El 1720 sembla segura la presència de maçons a Reus. I és cap al 1715 que es crea la maçoneria a Londres. Ells fan remuntar la seva existència als constructors de l'edat mitjana, però és pura invenció.
El seu primer objectiu era enderrocar l'antic règim i donar pas als estats democràtics i liberals. D'aquí el seu paper a les revolucions d'aquell segle i XIX. Especialment en la independència dels Estats Units i la Revolució Francesa. Aquesta va prendre el lema maçó: Llibertat, Igualtat i Fraternitat.
La passió dels maçons per la cultura i la ciència va contribuir molt a la Il·lustració del segle XVIII que no per casualitat ha rebut el nom de Segle de les Llums. Tot i això, és fals com alguns diuen que adoptessin l'esperanto com a llengua per entendre's entre ells. Tots els maçons del món s'entenen perquè parlen anglès, idioma oficial de la maçoneria.
Pel que respecta la nostra ciutat com abans he referit, hi ha maçons que afirmen que és present des de 1720, però no està comprovat. L'auge dels maçons a Reus va ser al segle XIX i el XX fins a la guerra civil. Se sap que a la nostra ciutat existien tres lògies anomenades El treball, La Cultura i L'Amistat.
Una dada curiosa és que el 2001 el Gran Orient Espanyol de Madrid va advertir a l'Ajuntament de Reus que estava a punt d'autoritzar l'enderrocament de l'últim temple maçònic que quedava dret a la península. Com ho van saber quan encara no havia publicat el permís d'obres és un misteri. L'Ajuntament va acabar autoritzant l'enderrocament a condició que es conservessin els elements simbòlics de la façana.
Avui encara els pots veure al carrer Roig. L'edifici feia temps que estava en mal estat i havia estat utilitzat com a magatzem. Era el temple de la lògia L'Amistat. Un dels maçons més il·lustres de la capital ganxeta va ser Joan Prim Prats el nostre general. Maçó reconegut portava la imatge de la Mare de Déu de Misericòrdia en forma de medalla al pit.
El seu primer objectiu era enderrocar l'antic règim i donar pas als estats democràtics i liberals. D'aquí el seu paper a les revolucions d'aquell segle i XIX. Especialment en la independència dels Estats Units i la Revolució Francesa. Aquesta va prendre el lema maçó: Llibertat, Igualtat i Fraternitat.
La passió dels maçons per la cultura i la ciència va contribuir molt a la Il·lustració del segle XVIII que no per casualitat ha rebut el nom de Segle de les Llums. Tot i això, és fals com alguns diuen que adoptessin l'esperanto com a llengua per entendre's entre ells. Tots els maçons del món s'entenen perquè parlen anglès, idioma oficial de la maçoneria.
Pel que respecta la nostra ciutat com abans he referit, hi ha maçons que afirmen que és present des de 1720, però no està comprovat. L'auge dels maçons a Reus va ser al segle XIX i el XX fins a la guerra civil. Se sap que a la nostra ciutat existien tres lògies anomenades El treball, La Cultura i L'Amistat.
Una dada curiosa és que el 2001 el Gran Orient Espanyol de Madrid va advertir a l'Ajuntament de Reus que estava a punt d'autoritzar l'enderrocament de l'últim temple maçònic que quedava dret a la península. Com ho van saber quan encara no havia publicat el permís d'obres és un misteri. L'Ajuntament va acabar autoritzant l'enderrocament a condició que es conservessin els elements simbòlics de la façana.
Avui encara els pots veure al carrer Roig. L'edifici feia temps que estava en mal estat i havia estat utilitzat com a magatzem. Era el temple de la lògia L'Amistat. Un dels maçons més il·lustres de la capital ganxeta va ser Joan Prim Prats el nostre general. Maçó reconegut portava la imatge de la Mare de Déu de Misericòrdia en forma de medalla al pit.
Etiquetes:
