Quatre joves de Reus i Barcelona mostren en un documental l'explotació tèxtil a l'Índia

La Bharathi i la Yamuna viuen a Bangalore, a l’Índia, i s’han passat la vida cosint per les grans multinacionals del sector tèxtil que omplen els armaris de mig món. Com altres dones, han decidit no tenir por i lluitar per assolir un futur digne: s’han convertit en activistes de la Garment Labour Union; un sindicat tèxtil que està format només per dones que han pres consciència que l’únic camí per assolir unes condicions de treball justes passa per assumir una confrontació directa amb els seus patrons.

Aquesta és la sinopsi d'un documental que "té com a protagonista a la Yamuna, però que també mostra d'altres històries", explica a Reusdigital.cat el reusenc Enric Escofet. "Vam arribar allà i els hi vam proposar rodar les seves vides. Van dir que sí encantades i vam estar visquent amb elles durant sis mesos, a la seu del sindicat", relata aquest jove emprenedor, qui lamenta els "continus abusos i trampes per part de les empreses" que han de suportar aquestes dones -a més, han de tirar endavant les seves famílies.

En el seu dia a dia, els components de No Dust Films van captar reunions amb els caps de les empreses, les lluites internes i la voluntat d'aquestes dones per defensar els seus drets. Com que els joves no tenien permís oficial per gravar, no han pogut fer entrevistes directes amb les empreses: "ens hauríem fet fora", assegura Escofet, qui indica, això sí, que la seva visió es pot veure "de forma indirecta". A més, la pel·lícula és un retrat coral, malgrat que la Yamuna centra la narració, amb frases com: "els propietaris de les fàbriques són cinc o deu... però quantes som nosaltres? Milers i milers".

Escofet explica que al documental "ens plantegem moltes preguntes i poques respostes, així que la reacció del públic pot ser múltiple". Com a missatge, però, el reusenc considera que cal reflexionar sobre el nostre model de consum, que "no és sostenible, ni en termes humans ni ecològics". A més, Escofet insisteix en què si aquestes dones de la Índia, amb les situacions de dificultat que travessen són capaces de fer activisme, perquè nosaltres no el podem fer, quan vivim d'una forma més còmoda.

Campanya a Verkami per recollir 6.000 euros

No Dust Films ha iniciat una campanya de Verkami per tal de recollir 6.000 euros, que serveixin per cobrir part de les despeses de producció del documental. "Nosaltres no cobrarem res, però volem sufragar qüestions de material i producció o de traducció", explica Escofet. De fet, la pel·lícula està rodada en Kannada i Tamil, dos dels dialectes de la zona de Bangalore, i s'ha de subtitular.

D'altra banda, els joves cercaran patrocinis de marques de roba ètica per tal d'aconseguir més diners. Aquests emprenedors no es plantegen acudir a administracions i esperen que un cop el film estigui finalitzat el puguin distribuir per televisions europees, com a documental de denúncia de la situació que viuen les treballadores tèxtils a la Índia.