S'ha de reconèixer que alguna cosa no va a l'hora quan veiem la quantitat de fets que grinyolen, que semblen anar en direcció contrària a la que el sentit comú, -tot i que és el menys comú dels sentits-, ens fa veure que hauria d'anar. Estem vivint en mons paral·lels, que es mouen amb criteris i valors diferents, segons la posició que es pugui tenir. Només cal veure aquests tipus de fets generats en uns pocs dies.
Ens arriba la notícia que la inflació s'ha situat en el 5,3%, tot i que la cistella de la compra, que és el reflex que primer nota la família quan ha d'omplir la nevera, puja fins al 15,4%. En aquest context ens assabentem que els secretaris i els funcionaris del Parlament de Catalunya han cobrat 3,9 MM d’euros en conceptes de premi de jubilació. Premis promoguts en el moment que el president del parlament era el Sr. Benach, pagaments que encara avui la mesa del Parlament defensa i no ho veu raó per revisar-ho.
Clar que sembla ser una manera de fer que s’imposa a les organitzacions polítiques o empresarials. El president de la CEOE que es va oposar a l'augment del salari base als actuals 1.080 euros, s'actualitza el seu sou fins als 400.000 euros a l'any. És clar que resulta molt fàcil "disparar amb pólvora de rei", quan els diners no són teus. Sentir a Garamendi, president de la CEOE justificar aquest sou i voler fer una comparació amb la sentència que es va produir a Lleida el 1989, amb relació a una agressió sexual en què el jutge justificava l'actuació de l'agressor perquè la víctima anava amb faldilla curta, a més de ser un acte menyspreable per comparar la seva situació a una agressió sexual, presenta la incongruència que justifica el seu sou, però no el dels treballadors.
El Congrés dels diputats ha proposat una llei, amb la qual els fills dels sahrauís que hagin nascut a l'estat espanyol assumeixin la nacionalitat espanyola. Sembla una proposta raonable, donat que encara el territori està sota tutela de l'estat espanyol. Un fet cridaner és que quasi tots els partits estan a favor, Vox s'absté, però hi ha un sol partit que està clarament en contra, el PSOE. Sense entrar en la responsabilitat que té l'estat en la situació d'aquesta excolònia, que va abandonar a cuita- corrents, tot i el mandat de l'ONU. Actuant contra la resolució d'aquest organisme, a la vegada que afavorint els interessos expansionistes de Marroc, amb uns acords encara no explicats. Negant la nacionalitat als nascuts aquí, tal com es preveu el dret de "ius solis" a l'article 17 2 d) del Còdig Civil.
Podríem dir que ens sorprèn una notícia d'oferta de feina, tot i que malauradament ja estem acostumats, en què un exmilitar israelià utilitza com reclam publicitari per captar nous clients, que va ser ell qui va intervenir i afectar totes les xarxes informàtiques de Catalunya per incidir en el procés participatiu del 9-N. I clar, no va el va contractar ningú, tot i que segons les seves normes, tan sols treballa per governs d'estat. Segur que no hi havia interessos per evitar que aquella votació funcionés. Com tampoc va passar l'1-O.
Un conseller del Banc d'Espanya Antonio Cabrales, dimiteix tan sols unes hores després d'haver estat nomenat. La raó sembla que ha estat per un fet molt greu, i que deduïm que afecta la seva capacitat professional. Haver signat en el seu dia a favor de dos companys de càtedra d'economia. Els consellers Ponsatí i Mas-Colell, quan varen ser processats. Sembla que els criteris econòmics queden afectats en funció de simpaties o suport a companys. Ara, el PP, que és qui ho havia proposat, està cercant un nou catedràtic, atenent no a criteris de vàlua professional, sinó de proximitat amb la seva ideologia.
Mentre a Alemanya està penada l'exaltació del nazisme, a Madrid s'autoritza i es publicita en portada d'algun diari, amb total normalitat, una marxa, tota plena de símbols, a favor de la División azul, que va lluitar a la Segona Guerra Mundial, integrats a l'exèrcit de Hitler. Clar que també hi ha qui es troba amb l'amenaça d'una sanció per parlar en castellà a la policia. Sembla que hi ha qui té el rellotge aturat o potser, és que aquí no han canviat tant les coses com voldríem creure i l'enyorança està més extensa del que sembla.
Després de més de vuit anys del 9-N el 2014 i amb una condemna ferma, la fiscalia torna de nou a obrir el procediment. Sembla que quan no hi ha res més a fer, o potser quan no tenen cap més fet, per intentar passar el rasclet en qualsevol assumpte relacionat amb Catalunya, sempre tenen l'opció de reobrir temes tancats. Bé, a partir d'ara potser caldrà dir que només estan aparcats a l'espera de noves oportunitats.
I tot això, en un període en què sembla que no ha passat res. Tan acostumats estem a aquestes situacions que pot acabar arribant a formar part de la normalitat, Aldous Huxley deia parafrasejant a Goebbels que "62.400 repeticions feien una veritat". No s'ha de caure en aquest parany i no acceptar per vàlids fets o afirmacions que, per comuns, no sempre han de ser correctes.
Joan Bermúdez i Prieto
Advocat i politòleg
Ens arriba la notícia que la inflació s'ha situat en el 5,3%, tot i que la cistella de la compra, que és el reflex que primer nota la família quan ha d'omplir la nevera, puja fins al 15,4%. En aquest context ens assabentem que els secretaris i els funcionaris del Parlament de Catalunya han cobrat 3,9 MM d’euros en conceptes de premi de jubilació. Premis promoguts en el moment que el president del parlament era el Sr. Benach, pagaments que encara avui la mesa del Parlament defensa i no ho veu raó per revisar-ho.
Clar que sembla ser una manera de fer que s’imposa a les organitzacions polítiques o empresarials. El president de la CEOE que es va oposar a l'augment del salari base als actuals 1.080 euros, s'actualitza el seu sou fins als 400.000 euros a l'any. És clar que resulta molt fàcil "disparar amb pólvora de rei", quan els diners no són teus. Sentir a Garamendi, president de la CEOE justificar aquest sou i voler fer una comparació amb la sentència que es va produir a Lleida el 1989, amb relació a una agressió sexual en què el jutge justificava l'actuació de l'agressor perquè la víctima anava amb faldilla curta, a més de ser un acte menyspreable per comparar la seva situació a una agressió sexual, presenta la incongruència que justifica el seu sou, però no el dels treballadors.
El Congrés dels diputats ha proposat una llei, amb la qual els fills dels sahrauís que hagin nascut a l'estat espanyol assumeixin la nacionalitat espanyola. Sembla una proposta raonable, donat que encara el territori està sota tutela de l'estat espanyol. Un fet cridaner és que quasi tots els partits estan a favor, Vox s'absté, però hi ha un sol partit que està clarament en contra, el PSOE. Sense entrar en la responsabilitat que té l'estat en la situació d'aquesta excolònia, que va abandonar a cuita- corrents, tot i el mandat de l'ONU. Actuant contra la resolució d'aquest organisme, a la vegada que afavorint els interessos expansionistes de Marroc, amb uns acords encara no explicats. Negant la nacionalitat als nascuts aquí, tal com es preveu el dret de "ius solis" a l'article 17 2 d) del Còdig Civil.
Podríem dir que ens sorprèn una notícia d'oferta de feina, tot i que malauradament ja estem acostumats, en què un exmilitar israelià utilitza com reclam publicitari per captar nous clients, que va ser ell qui va intervenir i afectar totes les xarxes informàtiques de Catalunya per incidir en el procés participatiu del 9-N. I clar, no va el va contractar ningú, tot i que segons les seves normes, tan sols treballa per governs d'estat. Segur que no hi havia interessos per evitar que aquella votació funcionés. Com tampoc va passar l'1-O.
Un conseller del Banc d'Espanya Antonio Cabrales, dimiteix tan sols unes hores després d'haver estat nomenat. La raó sembla que ha estat per un fet molt greu, i que deduïm que afecta la seva capacitat professional. Haver signat en el seu dia a favor de dos companys de càtedra d'economia. Els consellers Ponsatí i Mas-Colell, quan varen ser processats. Sembla que els criteris econòmics queden afectats en funció de simpaties o suport a companys. Ara, el PP, que és qui ho havia proposat, està cercant un nou catedràtic, atenent no a criteris de vàlua professional, sinó de proximitat amb la seva ideologia.
Mentre a Alemanya està penada l'exaltació del nazisme, a Madrid s'autoritza i es publicita en portada d'algun diari, amb total normalitat, una marxa, tota plena de símbols, a favor de la División azul, que va lluitar a la Segona Guerra Mundial, integrats a l'exèrcit de Hitler. Clar que també hi ha qui es troba amb l'amenaça d'una sanció per parlar en castellà a la policia. Sembla que hi ha qui té el rellotge aturat o potser, és que aquí no han canviat tant les coses com voldríem creure i l'enyorança està més extensa del que sembla.
Després de més de vuit anys del 9-N el 2014 i amb una condemna ferma, la fiscalia torna de nou a obrir el procediment. Sembla que quan no hi ha res més a fer, o potser quan no tenen cap més fet, per intentar passar el rasclet en qualsevol assumpte relacionat amb Catalunya, sempre tenen l'opció de reobrir temes tancats. Bé, a partir d'ara potser caldrà dir que només estan aparcats a l'espera de noves oportunitats.
I tot això, en un període en què sembla que no ha passat res. Tan acostumats estem a aquestes situacions que pot acabar arribant a formar part de la normalitat, Aldous Huxley deia parafrasejant a Goebbels que "62.400 repeticions feien una veritat". No s'ha de caure en aquest parany i no acceptar per vàlids fets o afirmacions que, per comuns, no sempre han de ser correctes.
Joan Bermúdez i Prieto
Advocat i politòleg
Etiquetes:
