-
Imatge de l'exposició
Cedida
Aquest divendres 15 de gener, a les 19.00 hores, es realitzarà l’acte d’inauguració oficial, a càrrec de Josep Maria Vergès, investigador de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) i comissari científic de l’exposició. Organitzada per l’IPHES, la mostra ha estat finançada en el marc de les subvencions per a projectes quadriennals de recerca en arqueologia i paleontologia que concedeix el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
L’exposició es podrà veure a la primera planta del Museu d’Arqueologia Salvador Vilaseca (raval de Santa Anna, 59) fins al 24 de març, de dimarts a dissabte, de 10.00 a 14.00 hores i de 17.00 a 20.00 hores. Romandrà tancada els dilluns i els diumenges.
Materials arqueològics
L’exposició s’ha habilitat al costat de l’exposició permanent de prehistòria i arqueologia, de manera que el públic que visiti la mostra podrà veure tot seguit diversos materials procedents de jaciments inclosos en el projecte de recerca.
“L’objectiu de l’exposició és acostar al públic en general, i més concretament al territori d’abast del projecte, el coneixement sobre aquesta recerca i els resultats obtinguts des del seu inici l’any 2001 fins a l’actualitat”, comenta l’arqueòleg Josep Maria Vergès, comissari científic de la mostra, investigador de l’IPHES i actual coordinador del projecte d’investigació que centra aquesta exhibició didàctica.
La mostra està formada per onze plafons, organitzats en els àmbits temàtics següents: història del projecte de recerca; geomorfologia i geocronologia del territori estudiat; els recursos i el paleoambient; el primer poblament humà; les darreres societats caçadores i recol·lectores; les comunitats agrícoles i ramaderes; l’art moble i els ornaments i l’art rupestre.
A través de textos sintètics i d’imatges seleccionades, es donen a conèixer els principals resultats de catorze anys de treballs arqueològics i científics en aquesta zona i el buit de coneixement que han permès omplir els resultats obtinguts. En aquest temps, “hem pogut saber, per exemple, quina va ser l’evolució del poblament humà en aquesta àrea, en un període que va entre el milió anys i fa 2.500 anys aproximadament”, explica Josep Maria Vergès.
Les diferents cronologies
En aquest context, s’ha registrat quan i a on es documenten els assentaments i grups hum ans de les diferents cronologies, des dels més antics com el barranc de la Boella (la Canonja i Reus) o la Cansaladeta (la Riba), passant pels grups paleolítics de la cova de les Borres (la Febró), el Molí del Salt (Vimbodí i Poblet), la balma de la Vall (Montblanc) o la Cativera (el Catllar); els neolítics com el Cavet (Cambrils) o la Font Major (l’Espluga de Francolí), i les primeres formes d’urbanisme a l’Era del Castell (el Catllar).
“A més, també s’han documentat els indrets on captaven les matèries primeres per fer les eines, principalment de sílex, com era el paisatge durant la prehistòria i els recursos vegetals que utilitzaven; amb quins ornaments es guarnien i les destacades mostres d'art moble i art rupestre”, comenta Vergès. “També sabem en quin tipus d'hàbitat preferien protegir-se o com era el territori durant la prehistòria, així com pràctiques funeràries que es duien a terme”, afegeix.
“El llenguatge de l’exposició és amè i incorpora recursos com els dibuixos, fotografies, gràfics i mapes”, puntualitza l’arqueòloga Marta Fontanals, membre de la Unitat de Projectes i Transferència de l’IPHES. “En definitiva, la mostra està conceptualitzada per realitzar un recorregut per la prehistòria a través dels descobriments arqueològics més rellevants d’aquest territori realitzats en aquests catorze anys de vigència del projecte”, assenyala.
El projecte Evolució paleoambiental i poblament prehistòric a les conques dels rius Francolí, Gaià i Siurana i de les rieres del Camp de Tarragona estructura la recerca en prehistòria que l’IPHES duu a terme a les conques d’aquests corrents fluvials. Durant els catorze anys d’existència d’aquest projecte s’han portat a terme excavacions arqueològiques en un total de catorze jaciments, amb més d’un centenar de treballs científics publicats, així com la realització de diferents accions de socialització del coneixement, d’entre les quals destaca aquesta exposició.
