Ens endinsem en el any 'SHE': l'any de la serp segons el xinesos, aquell animaló de llengua viperina, un bitxo dolent que va enredar al pobre Adam com un 'expañol', responsable dels pecats polítics i econòmics, no gaire originals, que patim cada dia, on possiblement estigués present algun dels responsables polítics actuals o ha rebut un missatge de malastrugança.
Si el mes de maig es plujós potser veurem la seva personalitat: sàvia, lògica, amb creativitat, llesta, materialista, desconfiada, primmirada i organitzada. Per als xinesos, a partir del 10 de febrer, l'any pot ser terrible, dramàtic i desestabilitzador fins al punt que pot canviar el decurs de la història.
Desitjo que, a l'inrevés que els maies, l'encertin i no ens calgui dependre més de les diarrees mentals dels 'españolitos bien pagados en blanco i negro' que no volen deixar de viure al més alt nivell, oblidant que també donen botifarra als seus veïns i votants més propers. I tots amén. Només s'esvalotaria el galliner si no hi haguessin partits de futbol!!!
L'any 2012 ha estat un període per no oblidar i maleir els queixals d'uns quants centenars de directius, bancaris, polítics, endollats i servidors d'antigues filosofies caduques que tenen el rebost ben ple i continuen conservant el 'poderio' patrio i poc humà, oblidant els manaments, recordant allò que popularment s'entén com a democràcia:digués el que vulguis que jo faré el que em roti els pebrots.
I més val no parlar d'aquest 2013!
Quina mena de societat es aquesta que jutja a un pobre 'pelendengo' per endur-sa una petita làmpada per un vehicle de dues rodes i no empren accions fermes dirigides a un petit estat que manipula descaradament les ànimes i es fa públic que la seva opacitat pot suposar blanqueig de pasta gansa, presumptament d'operacions gens clares, contraries a les més mínimes pautes en defensa de la dignitat humana, doctrinal i social.
Molt greu ha de ser la situació per que es faci públic! I a les nostres rodalies?
Doncs encara no he vist cap gest ferm dels personatges que més diners cobren, i altres que han cobrat i ho neguen, que renunciïn als seus honoraris, adjudicats a dit, amb premeditació, coneixença i, potser, nocturnitat i mala baba als despatxos.
Ara, potser, es tracta de preparar el terreny per acabar d'acoquinar el personal i aconseguir que en uns anys només hi hagi dos tipus de societat: l'alta dels que remena les cireres i la mísera que dependrà dels ajuts i les subvencions per procurar que existeixin, sense més sortides.
Això no son profecies maies però si situacions de gent anterior molt lúcida, avançada molts anys a les situacions que anem trobant.
Malgrat que molts voldríem que els cul pensants, cap pensants be per a ells, haurien d'haver rebut carbó per reis, segur que aquell carbó els permetria caragolar una mica més el personal de a peu i descontar-ho com a despeses.
Fa uns dies es deia que en lloc d'escriure la carta als reis, inexistents, caldria adreçar l'escrit al gendre i la seva innocent esposa, beneïda pel ritus que tot ho beneeix i que té més diners i gairebé, segur, es tornarà insolvent amb el recolzament d'una fèmina de sang blau pudenta. I els 'representants' democràtrics' del poble futbolerament acoquinat, fent ulls clucs i demà serà un altre dia.
Com es pot embargar a un reial esportista si no te res, ara? Com es pot pensar que els serveis de control no sabien res? Com volen que ens creiem que una part que signa i comparteix llit no sap que feia, tan curta de gambals és? O potser ho és el poble...
Si la guerra civil va començar amb l'aportació de diners d'un ex rei de l'estat de la pell de brau esquinçada, que dimonis esperem del futur quan és més important mantenir els vestigis del passat que viure la realitat?
