Dijous, 22 d'Agost de 2024

La Setmana Santa és a tocar

07 de Març de 2023, per Jaume Piñol de la Mata
Passat carnaval, arribem al mes de març, iniciem la Quaresma, els quaranta dies abans de Pasqua. Amb la crema de les palmes, palmons i llorers beneïts el Diumenge de Rams de l’any anterior s’obté la cendra que és imposada el Dimecres de Cendra. Un material que és símbol de caducitat de la condició humana, signe penitencial i de conversió, que ha de ser l’aspecte dominant durant tota la Quaresma per als cristians. Una cendra usada ja en temps pretèrits i que es reflecteix en l’Antic Testament, com per exemple a Jdt, 4-11: “Tots els israelites que vivien a Jerusalem, homes, dones i criatures, es prosternaven amb el front a terra davant el santuari, amb el cap cobert de cendra, i descobrien la roba de sac davant el Senyor”.

La Setmana Santa és a tocar, els reusencs ho notem al passar per les peixateries velles, la Vella Quaresma, típica en el costumari català, roman penjada al bell-mig de l’arc més proper a la Capella del Santíssim de la Prioral. Val a dir que enguany la Vella Quaresma passa una mica, bastant, desapercebuda a causa de la seva reduïda mida, els motius, qui sap... Setmana a setmana els infants de les diferents escoles participen en l’acte de serrar-li una cama, fins a arribar a la setena. Un calendari molt visual i que ens vaticina l’arribada dels dies Sants, ja que amb la Vella Quaresma es pretén simbolitzar aquesta etapa d’abstinència, penediment i dejuni. Podríem dir doncs que, aquesta jaia, és l'antagonista del Rei Carnestoltes.

La Setmana Santa és a tocar. Els catòlics comencen a fer magre els divendres i a l’aparador del Barato ja hi trobem exposats amb cura tots els elements necessaris que qualsevol confrare ha de menester durant les processons: cucurulles, cíngols, cordons, borles, guants, golilles, mantellines, etc. No hi poden faltar tampoc les mítiques miniatures penitencials de les diferents confraries de la ciutat. Tothom s’atura embadalit a guaitar, des dels més grans als més menuts. Gaudim tots, dels diferents aparadors del Barato ja mítics i tradicionals a casa nostra.

La Setmana Santa és a tocar, comencen els nervis i les confraries s’afanyen a ultimar els detalls que porten preparant fa setmanes, inclús mesos. L’Agrupació ja tanca la programació, el cartell de Setmana Santa ja s’ha presentat oficialment a l’opinió pública, els actes de les confraries estan ja distribuïts en el calendari confrare de tots aquells que formen la Setmana Santa. Els elements identificadors dels diferents gremis, confraries, germandats i congregacions: estendards, banderes, penons, guions, insígnies i medalles ja es comencen a veure.

La Setmana Santa és a tocar. Els confrares quadren agendes per participar en la majoria d’actes, celebracions Eucarístiques, viacrucis, conferències quaresmals, vigílies d’oració, misses exequials, ofrenes de ciris pasquals, presentacions d’opuscles, exposicions, etc. Es respira ja olor als dies Sants, olor de cera i encens...

La Setmana Santa és a tocar, les bandes de cornetes i tambors, que fa mesos que assagen als afores de la ciutat, ja tenen el repertori triat. Treuen brillantor als instruments de vent, trompetes i cornetes. Els uniformes dels músics surten dels armaris, i també ho fan les vestes, capes i cucurulles dels penitents. Les modistes fan els arranjaments necessaris als infants que estan en temps de creixença. El gremi de floristes guarneix els Sants Misteris amb lliris, gladiols, roses... Prenen protagonisme també els clavells, els vermells, símbol de la passió i sacrifici, de la sang vessada per la redempció i, els clavells blancs, símbol de puresa i innocència.

La Setmana Santa és a tocar i ja ens trobem a les portes de la ciutat Santa de Jerusalem amb palmes i palmons, branques d’olivera i llorer, és Diumenge de Rams! I els catòlics surten a les places a rebre Jesús, que ve muntat en un pollí. Com ens descriu l’Evangelista Marc: “Molts van estendre els mantells pel camí, i d’altres, ramatge que tallaven dels camps. Els qui anaven davant i els qui seguien darrere cridaven: — Hosanna! Beneït el qui ve en nom del Senyor! Beneït el Regne que arriba, el Regne del nostre pare David! Hosanna a dalt del cel!”Mc11,1-10. Però aquesta rebuda tan triomfal no va agradar a les autoritats de l’època i va afegir encara més tensió entre Jesús i el poder establert. Comencen els dies Sants, comença la Passió de Nostre Senyor Jesucrist.

La Setmana Santa ja és una realitat, amb la lectura de la Passió, el Diumenge de Rams, s’inicia la Setmana Santa. És Dimarts Sant i els carrers s’omplen de vestes, els diferents passos i misteris fan aparició a les places, els infants reben les últimes indicacions i estendards, fanals, armats i bandes ja són al seu lloc. Comencen les Solemnes Processons, una catequesi pública dels últims dies de Nostre Senyor Jesucrist. Unes processons que han esdevingut patrimoni cultural de la ciutat, un sentiment de poble que perpetua el llegat rebut dels nostres antecessors. Dies en què solemnitat, devoció, tradició i fe s’agermanen per seguir traient als carrers els passos i les imatges obra d’escultors reusencs insignes com ara Joan Rebull, Ramón Ferran o Modest Gené.

Els penitents, silenciosos, fan camí amb Jesús en el calvari, a poc a poc i sense fer soroll els cristians es preparen per viure el Tridu Pasqual, acompanyant els passos processionals amb la llum tímida de les atxes avancem tots junts cap a la joia de la Pasqua.

Jaume Piñol de la Mata

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat



COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics