A hores d'ara ningú no pot discutir que vivim en un món accelerat, desmarxat, mancat d'ètica i del mínim escrúpol, de la competència més afamada i descarnada. L'interès genera i individual de la ciutadania, sembla que és un «0» a l'esquerra davant dels insaciables interessos dels poders que imperen i marquen el si per aquí o si per allà, per damunt dels que governen.
Podríem parlar de conceptes molt determinats i que alguns d'ells ens poden afectar més o menys directament, com d'altres potser més genèrics i globals, però amb el mateix sense sentit de fons.
Benzina: Subvenció de 20 cèntims/litre, deixant lliure el preu perquè pugui seguir pujant sense renunciar a l'augment de recaptació d'impostos que comporta.
Tabac: Omplir la societat d'espais reservats o directament de prohibicions, sense atacar el moll de l'ós, què és la seva fabricació i venda, i així seguir cobrant els impostos de tot plegat.
Les guerres, que tothom hi està en contra, però que ningú qüestiona la industria armamentística que les alimenta i potser les provoca pel volum de divises que mou. Un clar exemple podria ser la guerra/invasió d'Ucraïna, en què l'única solució que se'ls acut a "les grans potències", i les que no són grans, és dotar de més armament l'exèrcit ucraïnès, cada dia mes minvat d'efectius, i amb mig país trinxat, quan l'únic que caldria és fer comprendre, de la manera que fos, a qui està atacant que deixi de fer-ho.
I així podríem anar enumerant fets i situacions que serien de més lògica solució si la prioritat fos la voluntat d'arreglar les coses amb el menor perjudici i dany per totes les parts afectades, atenent que les disputes són inevitables per la mateixa diversitat de sensibilitats i interessos que, pel que sigui, poden alterar la normalitat i harmonia.
Resulta obvi extrapolar-ho a la relació España-Catalunya, que, en realitat, a falta d'altres hipotètics escenaris, es necessiten mútuament. Si aquesta màxima fos acceptada, no cal amb estimació però si amb respecte, amb una estada a qualsevol lloc aïllat, dels molts que es poden trobar, amb despeses pagades, sense termini de dies però amb un objectiu clar i concret a assolir, ja estaria solucionat un conflicte que venim heretant i arrossegant pels segles dels segles i que sembla que mai ningú ha trobat la manera d'entomar-ho com un problema polític d'Estat greu a liquidar, pel bé de tots... Més que res per si en algun moment interessa el benestar de la ciutadania i propiciar la convivència entre diferents.
Podríem parlar de conceptes molt determinats i que alguns d'ells ens poden afectar més o menys directament, com d'altres potser més genèrics i globals, però amb el mateix sense sentit de fons.
Benzina: Subvenció de 20 cèntims/litre, deixant lliure el preu perquè pugui seguir pujant sense renunciar a l'augment de recaptació d'impostos que comporta.
Tabac: Omplir la societat d'espais reservats o directament de prohibicions, sense atacar el moll de l'ós, què és la seva fabricació i venda, i així seguir cobrant els impostos de tot plegat.
Les guerres, que tothom hi està en contra, però que ningú qüestiona la industria armamentística que les alimenta i potser les provoca pel volum de divises que mou. Un clar exemple podria ser la guerra/invasió d'Ucraïna, en què l'única solució que se'ls acut a "les grans potències", i les que no són grans, és dotar de més armament l'exèrcit ucraïnès, cada dia mes minvat d'efectius, i amb mig país trinxat, quan l'únic que caldria és fer comprendre, de la manera que fos, a qui està atacant que deixi de fer-ho.
I així podríem anar enumerant fets i situacions que serien de més lògica solució si la prioritat fos la voluntat d'arreglar les coses amb el menor perjudici i dany per totes les parts afectades, atenent que les disputes són inevitables per la mateixa diversitat de sensibilitats i interessos que, pel que sigui, poden alterar la normalitat i harmonia.
Resulta obvi extrapolar-ho a la relació España-Catalunya, que, en realitat, a falta d'altres hipotètics escenaris, es necessiten mútuament. Si aquesta màxima fos acceptada, no cal amb estimació però si amb respecte, amb una estada a qualsevol lloc aïllat, dels molts que es poden trobar, amb despeses pagades, sense termini de dies però amb un objectiu clar i concret a assolir, ja estaria solucionat un conflicte que venim heretant i arrossegant pels segles dels segles i que sembla que mai ningú ha trobat la manera d'entomar-ho com un problema polític d'Estat greu a liquidar, pel bé de tots... Més que res per si en algun moment interessa el benestar de la ciutadania i propiciar la convivència entre diferents.
Etiquetes:
