barcelona-Riba Roja d’Ebre) i la R-16 per donar veu a usuaris, treballadors i plataformes que pateixen dia rere dia el col·lapse de dues de les línies menys fiables de Catalunya.

Els usuaris no confien en el servei ferroviari de la demarcació

Deixant de banda l’avaria de Mont-roig, el servei ferroviari de la demarcació de Tarragona fa aigües per totes bandes. Segons dades oficials de la mateixa Renfe, la línia R-16 té un índex de puntualitat del 40%, seguit del 58% de la R-15, i els retards crònics que acumulen aquestes línies afecten una mitjana de 279.000 usuaris mensuals (principalment de Reus, Tarragona, Salou i Torredembarra). “El més normal és que arribi amb entre 10 i 14 minuts de demora”, assegura la Carme, una jove universitària que estudia a Reus i que utilitza el servei de la R-15 cinc dies a la setmana. En el seu cas, les demores habituals fan que no pugui realitzar el transbord per arribar a Calafell, “el problema no només és que el tren arribi sistemàticament tard, sinó que si arribo 10 minuts tard a Sant Vicenç de Calders, perdo el tren de rodalia cap a casa i en lloc d’arribar a un quart de 10 del vespre, arribo a les 10 de la nit”.

La portaveu de la plataforma Trens Dignes de l’Ebre i el Priorat, Montse Castellà, afirma que a la R-16 “l’excepció s’ha convertit en norma i anem sempre tard”. En el seu cas, per motius de feina un cop a la setmana ha de fer nit a Barcelona, ja que ha d’estar-hi a les 9 del matí i no hi ha cap tren que l’asseguri aquesta condició. Tant la R-15 com la R-16 són línies de molta saturació i que compten amb una senyalització molt antiga i uns trens que tenen entre 30 i 40 anys. “No pot ser que esperis el tren preocupat pel que passarà”, assegura el portaveu de la Plataforma de Transport Públic (PTP) del Camp de Tarragona, Daniel Pi, qui afegeix que el servei de regionals fa més de 10 anys que perd usuaris. “Això no vol dir que la gent no viatgi sinó que els passatgers estan farts d’utilitzar un mitjà que no és fiable”, assegura.

En Víctor viu a Vilanova i la Geltrú i treballa a Tarragona. Amb el tren de dos quarts de 9 del matí, hauria d'arribar puntual a la seva oficina, però la realitat és una altra: “al principi agafava el tren direcció Tortosa, però vaig trigar poc a adonar-me’n que no era compatible amb el meu horari a la feina, al cap d’un mes vaig decidir agafar el tren mitja hora abans, el que va direcció Reus, d’aquesta manera encara que arribi tard tinc més marge”. En el cas d’en Víctor el problema s’agreuja quan ha de recuperar les hores a la feina, ja que si arriba 10 minuts tard, ha de quedar-se 10 minuts més. Aquest fet li provoca perdre el tren de tornada cap a casa, ja que de 7 a 8 de la tarda només hi ha un comboi de regional que circuli direcció Barcelona. Aquesta manca de freqüència dels trens també és un dels mals de cap més freqüent.

“La gent ha d’esperar massa estona, és insostenible que hi hagi franges horàries on en dues hores no passa cap tren”, es queixa Castellà. Una de les seves lluites a través de la plataforma Trens Dignes és la d’incorporar trens a aquelles franges que no tenen tanta freqüència i des del col·lectiu reivindiquen un tracte equitatiu que ajudi a l’usuari a desplaçar-se amb normalitat. La insistència ha donat el seu fruit, i a partir del 4 de setembre, Tortosa gaudirà d’un nou tren a darrera hora direcció Barcelona, fins al moment l’últim comboi surt d’Ulldecona a tres quarts de 7 de la tarda. Daniel Pi també recorda que a la demarcació de Tarragona “la freqüència hauria de ser cada mitja hora i incrementar-la en hores puntes”.

Adif, Renfe i Generalitat, responsabilitat compartida

La culpa pel mal servei ferroviari de la demarcació de Tarragona té tres noms, segons els usuaris i els portaveus de les plataformes: Adif, Renfe i la Generalitat, que comparteixen una responsabilitat en diferents graus. Per la PTP, el principal problema és el d’Adif, que juntament amb el Ministeri de Foment, només aposta per l’alta velocitat i s’oblida que la majoria d’usuaris utilitzen el tren diàriament per anar a treballar, estudiar o fer encàrrecs. En aquest sentit, reivindiquen una millora de les infraestructures i dels combois, “la inversió ha de ser total, tant de les vies com dels trens, per molt que renovin les vies, si hi circulen combois de més de trenta anys, no serveix de res perquè tampoc podrà córrer”, explica Pi.

Un altre culpable és Renfe. Les queixes que el col·lectiu transmet cap aquesta organització es basa en la falta d’informació i comportament deficient dels treballadors cap als passatgers: “com a operadora Renfe té seriosos problemes de fiabilitat, comunicació i capacitat”, subratlla Daniel Pi. En la majoria de casos, els usuaris asseguren que a les estacions ningú els explica perquè els trens arriben amb retard i que sovint tampoc els informen sobre la possibilitat de les ‘devolucions exprès’, que compensen als viatgers amb un altre bitllet si el comboi arriba amb més de 16 minuts de retard a l’estació de destí.

Per últim, la Generalitat també té una part de responsabilitat, tot i no gaudir de competències plenes, i pot realitzar un seguiment exhaustiu de les línies i imposar sancions en el cas que se segueixin incomplint els horaris de manera crònica. La PTP entén que lidiar amb Adif i Renfe és molt difícil però considera que moltes vegades les competències són excuses, “amb els autobusos tenen les mateixes competències i han plantat cara, demanem que utilitzin totes les seves capacitats per tal d’ajudar i trobar la sortida al caos que patim”, denuncia Pi.

Ambdues plataformes són un reflex de la poca paciència que els hi queda als usuaris del territori i lluiten per dignificar la precarietat del servei públic. Montse Castellà té clar que les plataformes no haurien d’existir si els polítics fessin bé la seva feina  assegura que les relacions que manté la plataforma de Trens Dignes amb Adif i Renfe són inexistents, però amb la Generalitat tenen una “petita i cordial” relació.  “El Govern hauria de conèixer de primera mà les necessitats del poble i ser ells qui proposin mesures. Haurien d’actuar d’ofici i no esperar que una plataforma sorgís i s’enfadés i tallés les vies per tirar endavant propostes que no són gens desbaratades”, afirma Castellà.

Manca de personal a Adif i prolongació de la vaga

El comitè d’empresa d'Adif reivindica des de fa anys una manca de personal a totes les unitats de negoci de la demarcació de Tarragona. Durant l’estiu, els treballadors han realitzat una vaga quinzenal amb aturades de quatre hores els divendres i davant la negativitat de l’empresa per negociar, els empleats han decidit allargar la vaga fins al mes de novembre. Aquesta aturada no afectarà el servei de Renfe, i per tant als usuaris, però sí a les mercaderies.

El motiu de la vaga és la necessitat de completar la plantilla fins als cent seixanta-tres treballadors, per tal que els serveis de manteniment funcionin de manera “correcta”. Des del comitè es denuncia que mentre ells lluiten per una ampliació de personal, a finals d’agost s’obriran només cinc noves places, que a banda de ser "totalment insuficients" no serviran per cobrir la marxa d'uns vint treballadors cap a altres destins. El responsable del servei ferroviari de la UGT a Tarragona, José Grau, assegura que “amb una plantilla més amplia disminuirien els retards afectats per avaries, ja que si la reparació la du a terme una brigada completa de treballadors, la qualitat del servei milloraria”.

L’historial d’incompliment d’horaris és infinit i els usuaris no alberguen cap tipus d’esperança en què el servei millori ni a curt ni llarg termini. Mentrestant són les plataformes ciutadanes les que lluiten per dignificar un servei que cada dia és més degradant. “Per molt que ens costi, per molt difícil que sigui i per molt que tinguem la sensació que ens escolten poc, els fets ens demostren que tot i que els greuges siguin tan elevats que les millores no s’apreciïn, nosaltres continuarem lluitant perquè sabem que es pot canviar”, sentencia la portaveu de la plataforma Trens Dignes.

Feu clic sobre qualsevol fotografia per iniciar el passi de diapositives

reusdigital.cat Reus Diari Digital trens sistema ferroviari
reusdigital.cat Reus Diari Digital trens sistema ferroviari

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics