Unió de Botiguers de Reus, un aniversari amb regust agredolç

La Unió de Botiguers té nou president des d'aquest dijous al vespre
Cedida
Primera Junta de la Unió de Botiguers de Reus
Cedida

Enmig d’un context delicat per a l’entitat, els associats de la Unió de Botiguers de Reus han escollit al novè president de la seva història, Àlfred Pitarch, coincidint, pràcticament, amb la data fundacional d’aquesta entitat pionera de l’Estat espanyol. Després del breu mandat d’Ernest Juncosa (2014-16) al capdavant de l’associació, caracteritzat per les controvèrsies amb el consistori reusenc i per les problemàtiques internes, la nova junta liderada per Pitarch no tindrà fàcil remuntar una entitat que en poques setmanes celebrarà un aniversari més farcit d’interrogants i reptes que mai.

I és que va ser el 12 de març de 1976 quan va tenir lloc al Centre de Lectura la taula rodona en què van cristal·litzar les diferents trobades i reunions informals dels comerciants de la ciutat per crear un moviment associatiu. Una taula que va comptar amb la participació de Xavier Amorós, Anton Baiges i Josep Pujol. Uns mesos després d’aquest acte públic a l’ateneu reusenc, la junta general fundacional de l’entitat (anomenada per l’imperatiu legal encara franquista Asociación sindical de comerciantes detallistas de Reus) es va celebrar amb gran èxit a la Casa Sindical de Reus, on es va escollir una junta provisional integrada per quinze persones.

Posteriorment, el 18 de març de 1977 es va escollir democràticament al primer president, Josep Abelló Barbat, que va lluitar, entre altres qüestions, per la creació de la Unió de Botiguers de Catalunya, objectiu que es va assolir el 1978. A banda d’aquest objectiu, el paper d’aquesta primera junta es va concentrar en la crida i afiliació d’associats i la recopilació de llicències comercials al detall així com en la col·laboració amb la recent democràcia municipal sense perdre el seu esperit reivindicatiu.

Canvi de presidència en tres anys

Després d’aquesta primera etapa, el setembre de 1980 la flamant entitat comercial reusenca va elegir un nou president, Josep Mestres, que va ocupar el càrrec fins al 1986. Tot i que un dels cavalls de batalla d’aquest període va ser aconseguir l’associació de més comerços a l’entitat, també es va insistir en la necessitat d’especialitzar-se davant la competència de les ja emergents superfícies comercials. És en aquesta època, també, en la qual desapareix la Unió de Botiguers de Catalunya -per la qual tant s’havia lluitat des de Reus- i es crea la Confederació del Comerç de Catalunya. La reforma del nucli antic i la seguretat ciutadana van ser altres de les preocupacions d’aquest període.

Juncosa pare i Carles Pellicer, al capdavant

Després de 6 anys al capdavant de l’entitat, la Unió de Botiguers escull el 1986 una nova junta presidida per Fermí Juncosa, pare de qui ha estat president els darrers dos anys. El mandat de Juncosa va estar marcat per l’aparició de les franquícies com ara la del Zara al raval de Jesús i també per la instal·lació, cada cop major de les grans superfícies comercials. Aquest darrer tema, per cert, va provocar un important debat en el si de l’entitat per la manera que s’havia d’afrontar. De fet, a les acaballes del seu mandat, l’agost de 1989, l’Ajuntament de Reus va signar el conveni urbanístic amb Pryca que va fer possible la instal·lació de l’hipermercat a la ciutat, una obra, però, que no s’inauguraria fins a la presidència del quart president de l’entitat, Carles Pellicer.

I és que l’actual alcalde de Reus va prendre possessió el 27 de març de 1990 com a cap visible de l’entitat comercial. Durant els seus quatre anys al capdavant de l’associació, la Unió de Botiguers de Reus va disposar per primer cop de seu pròpia, al raval Santa Anna, després de deixar les instal·lacions de la Cambra de Comerç que fins aleshores havien ocupat. A banda de l’arribada de l’hipermercat, la construcció de PortAventura van ser un altre dels fets destacats d’aquest mandat.

Inauguració de l’actual seu i llarga presidència de Pere Margalef

Entre les presidències recents que van deixar petjada a l’entitat cal destacar la de Dídac Rodríguez, a partir de 1994. Rodríguez va impulsar la professionalització de l’entitat, va comprar l’actual seu de l’entitat al raval Sant Pere, 1 (que la junta anterior a Pitarch va posar a la venda) i va potenciar la figura dels caps de carrer. Finalment, Rodríguez no es va presentar al tercer mandat i va donar pas el 2002 a Pere Margalef.

En el marc de la llarga presidència de Margalef, l’associacionisme comercial de la ciutat va viure el naixement d’una nova entitat, El Tomb de Reus. La seva etapa es va caracteritzar més aviat per la consecució de consensos amb el consistori reusenc malgrat que, per exemple, va ser aleshores que va obrir portes el centre comercial d’El Pallol, una aposta per revitalitzar el centre històric comercial que, segons algunes veus autoritzades, no ha acabat de reeixir mai i que es va inaugurar el 2007. Va ser també en aquesta mateixa presidència que el consistori va aprovar el concurs per la instal·lació del centre comercial de Metrovacesa el 2006, un centre comercial que tot just va obrir portes ara fa escassos mesos.

Una presidenta

Va caldre esperar fins a l’any 2010 perquè la presidència de l’entitat fos ocupada per la primera i fins al moment única dona, Leonor Bartolí. Tercera generació de comerciants de la ciutat, l’equip presidit per Bartolí va exercir durant únicament quatre anys. Respecte al programa de govern de la presidenta, les accions es van centrar especialment en l’àmbit intern dels associats, les relacions amb altres associacions comercials, l’àmbit de la comunicació i les àrees de creativitat i innovació tecnològica, entre d’altres.

Amb presència a la junta de Bartolí en qualitat de vicepresident segon, Ernest Juncosa va ser escollit el 2014 com a president de la degana entitat comercial. Tot i tenir a favor seu l’àmplia experiència en l’entitat, el mandat de Juncosa no va ser, en absolut, plàcid i va acabar amb una dimissió dolorosa. A les dificultats per implantar la targeta de ciutat que s’havia pactat prèviament amb el consistori i sobre la qual finalment es va desdir l’administració, es van sumar les dificultats internes en matèria econòmica que han provocat la posada en venda del local comprat l’any 2000.

La falta de sintonia entre l’entitat i el consistori no només es va estendre a l’actual campanya de Nadal sinó que va enterbolir, fins i tot, la celebració d’una trobada tan emblemàtica com la XXIV Nit del Comerç i Turisme de Reus.

Després de l’elecció de dijous i en el difícil context que viuen els comerciants al detall, es posa en marxa una nova etapa en què Àlfred Pitarch i la seva junta hauran de donar resposta als reptes d’aquest important sector econòmic reusenc conscients d’una trajectòria que, amb les seves llums i ombres, ja suma quaranta anys de potent història ciutadana.