Reus ha retirat l'alcaldia honorífica i perpètua a Francisco Franco. Així s'ha acordat de manera unànime a la Junta de Portaveus prèvia al ple municipal que s'està duent a terme aquest divendres al matí. Dies enrere, la CUP havia transmès la voluntat de presentar una moció al ple per abordar la qüestió, tot i que l'acord unànime establert aquest dijous a la Junta de Portaveus ja ho ha resolt. D'aquesta manera, la capital del Baix Camp se suma a altres ciutats de país, com Tortosa o Cunit, que prèviament havien retirat aquesta distinció a Franco.
Un document trobat pels independentistes i que data de 1964 establia l'obligació de donar aquest reconeixement perpetu al dictador a tots els municipis de la demarcació a partir d'un decret d'aquest any. Reus ja havia retirat una medalla d'or a Franco fa una dècada.
Franco, nomenat alcalde honorari i perpetu de Reus per aclamació
En el marc dels anomenats '25 anys de pau' que -pretesament- la dictadura franquista havia portat a l’Estat espanyol, l’Ajuntament de Reus es va sumar a l’allau de municipis que nomenaven Francisco Franco com a Alcalde Honorari i Perpetu. Un honor que a Reus es va aprovar en una sessió plenària extraordinària el 31 de març de 1964. La sessió –que únicament contenia aquest punt del dia- va resoldre la proposta d’Alcaldia per distingir Franco amb aquest honor amb una aclamació dels regidors assistents. En un llenguatge grandiloqüent i barroc, l’acord que va impulsar l’aleshores alcalde Juan-Amado Albouy Busquets (1963-1973) recordava la data de l’1 d’abril de 1939 en què “els exèrcits nacionals sota el comandament del Caudillo” van donar un assoliment victoriós “a l’etapa heroica de la nova reconquesta de la terra pàtria”.
Sobre el balanç dels 25 anys del final de la Guerra Civil, la redacció de la proposta feia esment a què s’havien realitzat “obres públiques en proporció ingent”, que s’havia donat suport a “les institucions culturals i al desenvolupament de l’ensenyament en tots els seus graus i a la orientació social donada pel règim”. Unes accions que jutjava havien elevat de “manera extraordinària el nivell de vida dels espanyols”.
Després de donar lectura a la proposta d’Alcaldia, Albouy es preguntava retòricament durant la seva intervenció posterior on serien cadascun dels presents “i la Pàtria” si Franco no hagués guanyat la Guerra Civil l’1 d’abril del 1939 i assegurava que “el teló d’acer” cobriria “la pau, l’ordre, la llibertat i la prosperitat” que el país disfrutava, segons ell.
Com s’ha pogut veure en les darreres setmanes, el nomenament de Reus se sumava a la llarga llista de localitats a nivell provincial que van complir les directrius dels dirigents per enaltir els “25 anys de pau”. Tot i així, sobta que –tenint en compte la voluntat de prestigiar aquest nomenament honorífic- l’endemà d’aquest ple, exactament l’1 d’abril, es tornés a convocar una altra sessió extraordinària per sumar-hi nous reconeixements a la figura de Franco.
Improvisació o oportunisme? D’aquesta forma, una nova moció d’Alcaldia proposava com a únic punt de l’ordre del dia del ple l’execució d’una obra commemorativa dels “25 anys de Pau”. Una obra que –és evident- no es va arribar a executar mai. Tot i així, la proposta l’emmarcava en la zona oest de nova urbanització de la ciutat entre la plaça Isabel Besora i, l’aleshores, carrer García Morato.
