Quinze anys després de la bogeria de les vaques boges, l'accés a l'alimentació segueix sent una bogeria per als consumidors, sobre tots per els de poc poder adquisitiu. Els ingredients d'alguns menjars que es comercialitzen en els supermercats són un misteri. Com s'ha vist recentment, podem estar mastegant carn de cavall quan estem convençut que mengem carn de vaca. De la mateixa manera que no sabem quin és el tipus de carn que digerim, tampoc podem conèixer amb certesa quin tipus d'hormones, conservants i antibiòtics amaneixen el plat.
Sota etiquetes publicitàries, receptes dissenyades per cuiners mediàtics i presentacions atraients, s'amaga una cadena de contractistes i subcontractistes que treballen per a una o diverses grans companyies capitalistes a les què només importa multiplicar els guanys. Aquesta manera tan perversa de produir, ha permès degradar les condicions laborals i no només és perillosa per al benestar social, també ho és per a la salut nostra i per la del planeta.
L'augment del comerç, tant en dimensió com en diàmetre, ha multiplicat la circulació per carretera i per l'espai i ha donat lloc a una concatenació de transaccions comercials impensables fa uns anys. Tot aquest gran canvi en l'organització del treball ha estimulat l'aparició de nous intermediaris, que menyspreen als productors i als consumidors i només pensen en enriquir-se.
L'escàndol de les vaques boges no va impedir que els grans grups alimentaris seguissin actuant al seu antull. Ara que la crisi ha tancat moltes de les possibilitats de negoci fàcil que havien prosperat al voltant de la bombolla immobiliària, una part dels capitals s'han desplaçat per especular amb el "negoci" alimentari. Com anys enrere va passar en la construcció, és molt difícil aturar la bogeria d'un sistema que no està organitzat per satisfer necessitats socials, sinó en funció dels interessos del capital i que no té cap escrúpol a utilitzar fins i tot formes d'actuació mafioses. D'això són, sobretot responsables, els grans distribuïdors, que són els que finalment dicten els preus i s'entesten a millorar els seus marges comercials buscant un accés més barat a les matèries primeres, a costa de la qualitat i del benestar dels productors.
Un altre tipus d'empreses i una altra organització del treball, fins i tot mantenint l'actual sistema econòmic, permetria a les persones controlar i decidir millor com produir i com governar les relacions amb la natura. Però la pròpia dinàmica del sistema capitalista s'entesta a arruïnar o arraconar aquest tipus d'iniciatives i en algunes ocasions ho aconsegueix. Un cop més, el què, per què, amb què, com i per qui - es troben en el cor del sistema. Tant si ens preocupem de la nostra salut, de les nostres vides, del nostre entorn, del nostre benestar social, o de tot plegat, és urgent trencar amb aquesta lògica infernal del sistema capitalista.
Antoni Puig és llicenciat en Administració i Direcció d’Empreses, i tècnic superior en Seguretat
Divendres, 19 d'Abril de 2024
