No es podria aprofitar la sensibilització per la pederàstia, que ha permès legislar i ha posat els caminadors i mitjans per investigar, judicialitzar i condemnar aquest delicte, per fer el mateix per les víctimes de tortures de la dictadura emmudida a través dels anys i que, igualment, també va deixar seqüeles inesborrables de per vida per les seves víctimes?
Sempre és sa saber la veritat de les coses i no només per tancar cicatrius, sinó també per castigar qui va obrar salvatgement i de manera impune, encara que, possiblement en aquest cas, judicialment tot estigui més que prescrit i els delinqüents estiguin ja desapareguts. Fins i tot seria alliçonador reescriure determinats llibres de currículum o, si més no, alguns dels estudiats com a doctrina a aprendre recalificar-los senzillament com el relat escrit per una part sobre un temps viscut.
S'hauria de diferenciar entre els delictes que no comporten danys irreparables i els delictes amb efectes físics, morals o psicològics, i escalonar les condemnes en conseqüència i amb equitat.
Si la principal obligació dels jutges és saber interpretar la llei i això, sembla ser, que humanament no sempre pot estar garantit, donar-los més coordenades potser els podria ajudar, primer pel seu bé, i després pel bé de tothom, o a l'inrevés.
Entrar en un any nou, romànticament parlant, seria un bon moment per a procurar aclarir la imatge que ens hem donat tots plegats. Per motius aliens i accidentals, però també de propis, hem perdut un bon tram de les nostres vides en què els ensurts i les calamitats han guanyat la pau i tranquil·litat que tots mereixem viure.
Com en una reedició de les set plagues d'Egipte, estem convivint, i sobrevivint, amb un virus endimoniat, una inacceptable guerra no aturada, que va produint i deixant les seves conseqüències arreu, una inflació que toca majoritàriament a les classes baixes, i unes catàstrofes naturals, que ningú pot dir que no hi té res a veure.
No ens mereixem fer-nos més sang amb una justícia que demostra no ser comprensible. O, millor dit, de la mateixa manera que hem de matisar entre la política i els polítics, també haurem de diferenciar la justícia dels que tenen l'obligació i el deure d'aplicar-la
Sempre és sa saber la veritat de les coses i no només per tancar cicatrius, sinó també per castigar qui va obrar salvatgement i de manera impune, encara que, possiblement en aquest cas, judicialment tot estigui més que prescrit i els delinqüents estiguin ja desapareguts. Fins i tot seria alliçonador reescriure determinats llibres de currículum o, si més no, alguns dels estudiats com a doctrina a aprendre recalificar-los senzillament com el relat escrit per una part sobre un temps viscut.
S'hauria de diferenciar entre els delictes que no comporten danys irreparables i els delictes amb efectes físics, morals o psicològics, i escalonar les condemnes en conseqüència i amb equitat.
Si la principal obligació dels jutges és saber interpretar la llei i això, sembla ser, que humanament no sempre pot estar garantit, donar-los més coordenades potser els podria ajudar, primer pel seu bé, i després pel bé de tothom, o a l'inrevés.
Entrar en un any nou, romànticament parlant, seria un bon moment per a procurar aclarir la imatge que ens hem donat tots plegats. Per motius aliens i accidentals, però també de propis, hem perdut un bon tram de les nostres vides en què els ensurts i les calamitats han guanyat la pau i tranquil·litat que tots mereixem viure.
Com en una reedició de les set plagues d'Egipte, estem convivint, i sobrevivint, amb un virus endimoniat, una inacceptable guerra no aturada, que va produint i deixant les seves conseqüències arreu, una inflació que toca majoritàriament a les classes baixes, i unes catàstrofes naturals, que ningú pot dir que no hi té res a veure.
No ens mereixem fer-nos més sang amb una justícia que demostra no ser comprensible. O, millor dit, de la mateixa manera que hem de matisar entre la política i els polítics, també haurem de diferenciar la justícia dels que tenen l'obligació i el deure d'aplicar-la
Etiquetes:
