Cookie control
Dimarts, 27 d'Octubre de 2020

Reusdigital.cat recomana...

Reusdigital.cat i la Fundació Privada Reddis us recomanen cada setmana un llibre d'un autor local

07 d'Octubre de 2016, per Jordi Siré
  •  

Títol: Estructura y dinámicas de poder en el señorío de Tarragona. Creación y evolución de un dominio compartido (1118-1462)

Autor: Eduard Juncosa

Edició: Consejo Superior de Investigaciones Científicas

La historiografia de Tarragona sempre ha tingut un dèficit. Marcada com està pel seu passat romà i pel sagnant episodi de resistència al poder napoleònic, el procés de lenta recuperació medieval del que va esdevenir una zona fronterera de les lluites entre cristians i musulmans ha estat un forat negre allunyat de l'interès popular i mediàtic que omplen, en els altres casos, fenòmens com Tarraco Viva o l'intent d'organitzar recreacions de caràcter similar centrades en els anys 1800. Ara bé, són obres com les d'Eduard Juncosa les que permeten donar respostes a un període poc visualitzat però, probablement, molt més decisiu de cara al futur i consolidació no només de la que futura capital de la província sinó també del territori que acabaria coneixent-se com Camp de Tarragona.

L'estudi, fonamentat en tot un ampli ventall de fonts majoritàriament inèdites, està basat en bona part en la tesi doctoral d'aquest reusenc amb un fèrtil currículum professional. L'any 2003 es va llicenciar en Història per la Universitat de Barcelona (amb premi extraordinari) i el 2008 ho va fer en Ciències Polítiques i de l'Administració per la Universitat Complutense, de la qual n'és professor ajudant del Departament d'Història Medieval.

L'obra que aquí presentem se centra especialment en les tensions nascudes entre els representants reials de la Corona d'Aragó i els eclesiàstics per fer-se amb el domini i control de Tarragona durant la Plena i Baixa Edat Mitjana. Despoblada per la seva condició de no man's land durant el període de reconquesta, vinculada a un prestigiós cavaller normand per garantir-ne el repoblament, reivindicada davant Roma com centre religiós de primer ordre en la seva condició d'hereva de l'imperi cristià romà per la voluntat dels comtes catalans de marcar múscul i independència respecte diòcesis i poders forans, receptora de furs i drets municipals de mans reials destinats a ajudar a consolidar la presència cristiana que van conformar lluites de poder tacades de sang amb els partidaris del manteniment de la influència del clergat, el repàs és suggerent per a tot aquell amant de la història en majúscules (perquè la vinculació als grans processos viscuts per la Corona d'Aragó entre el segle XII i XV són viscuts com a propis i, de vegades, en primera persona pels tarragonins i el hinterland) i en lletra petita. En aquest darrer cas, l'anàlisi dels procediments de l'elecció dels càrrecs municipals (amb enfrontaments de presumpte gran calat que amagaven en el fons rancúnies entre famílies de patricis) i de l'estratègia arquebisbal de l'excomunió com arma de deslegitimització política (instigant a l'aixecament popular), així com els requisits per poder accedir a la ciutadania de tarragoní i les funcions del consell entre les quals la imposició d'impostos era ja motiu de greuges, marquen un esfereïdor paral·lelisme amb alguns dels episodis de més punyent actualitat.

Aquest article rep la col·laboració de la Fundació Privada Reddis.

 

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics