"Somriu cada vegada
que una altra cosa d'ella
mereix un amor teu.
Somriu quan tu surts d'ella
i es torna a cloure intacta.
Somriu d'una tendresa
que no us suplicarà
(tu, amb el teu món àvid)
que li'n digueu bondat,
i a penes endevines
com s'absorbeix. Encara
li cal sumar-se. Encara
va naixent el seu cos"
Sempre m'ha fascinat l'habilitat de Gabriel Ferrater per a fer poesia eròtica de la millor, és a dir, per a insinuar els moviments dels cossos abans, durant i després del coit o de qualsevol altra pràctica sexual i extreure'n una lliçó moral. El poema "Kore" (que vol dir noia en grec clàssic) forma part del seu tercer recull de poemes, "Teoria dels cossos", de l'any 1966, i el va salvar de la foguera de Sant Joan que va fer quan va publicar la seva obra poètica completa i triada l'any 1968 amb el títol "Les dones i els dies".
Se n'ha dit i escrit moltes coses, d'aquest poemet (el diminutiu, el faig servir perquè és curtet, però per res més). En acabat, ja en diré la meua, de cosa; de moment, en diré que el que en comenta l'Enric Blanes al seu blog "Un fres de móres negres", que és un pou de sapiència gabrielferrateriana, ho trobo molt encertat quan afirma, per exemple, que els versos "Somriu quan surts d'ella / i es torna a cloure intacta" tenen més gràcia si un pensa que Ferrater es refereix als llavis del sexe de la dona.
És clar. El cos, el mot, s'hi esmenta al final, a manera d’epifonema: de fet, n'hi ha dos, de cossos, el d'ell (l'home madur) i el d'ella (la dona jove). La forma verbal "somriu" és tal vegada un imperatiu i s'ho diu el jo poètic a ell mateix, però també podria ser la narració del que fa ella: en aquest cas, una noia que calla i somriu (mentre assaboreix i pensa l'instant de plaer; del (som)riure de les dones de Gabriel Ferrater, en sap un munt la Roser Casamayor de Bolós o una noia que parla dels seus orgasmes (en el cas del poema "Kensington"), com bé diu el Blanes i jo dono suport a la lectura que en fa, of course.
D'ell, del Biel Ferrater, ("tu, amb el teu món àvid"), i d'ella, la Lena Valentí, que "Encara li cal sumar-se", també n'ha parlat molt profundament Gerard Cisneros. Potser només cal afegir aquell aforisme que Ferrater va deixar tan ben escrit sobre la qüestió, sobre les relacions, a tall de moralitat: "Complicar l’amor amb la vida o fer-ne una festa. Són les dues escoles".
Aquest poema em va tornar a venir al cap quan vaig llegir això tan cruel i tan covard alhora que ha passat amb el programa d'educació afectivo-sexual "Coeduca't", uns quants materials del qual VOX ha aconseguit de fer-los-en retirar al Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya. La culpa no és pas de VOX (aquest partit d'ultradreta espanyolista fa el que diu i diu el que fa per tal d’aconseguir els seus objectius: "La Generalitat promueve el consumo de pornografía entre niños de 8 años" i "La Generalitat promueve que tu hijo de 12 años tenga sexo oral", diu el pamflet que vaig trobar-me’n a la bústia de casa meua), sinó dels covards polítics del govern català, incapaços de defensar res, tampoc l'ús d'uns materials educatius imprescindibles per als nostres infants i joves, que volen viure la sexualitat amb gaudi, plaer, llibertat, coneixement i responsabilitat.
Perquè és també de tot això que el poema parla quan diu, al final, que "encara va naixent el seu cos". Encara més quan sabem coses com aquesta que darrerament les infeccions de transmissió sexual augmenten en adolescents catalans i que les clamídies i les gonorrees són les més freqüents i, ja a més distància, la sífilis.
Que la sexualitat és una forma més de comunicació (física) i que cal gosar poder expressar-la amb llibertat personal, consentiment mutu i coneixement emocional alhora és evident: la llibertat a què els cossos tenen dret, la materialitat de què som fets elevada fins a l’ànima a què aspirem gràcies al legítim hedonisme amb la nostra costella o amb qui sigui i la sapiència que hom adquireix amb l’experiència però també amb la cultura que els humans hem edificat gràcies a la nostra sensibilitat i la nostra intel·ligència. Per això, a més de la poesia eròtica de Ferrater a "Kore", em plau fer propaganda d’una cadena catalana d’establiments que es diu Dàlia (quin nom més ben trobat: la flor que el poble asteca, a més d’utilitzar-la com a planta ornamental i com a aliment per al bestiar, sabia que posseïa nombroses propietats medicinals.
Dàlia es defineix com "el teu espai d’educació, salut i benestar íntim", s’expressa desacomplexadament en llengua catalana i ja compta amb desinhibits establiments a dues capitals comarcals i de vegueria catalanes: al número 80 del carrer Major de Lleida i al número 22 del carrer de Santa Clara de Girona. Ben aviat també serà al número 25 del carrer de Monterols de la capital del Baix Camp, Reus, i a la capital de la nació, Barcelona (concretament, al Poblenou i Gràcia), per tal d’alliberar els barcelonins i tots els catalans dels tabús i de la desinformació de què som víctimes. L’artífex d’aquesta meravella empresarial és el jove emprenedor d’on la tenen Ferma, la Terra, Marc Santamaria Bonet, graduat en ADE per la UPF, ben acompanyat per la competent sexòloga Montserrat Iserte Jené.
Llegiu, doncs, la sàvia poesia eròtica de Gabriel Ferrater, que ens hi convida, ens hi exhorta, a gaudir-ne, del "Joc" (perquè així es diu el poema amb què clouré aquest escrit, homònim d’aquesta joia barroca que sona així de bé gràcies a la viola de gamba de Jordi Savall) i aneu-hi, a les botigues de Dàlia, a adquirir la cultura sexològica que tanta falta ens fa i que, dissortadament, encara ens manca, ens neguen:
"Pots jugar amb el seu cos,
que és jove i riu, i vol
el joc, i no n'ha tingut prou.
Encara creus que en tu hi ha vici?
Mostra el teu vici. Dóna't
sencer. Si te l'estimes,
no li ofeguis aquest tremolor:
la curiositat del cos, que tu
fa massa temps que en dius desig".
Biel Ferrer Puig
Filòleg i professor de Llengua Catalana i Literatura a l’institut Gabriel Ferrater de Reus
que una altra cosa d'ella
mereix un amor teu.
Somriu quan tu surts d'ella
i es torna a cloure intacta.
Somriu d'una tendresa
que no us suplicarà
(tu, amb el teu món àvid)
que li'n digueu bondat,
i a penes endevines
com s'absorbeix. Encara
li cal sumar-se. Encara
va naixent el seu cos"
Sempre m'ha fascinat l'habilitat de Gabriel Ferrater per a fer poesia eròtica de la millor, és a dir, per a insinuar els moviments dels cossos abans, durant i després del coit o de qualsevol altra pràctica sexual i extreure'n una lliçó moral. El poema "Kore" (que vol dir noia en grec clàssic) forma part del seu tercer recull de poemes, "Teoria dels cossos", de l'any 1966, i el va salvar de la foguera de Sant Joan que va fer quan va publicar la seva obra poètica completa i triada l'any 1968 amb el títol "Les dones i els dies".
Se n'ha dit i escrit moltes coses, d'aquest poemet (el diminutiu, el faig servir perquè és curtet, però per res més). En acabat, ja en diré la meua, de cosa; de moment, en diré que el que en comenta l'Enric Blanes al seu blog "Un fres de móres negres", que és un pou de sapiència gabrielferrateriana, ho trobo molt encertat quan afirma, per exemple, que els versos "Somriu quan surts d'ella / i es torna a cloure intacta" tenen més gràcia si un pensa que Ferrater es refereix als llavis del sexe de la dona.
És clar. El cos, el mot, s'hi esmenta al final, a manera d’epifonema: de fet, n'hi ha dos, de cossos, el d'ell (l'home madur) i el d'ella (la dona jove). La forma verbal "somriu" és tal vegada un imperatiu i s'ho diu el jo poètic a ell mateix, però també podria ser la narració del que fa ella: en aquest cas, una noia que calla i somriu (mentre assaboreix i pensa l'instant de plaer; del (som)riure de les dones de Gabriel Ferrater, en sap un munt la Roser Casamayor de Bolós o una noia que parla dels seus orgasmes (en el cas del poema "Kensington"), com bé diu el Blanes i jo dono suport a la lectura que en fa, of course.
D'ell, del Biel Ferrater, ("tu, amb el teu món àvid"), i d'ella, la Lena Valentí, que "Encara li cal sumar-se", també n'ha parlat molt profundament Gerard Cisneros. Potser només cal afegir aquell aforisme que Ferrater va deixar tan ben escrit sobre la qüestió, sobre les relacions, a tall de moralitat: "Complicar l’amor amb la vida o fer-ne una festa. Són les dues escoles".
Aquest poema em va tornar a venir al cap quan vaig llegir això tan cruel i tan covard alhora que ha passat amb el programa d'educació afectivo-sexual "Coeduca't", uns quants materials del qual VOX ha aconseguit de fer-los-en retirar al Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya. La culpa no és pas de VOX (aquest partit d'ultradreta espanyolista fa el que diu i diu el que fa per tal d’aconseguir els seus objectius: "La Generalitat promueve el consumo de pornografía entre niños de 8 años" i "La Generalitat promueve que tu hijo de 12 años tenga sexo oral", diu el pamflet que vaig trobar-me’n a la bústia de casa meua), sinó dels covards polítics del govern català, incapaços de defensar res, tampoc l'ús d'uns materials educatius imprescindibles per als nostres infants i joves, que volen viure la sexualitat amb gaudi, plaer, llibertat, coneixement i responsabilitat.
Perquè és també de tot això que el poema parla quan diu, al final, que "encara va naixent el seu cos". Encara més quan sabem coses com aquesta que darrerament les infeccions de transmissió sexual augmenten en adolescents catalans i que les clamídies i les gonorrees són les més freqüents i, ja a més distància, la sífilis.
Que la sexualitat és una forma més de comunicació (física) i que cal gosar poder expressar-la amb llibertat personal, consentiment mutu i coneixement emocional alhora és evident: la llibertat a què els cossos tenen dret, la materialitat de què som fets elevada fins a l’ànima a què aspirem gràcies al legítim hedonisme amb la nostra costella o amb qui sigui i la sapiència que hom adquireix amb l’experiència però també amb la cultura que els humans hem edificat gràcies a la nostra sensibilitat i la nostra intel·ligència. Per això, a més de la poesia eròtica de Ferrater a "Kore", em plau fer propaganda d’una cadena catalana d’establiments que es diu Dàlia (quin nom més ben trobat: la flor que el poble asteca, a més d’utilitzar-la com a planta ornamental i com a aliment per al bestiar, sabia que posseïa nombroses propietats medicinals.
Dàlia es defineix com "el teu espai d’educació, salut i benestar íntim", s’expressa desacomplexadament en llengua catalana i ja compta amb desinhibits establiments a dues capitals comarcals i de vegueria catalanes: al número 80 del carrer Major de Lleida i al número 22 del carrer de Santa Clara de Girona. Ben aviat també serà al número 25 del carrer de Monterols de la capital del Baix Camp, Reus, i a la capital de la nació, Barcelona (concretament, al Poblenou i Gràcia), per tal d’alliberar els barcelonins i tots els catalans dels tabús i de la desinformació de què som víctimes. L’artífex d’aquesta meravella empresarial és el jove emprenedor d’on la tenen Ferma, la Terra, Marc Santamaria Bonet, graduat en ADE per la UPF, ben acompanyat per la competent sexòloga Montserrat Iserte Jené.
Llegiu, doncs, la sàvia poesia eròtica de Gabriel Ferrater, que ens hi convida, ens hi exhorta, a gaudir-ne, del "Joc" (perquè així es diu el poema amb què clouré aquest escrit, homònim d’aquesta joia barroca que sona així de bé gràcies a la viola de gamba de Jordi Savall) i aneu-hi, a les botigues de Dàlia, a adquirir la cultura sexològica que tanta falta ens fa i que, dissortadament, encara ens manca, ens neguen:
"Pots jugar amb el seu cos,
que és jove i riu, i vol
el joc, i no n'ha tingut prou.
Encara creus que en tu hi ha vici?
Mostra el teu vici. Dóna't
sencer. Si te l'estimes,
no li ofeguis aquest tremolor:
la curiositat del cos, que tu
fa massa temps que en dius desig".
Biel Ferrer Puig
Filòleg i professor de Llengua Catalana i Literatura a l’institut Gabriel Ferrater de Reus
Etiquetes:
