Dissabte, 08 de Maig de 2021

Un any de reforma laboral

12 de Febrer de 2013, per Jesús Gellida

"Frenar la destrucció d'ocupació oferint a les empreses més instruments per flexibilitzar les condicions laborals i evitar així els acomiadaments". Aquest era, suposadament, l'objectiu de la darrera reforma laboral.

Un any després de l'aprovació d'aquest decret-llei per part del govern de Rajoy tenim que la taxa d'atur s'ha enfilat fins a un 26,02 % o el que és el mateix que gairebé 6 milions de persones estan aturades, que el 55% dels joves menors de 25 anys que busquen feina no en troben i que el número de persones treballadores afectades per expedients de regulació d'ocupació (ERO) ha augmentat un 45,8% en els onze primers mesos de 2012. Així mateix, un altra de les fites d'aquesta regulació ha estat l'aprofundiment en la degradació i precarització del mercat laboral, creant un immens exercit de reserva de mà d'obra barata.
Recordem algunes de les mesures més significatives que ha introduït aquesta reforma laboral:

La rebaixa de la indemnització per als nous contractes indefinits de 45 a 33 dies per any treballat amb un màxim de 24 mensualitats, en comptes de 42, per als acomiadaments improcedents, i una indemnització de 20 dies amb un màxim de 12 mensualitats per als acomiadaments procedents. En aquest punt és important destacar que la reforma laboral ha possibilitat molt més l'acomiadament objectiu (el procedent) ja que les causes del mateix per raons econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció es van ampliar.

L'eliminació, en relació amb els ERO, de l'autorització administrativa anteriorment exigida per procedir a la realització d'acomiadaments col·lectius o de mesures de suspensió de contracte o reducció de jornada per part de l'empresari.

L'autorització de les ETT per a que actuïn com agencies privades de col·locació. Es veu clarament l'impuls a la privatització dels serveis públics d'intermediació i orientació laboral ja que per aquests es disminueixen els recursos alhora que es facilita la consolidació de les ETT en el sector.

Un contracte "indefinit" amb un període de prova d'un any per a emprenedors i petites i mitjanes empreses, és a dir, empreses de menys de 50 treballadors. En aquest aspecte senyalar que anomenar aquest contracte com a indefinit és prendre'ns el pel, ja que durant el període de prova, tant l'empresa com el treballador poden rescindir unilateralment i sense preavís el contracte i sense necessitat d'al·legar causa alguna. A més, durant aquest període l'empleat/da no rep cap indemnització si és acomiadat.

L'impuls d'un contracte a temps parcial per a, en teoria, afavorir la compatibilitat del treball assalariat amb els estudis i la vida familiar i personal. En la pràctica es multiplicaran les persones que necessitaran dos o més treballs parcials per sobreviure.

La priorització del conveni d'empresa front al sectorial, la facilitació a les empreses en dificultats del "descuelgue" del conveni i la posada de límit a la ultraacitivitat. El foment de la flexibilitat interna mitjançant la mobilitat funcional i la modificació substancial de les condicions de treball.

Amb aquestes mesures el que s'incentiva és l'acomiadament i no l'ocupació, alhora que es devalua la negociació col·lectiva i es degraden les condicions laborals que cada cop són més precàries. En aquest sentit, es fomenta l'adaptació dels treballadors i treballadores a qualsevol necessitat de l'empresa i s'afavoreix el treball parcial que, en la pràctica, serveix per "arreglar" les dades de l'atur facilitant una contractació laboral precària, insuficient per una vida digna.

Però amb tot, la gran patronal estatal, la CEOE, diu que no n'hi ha prou, que cal aprofundir encara més en les reformes del mercat laboral i llança propostes com les dels minijobs o les dels treballs amb una remuneració del salari mínim interprofessional, sense oblidar els atacs gratuïts i constants als i les treballadores públiques i al dret de vaga. Esta clar el que es busca: competir amb la resta del món devaluant les condicions laborals internes, és a dir, tenir mà d'obra encara més barata, que estigui a completa disposició de l'empresa i a la qual es pugui acomiadar sense traves ni indemnitzacions.

Així, s'està produint un canvi de model que comportarà la proliferació del que al món anglosaxó anomenen 'woorking poor', persones que es troben sota el llindar de la pobresa tot i tenir un treball assalariat i que han d'acceptar condicions de semi-esclavitud com a conseqüència de les necessitats bàsiques que han de cobrir.

Així doncs, aquesta reforma laboral dóna a elegir entre atur o precarietat, és a dir, que ens porta cap a la inseguretat, l'empobriment i la misèria de les classes populars i treballadores si no ens plantem, ens organitzem i posem fi a aquesta barbàrie a través d'un procés sostingut de lluita social coordinada.

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics