Un respir de camí a Misericòrdia

El confinament municipal de cap de setmana imposat recentment per les autoritats ha fet que molts veïns inverteixin part del seu temps lliure en redescobrir l'indret on viuen. La pausa de la rutina laboral pot ser una bona ocasió per passejar una estona i observar els detalls del paisatge urbà o natural del terme. Una escena que comença a ser habitual és la de veure famílies senceres, passeig de Misericòrdia amunt i avall, tot gaudint d'aquesta via d'únic encant. 

De la Pastoreta al Santuari

D'uns 700 metres de recorregut entre la plaça de la Pastoreta i el Santuari, l'itinerari permet fer diverses parades per gaudir dels seus encants. Si d'entrada era un camí al temple, Andreu de Bofarull és qui va assenyalar que es va convertir en l'actual forma de passeig a finals del segle XVIII. Al seu torn, a 'Materials per a l'estudi dels noms de lloc i de persona, i renoms, del terme de Reus', Ramon Amigó hi va exposar que la urbanització del primer tram (fins al barranc de l'Escorial) va començar el 1884. 

A banda, les construccions més modernes van començar a aparèixer a la dècada dels 70 del segle passat. L'entorn inclou masos de rellevància històrica i patrimonial, com ara el mas del Vilanova o el de Vilella. En el primer cas, la seva construcció se situa al segle XIX, en una mostra eclèctica d'estils. Ara és la seu del Consorci de normalització lingüística (CNL) de l'àrea de Reus Miquel Ventura, si bé als anys 80 va acollir el parvulari Alel·luia. Els terrenys que l'envoltaven, i que ara acullen els xalets adossats de la zona, n'eren l'ampli pati. 

Precisament el complex actual té diversos racons adients per a la calma. És el cas de la plaça de la Festa Major, o de la rambla que condueix al Pare Manyanet, l'avinguda dels Castellers. Tot deixant la Sedera enrere, i amb les obres del nou supermercat a bon ritme, el viatge guia cap al temple. Per arribar-hi, abans d'envoltar la plaça, un altre racó per aturar-se és a la font freda. El mural, per cert, on s'hi pot veure un fullet, és obra ceramista Jaume Vilà, amb taller a Angostrina (a prop de Font-Romeu).