Special Olympics Reus 1996, memòria dels Jocs de la il·lusió

“Va ser una experiència fantàstica, inoblidable. Encara en parlem ara a casa”. Qui així s’expressa és Miquel Juncosa, vicepresident de l’extinta Associació de Voluntaris que va participar en la primera edició dels Special Olympics a Reus el 1996, una trobada esportiva i ciutadana relacionada amb el sector de les persones amb discapacitat. Després del somni col·lectiu que van representar les Olímpiades del 92, en les quals la ciutat va ser subseu d’hoquei patins, la participació durant els Jocs Specials va ser un altre esdeveniment multitudinari que va mobilitzar més d’un miler de voluntaris i va establir  una gran empatia amb els atletes d’aquestes competicions esportives internacionals.  Celebrats a Reus entre el 31 d’octubre i el 3 de novembre de 1996, la societat reusenca es va bolcar a l’entorn d’un col·lectiu que començava a practicar en aquells anys cada cop més esport. Dues dècades després d’aquell moviment col·lectiu entre el 24 i el 27 d’aquest mateix mes de novembre, les competicions Special es repetiran a la ciutat de Reus que tornarà a acollir-ne una altra edició amb participació d’atletes internacionals i d’arreu de l’estat espanyol. 

Inicialment, van ser les associacions de pares les que van impulsar la celebració d’aquell esdeveniment esportiu amb finalitat social encara novedós a nivell de Catalunya atès que fins aleshores tan sols altres quatre altres municipis catalans l’havien organitzat. El maig de 1995, però, el consistori reusenc ja va encapçalar de manera entusiasta l’organització amb el beneplàcit de les associacions de pares. D’aquesta forma, l’aleshores alcalde Josep Abelló, que enfilava el seu darrer mandat municipal (1995-99), va cuidar fins al més mínim detall d’aquella trobada socioesportiva que quedaria en el record de molts dels seus participants, 2.600 dels quals van ser atletes de diferents contrades i països. La inversió econòmica per la celebració de la trobada va ser també substanciosa, al voltant dels 100 milions de pessetes, un 10% dels quals van ser finançats per la Diputació de Tarragona. L'organització va córrer a càrrec de l'ACELL, que en col·laboració amb l'associació Special Olympics Espanya i l’Ajuntament de Reus, van dur a terme un esdeveniment al qual la Generalitat de Catalunya també va donar-hi suport puntual.

L’aleshores regidora de Serveis Socials, Pilar López, recorda que “va ser molt entranyable i la ciutat ho va viure de ple” i afegeix que “quan va ser la gran festa recordo com molt emocionant trobar-te persones amb discapacitat que ens van donar una lliçó de superació”. A nivell institucional, Abelló va nomenar Lídia Martorell regidora delegada dels Jocs, qui va encarregar-se de l’impuls públic de l’esdeveniment. L’exregidora recorda, avui, que després de ser subseu olímpica del 92 en què l’organització estava “molt tutelada per el COI de Barcelona, en aquesta ocasió vam haver de canviar el xip”.  En els Special, afegeix, “vam tenir tot el pes de l’organització directa i això es va notar”.

Implicació ciutadana

Aprofitant la força que tenen els símbols ciutadans, la presidenta del club esportiu Alba, Maria Lluïsa Estivill, i el president del Taller Baix Camp, Antoni Randuà, van pronunciar el pregó de Festa Major de Sant Pere d’aquell mateix 1996. En el seu parlament, Estivill sol·licitava que “la flama que hi ha a Reus, dels reconeixements, de la il·lusió i de les ganes de fer coses ben fetes per als disminuïts psíquics no s’apagui”, mentre que Randuà defensava la integració del col·lectiu perquè “volen i poden aportar el seu gra de sorra en la construcció de la nostra ciutat i del nostre país”.

Sens dubte, la cara més visible dels Jocs va ser l’esportista Jordi Solanelles, la imatge del qual il·lustrava el cartell publicitari de la trobada esportiva que s’acompanyava del lema ‘Il·lusiona’. Un cartell que –per cert- encara dóna la benvinguda 20 anys després a les visites de les oficines centrals del Taller Baix Camp de Reus.

També en el terreny del marxandatge, la mascota Carlota era una altra de les icones omnipresents. En aquest camp, Ajuntament i Unió de Botiguers de Reus (UBR) van signar un conveni el setembre de 1996 perquè la venda dels productes vinculats amb la trobada revertís en l’organització. La voluntat dels organitzadors, però, també s’estenia a la vessant pedagògica de les competicions, motiu pel qual el Centre de Recursos Pedagògics del Baix Camp va elaborar una proposta didàctica per a les escoles en què es difonia el sentiment Special entre els alumnes.

El paper del voluntariat

“Els voluntaris han estat el cor dels Jocs, l’element que durant quatre dies ha donat vida i ha tingut cura de fer que tot funcionés”, resava un fragment de la Declaració Institucional de l’Ajuntament de Reus del novembre de 1996 que feia balanç de l’entusiasta celebració esportiva i social que va tenir-hi lloc durant els 4 dies de les competicions.

Segons les dades que es van donar a conèixer en el seu dia, el perfil del voluntaris dels Specials del 1996 era majoritàriament femení –tan sols un 29% eren homes- i la seva edat se situava al voltant de la vintena d’anys. En algunes llars com la de Juncosa, el voluntariat es va estendre a diferents membres de la família que van participar activament en el bon funcionament de l’esdeveniment des de  diverses responsabilitats.

Concretament, Juncosa es trobava destinat a un espai relacionat amb el protocol dels Jocs i comenta que s’encarregava de l’atenció a les autoritats i als dirigents de les delegacions internacionals. “No vaig tenir tantes hores de contacte amb els atletes com els que estaven directament implicats amb ells, la qual cosa vaig suplir després essent voluntari del club esportiu Alba durant quasi 20 anys perquè m’havien quedat aquelles ganes de fer alguna cosa més”, comenta. Afirma, però, que enguany no formarà part del voluntariat previst per la nova celebració.

Esportistes de reconeixement internacional com Santiago Esteva i Jordi Cervera van ser altres voluntaris que es van implicar activament tant en la promoció de la trobada com en els actes estrictes de competició. En aquest sentit, el nedador Jordi Cervera comenta que “va ser una experiència inoblidable” que “va viure amb molta il·lusió” i agraeix que l’aleshores alcalde, Josep Abelló, comptés amb ell.

En aquest sentit, recorda com la seva participació li va permetre aparèixer en la revista Ronda d’Iberia, en la qual acompanyava a un atleta amb discapacitat, o com va participar en un sopar glamurós al Two Much de Salou on també van ser convidats celebritats del món de la petita pantalla. La casualitat ha fet que Cervera, ara convertit en regidor d’Esports de l’Ajuntament de Reus, sigui protagonista dels Jocs d’enguany des del cantó de l’organització.

En l’ordre més ciutadà, “a Reus es notava que hi havia els Special”, valora Begoña Basterra, que va ser responsable de la trentena llarga d’esportistes que competien com a Taller Baix Camp. Basterra també comenta que el centre aleshores era més petit i que, a banda de les competicions, es va viure més intensament tot el procés de mesos que va culminar en els Jocs.

L’arribada de la Torxa

Durant mesos, els actes de presentació es van succeir amb l’interès de fer arribar arribar el missatge Special arreu. Dos exemples d’aquestes visites protocol·làries van ser les ciutats de  Barcelona (amb l’assistència de Johan Cruyff) i Madrid, on la presència d’esportistes reconeguts (Fernando Romay, Guti o Raúl) va ser el ganxo de la delegació reusenca per donar a conèixer la iniciativa abans del veritable compte enrere dels Jocs. A la mateixa ciutat de Reus, les propostes solidàries també es van succeir com ara el sopar de gala celebrat el 25 d’octubre a la Fira de Reus en què el cobert valia 7.000 pessetes i servia per contribuir al cost de les competicions.

Finalment, el 26 d’octubre  de 1996 el foc de la Torxa va arribar a Siurana, un bell marc per la cerimònia de recepció i, alhora, un paratge que –segons Josep Abelló- tenia una estreta vinculació amb la ciutat de Reus. Dies després, durant el seu recorregut per la ciutat, el darrer relleu de la Torxa el protagonitzaria també l’atleta Jordi Solanelles. Avui en dia, el record que té de la jornada és molt emotiu i comenta que es va sentir com el veritable protagonista “en pujar a l’escenari amb la Torxa i l’alcalde”. L’atleta, a més, no va estar sol en el darrer relleu, tal i com li recorda la seva companya Antònia Romero que va ser present en els darrers metres juntament amb altres esportistes.

Cerimònia d’inauguració

En l’àmbit de la competició, els centres neuràlgics van ser el Ploms i el Pavelló Olímpic. Un espai, aquest darrer, en el qual es va celebrar també l’encara avui recordada cerimònia d’inauguració dels Jocs. “Quan estàs en un lloc amb 2.000 o 3.000 persones i sents aquella cançó de ‘Qualsevol nit pot sortir el sol’ del Sisa allò és emocionant a més no poder”, explica Miquel Juncosa.

De la seva banda, Basterra també va gaudir intensament de l’entusiasme de molts dels atletes del Taller Baix Camp dels quals es responsabilitzava. “Un  dels moments que m’ha quedat més gravat és el de la cerimònia d’inauguració perquè molts dels nostres esportistes participaven activament portant la bandera, la Torxa,..”. Un altre dels moments especials va ser el pilar casteller que Juncosa defineix com “la cirereta del pastís” i en el qual “va pujar una nena amb síndrome de Down, la Lola, que va fer d’enxaneta i a dalt de tot va desplegar la bandera de Reus”. 

La càrrega simbòlica que, pels atletes, té representar un col·lectiu va ser un altre dels moments vibrants pel nedador Jordi Cervera que recorda que va ser abanderat  i que va compartir escenari juntament amb actors, cantants, i altres artistes que van donar suport als Special.

Quatre dies d’esforç

Concretament, els esports a competició van ser 10 (futbol sala, ciclisme, petanca, tennis de taula, bàdminton, gimnàstica esportiva i proves motrius, natació, atletisme, hoquei interior i tennis). A les instal·lacions dels Ploms, Jordi Cervera va ser el responsable de natació durant les jornades de competició, una tasca que va ser intensa però que va funcionar “molt bé” i en la qual va poder admirar l’esforç de molts dels atletes special.

Com a membre del club del Taller Baix Camp, Marcos Maya, per exemple, va competir en dues disciplines: natació i futbol. Transcorreguts 20 anys, parla amb molt d’entusiasme d’aquells dies i recorda les competicions i les fotografies però, també, l’excepcionalitat de la festa que van poder fer a l’hotel amb els altres companys. Avui, Maya continua practicant esport i l’agrada especialment l’aqua gym i, si fos possible, tornaria a competir en uns Jocs com aquells.

A diferència del seu company, Ricard Andreu va competir el 1996 en tennis taula i, enguany, és un dels 5 seleccionats per incorporar-se a l’equip de bàsquet atès els canvis que han sofert les competicions. Andreu fa especial èmfasi en el fet que “el tennis taula li va ensenyar el seu pare quan tenia 15 anys” i que és un bon jugador que practica i encara competeix amb èxit. Com altres esportistes, però, recorda que va ser “molt divertit” conèixer persones d’altres centres i països. “Vam fer molta juerga”, comenta.

De la seva banda, Antònia Romero va competir en natació i afirma guardar un molt bon record d’aquells Jocs en què no només va quedar tercera sinó que també va cantar en un karaoke i va fer altres activitats. Avui, però, Romero no practica habitualment esport. Sens dubte, però, la vivència de Jordi Solanelles és la més intensa de totes en haver estat escollit en el seu dia imatge del cartell publicitari dels Special 1996, aquesta elecció va representar que l’atleta visqués moltes experiències noves especialment relacionades amb els mitjans de comunicació.

Parla, per exemple, de com el va entrevistar a TV3 la Mari Pau Huguet i de com en una altra gravació televisiva es va sentir molest “pel llum intens” que hi havia. Un altre dels principals records és l’emoció que va sentir en pujar a l’escenari al costat de l’alcalde duent la Torxa dels Jocs. “Era famós”, descriu. A nivell d’esports, Solanelles també va fer un esforç important i va competir en futbol sala, tot i que ara practica preferentment bàsquet i tennis taula.

“Tot i que les medalles eren de participació, se m’han quedat gravats els moments de com vivien el lliurament els participants”, comenta Basterra qui, en la seva vessant de responsable, va viure en primera persona molts moments del grup. “En aquella època era tot més informal, amb voluntaris i la implicació de les persones que treballàvem al Taller era important. Ara, en certa manera, ja està més professionalitzat i les Olimpíades són diferents”, comenta la psicòloga del centre reusenc.

Pel que fa a l’interès públic durant les competicions va ser tot un èxit, segons Juncosa: “hi va haver molt de bum-bum, molt de rebombori, quasi tots els dies a tots els llocs on hi havia algun tipus d’esport hi havia públic”, assegura.

“Des del punt de vista personal, l'experiència més intensa i més gratificant que he tingut del meu pas pels 16 anys de política municipal”, resumeix Martorell, qui –convé recordar-ho- des de les seves responsabilitats va viure molts moments intensos en quatre mandats municipals.  Perquè tot rutllés adequadament, moltes persones anònimes van aportar el seu granet de sorra a l’organització: “de dia i de nit, inclús alguns vam demanar vacances per poder estar tots els dies disponibles”, comenta Miquel Juncosa.

“Recomanaria a tothom que en algun moment de la seva vida hi participés o fes alguna cosa d’aquestes perquè les persones amb mancances psíquiques donen més del que tu els hi dones”, conclou l’exvicepresident de l’Associació de Voluntaris de Reus.