Tot i que abans ja es tocaven sardanes a la ciutat, Francesc Salas situa al voltant del 1907 la primera ocasió en què aquesta dansa es va ballar a la ciutat. Segons explica al seu llibre ‘La sardana ballada a Reus (cronologia). Han passat més de cent anys’, que s’ha presentat al Centre de Lectura de Reus, la iniciativa va ser de membres del Foment Republicà Catalanista que van fundar la primera agrupació sardanista de la ciutat. Segons la documentació, però, la primera interpretació pública d’aquest ball es va produir el 7 de juliol del mateix any a la ciutat.
D’aquesta manera, va iniciar-se la història a Reus del que avui és una dansa vinculada, especialment, a la festa, la fraternitat i la reivindicació, un ball que en els seus primers temps va ser objecte de controvèrsia i atacs per part d’elements lerrouxistes de la ciutat tal i com va succeir el 1908 en una ballada a la plaça Prim. Salas opina que tenint en compte que la tradició va arribar amb posterioritat a l’anomenada Catalunya Nova, la data és prou avançada si es compara amb ciutats com Manresa on va arribar com a ball el 1914.
En aquests més de 100 anys de presència a la ciutat, la sardana ballada ha tingut moments especialment àlgids a Reus com són les primeres dècades del segle XX i durant el temps de la República, segons comenta Maria Àguila, mestra i estudiosa d’aquest ball. Després de la Guerra Civil, ‘Educación y Descanso’ la va recuperar cap a finals dels quaranta, també a la ciutat, amb ballades prou nombroses com les del 1948 a la pista del hoquei del Reus Deportiu, comenta Salas.
“El 1964 Reus va ser nomenada la cinquena ciutat Pubilla de la Sardana” explica, amb orgull, Àguila sobre un altre dels moments referencials d’aquesta expressió popular integrada per música i ball. Una elecció que va seguir a la de ciutats com Girona, Lleida, Ceret, Manresa i Banyoles, enumera Àguila. En aquest marc, precisament, es va crear el Patronat Sardanista integrat per 4 entitats i es va posar en marxa l’Aplec de la Sardana del Baix Camp a Reus, del qual aquest setembre es complirà el cinquantè aniversari.
En canvi, opina Àguila, “quan es va morir Franco la sardana no va trobar el seu lloc” tot i que alguns elements de la seva música, com la tenora, produeixen un so singular que podria representar “el país”, en la seva opinió. En el terreny de les cobles, Àguila creu que la Cobla Reus Jove és musicalment una de les millors de Catalunya avui en dia i destaca també les accions pedagògiques que fa uns anys es van realitzar des de la regidoria d’Ensenyament de l’Ajuntament de Reus per tal de fomentar la pràctica d’aquest ball.
Amb motiu del centenari de la sardana ballada a Reus, l’any 2008 es va inaugurar un monument obra de l’artista Ramon Ferran a l’avinguda Països Catalans de Reus. L’autor de ‘La sardana ballada a Reus’, Francesc Salas, va ser president del Patronat Sardanista de Reus des de 1980 fins el 2013 i va realitzar el programa radiofònic “La nostra dansa” a Ràdio Popular durant quatre dècades. El llibre ha estat editat pel Centre de Lectura de Reus i Arola Editors.
