Una lliçó d’història que no es pot repetir

Al 1714 Catalunya tenia la seva llengua, el seu Dret, la seva moneda, el seu exèrcit i els seus Tribunals de Justícia. Les Corts eren l’autèntica representació del poble català. Des d’aleshores les Corts no van ésser convocades mai més. Dependència total militar de Catalunya i tractada com un poble vençut.

Les Institucions catalanes foren suprimides, les seves banderes cremades públicament, el Dret Públic suprimit, la llengua (l’única oficial) fou relegada a l’àmbit familiar i la màxima autoritat era el capità general (militar). Supressió de les Universitats, sols va quedar la Universitat de Cervera. Tot això ho explicava el recordat i admirat Josep M. Ainaud de Lasarte.

Catalunya es va posar a treballar i triomfà fent la revolució industrial, mentre Espanya vivia de les colònies d’Amèrica, creant uns interessos econòmics voltant la monarquia. La crisi forta va venir amb la pèrdua de les colònies l’any 1898. Només va quedar la colònia de Catalunya i el Marroc amb el conseqüent espoli fiscal des d’aleshores. Si analitzem aquesta història veurem que la fe, l’estima, la reivindicació, l’orgull, la conservació de la identitat, han permès arribar al 2014 amb el desig viu de Catalunya de ser i tenir un Estat propi. I estem prerparats per se-ho mentre Espanya està perdent tota credibilitat al món i la seva ‘marca’ no té prestigi.

Passem de la història passada al moment present, ple d’incògnites, però d’esperança i de confiar en el futur.

L’Estat centralista s’està preparant contra la independència, però no ens fa por ni la seva incompetència ni la seva insolvència. No són preocupants. El realment preocupant és que l’adversari el tenim dins a casa. Ràdio, tertulians, mitjans de comunicació escrita potents, gent que està col·locada en llocs estratègics, són un enemic més a considerar. Defensem la ‘tercera via’; és el plat de llenties que ens volen preparar, ‘poca cosa’, com una petita almoina que tampoc pensen complir, com mai han estat seriosos amb la paraula donada als seus compromisos, falsejant dades, aprobant lleis vergonyoses, manipulant l’anacrònica Constitució, etc. Tots en som testimonis i víctimes.

Nosaltres anem al que ens interessa, la independència. Que les persones deslleials (dintre i fora de partits polítics) que no són de fiar són federalistes, sucursalistes. Malgrat els atacs, els insults, les mentides fabricades (l’origen de tot plegat és sospitós, però no és pot comprovar) contra el resident Mas i d’altres, contra els suport d’ERC i el seu líder Oriol Junqueres. El full de ruta no es pot tocar.

La realitat del país nostre està reflectida en l’Assemblea Nacional de Catalunya, en l’Òmnium Cultural, món cultural i esportiu en gran part, i en persones com la Carme Forcadell, la Muriel Casals, la monja Forcades, l’Ada Colau, i tota la gent que als Serveis Socials i a les ONG ajuden als catalans que necessiten el seu suport per sobreviure, molts arruïnats per la nefasta política social dels governs del PP i del PSOE. Ells van permetre sense cap mena de control, (ni el Banco de España, ni el senyor Fernández Ordóñez, ni la Comisión Nacional de Mercado de Valores-CNMV), la bombolla del totxo, les hipoteques enganyoses a 30-40 anys, jugant amb els diners dels estalvis de la gent gran amb les preferents i també amb les accions de Bankia, hereva de Caja Madrid. Això sí que ho arreglaran perquè hi estan enganxats molts polítics, financers, empresaris i alts funcionaris. El gran éxit de Rodrigo Rato. Ja ho sabem tots.

I recordem també la importància de l’Ensenyament en la realitat del nostre país. Per als nens i les nenes que viuen aquí és fonamental el paper de la Immersió Lingüística que tant critiquen fora i que mostra una vegada més el seu desconeixement (d’alguns) de la nostra realitat.

Jordi Escoda i Vilà és exdiputat i exsenador del Parlament de Catalunya.