Vuitantè aniversari de la inauguració del Museu de Reus (1934-2014)

D’acord amb una definició recent, un museu és una instituci­ó permanent, sense finalitat de lucre, al servei de la societat i del seu desenvolupament, obert al públic, que reuneix un conjunt de béns culturals mobles, immobles i immaterials, els conserva, els documenta i estudia, els exhibeix i en difon el coneixement per a la re­cerca, l’ensenyament i el gaudi intel·lectual i estètic i es constitueix en espai per a la participació cultural, lúdi­ca i científica dels ciutadans. Tot i que hi va haver uns quants intents anteriors, a Reus no hi hagué cap museu de titularitat pública fins a l’any 1934.

A la sessió municipal de 23 de març de 1933, el regidor Francesc Abelló i Pascual (d’ERC), en qualitat de president de la Comissió municipal de Cultura i amb el suport d’Amadeu Ferraté i Gili (regidor per Acció Catalana), va presentar un dictamen “sobre la creació d’un Museu Municipal”. Pel seu evident interès, el transcric íntegrament del corresponent llibre d’actes municipals (folis 148-150), tot respectant –tret dels accents gràfics– la irregular ortografia de l’original:

“Senyor = En casi totes les ciutats catalanes existeix un Museu Municipal. No cal ponderar la molta importància que per a la vida cultural dels pobles tenen aquestes institucions ja que les mateixes serven tots els records de generacions passades, palesant el grau de cultura que tenien i són a la vegada un poderós estímul que anima l’actuació dels veïns per a conèixer l’història, les institucions i tot quan fa referència a la seva ciutat. Per a aquesta raó és justificadíssim el que l’Ajuntament de Reus es preocupi de crear un Museu Municipal, on si reuneixin tots els materials i documents històrics que avui es troben dispersats en poder de particulars. La nostra ciutat, als ulls d’un observador superficial, sembla una ciutat moderna; però, si es tenen en compte les gestes dels seus avant-passats i els records que d’elles ens han quedat, veurem que té un passat històric molt considerable i que deu haver-se de conèixer amb la major perfecció. = Per a l’instal·lació del Museu de què es tracta, es pot aprofitar l’edifici llegat pel Sr. Pere Rull als Hospitals Municipals de Reus i Falset, el qual té dret d’utilitzar aquest Ajuntament amb la precisa condició de que es destini el mateix a Museu que ha de titular-se Prim-Rull. = El Museu Municipal, per tant, per a complir aquesta prescripció formulària consignada en el testament d’aquell senyor, es veu en la precisió de pendre dita denominació. En aquest edifici, s’hi trobaria degudament instal·lat el Museu, ja que és un local ben a propòsit per a aquest objecte i amb molt escasses despesses es posa en condicions de tenir la major utilitat. Al mateix temps cal tenir en compte que el fet d’instal·lar en aquest local el Museu, millora notablement l’edifici que, actualment, degut a que no s’utilitza per a res, no es troba en les degudes condicions de conservació. Com abans ja s’ha insinuat, en aquesta ciutat fóra molt fàcil el poguer inaugurar-se immediatament el Museu, per quan es podrien obtenir molts restes històrics i artístics, utillatge de les antigues indústries locals, per exemple: velers, corders, escudellers, etc; els impresos, gravats i altres gràfics; documents històrics de l’Arxiu Municipal, entre els quals hi ha la col·lecció de pergamins, que, segons judici dels tècnics, és la més completa que hi ha en tota la província; les moltes obres dels pintors reusencs; records del General Prim i tantes altres coses d’un estimable valor històric local que avui es troben dispersades en poder de particulars i que col·leccionades i ben ordenades poden nodrir un Museu digne de la nostra ciutat. = Com compendrà perfectament V.S., per a l’organització i conservació del Museu en projecte, cal disposar de personal necessari. El més indicat per aquests treballs és el que constitueix el Cos d’Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlecs, però l’adoptar el mateix resultaria molt costós al Municipi, i tractant-se d’una obra que comença també s’en pot prescindir. El que convé és disposar de moment de personal d’acreditada afició i que amb entusiasme vulgui treballar en tan patriòtica tasca. En nostra ciutat hi ha el veí Sr. Pere Rius Gatell, al qual va acordar l’Ajuntament estudiar la forma de concedir-li una subvenció, degut a que sofrí un accident fent uns treballs per a la recerca d’uns objectes prehistòrics. Aquest Sr. podria de moment, fer els treballs preliminars per a aplegar, catalogar, instal·lar els objectes, en una paraula, tot el que sigui precís per a començar una obra que tan bon nom i prestigi pot donar a nostra ciutat en l’aspecte cultural de la seva actuació. Per tot el que acaba d’exposar-se, aquesta Comissió es complau en proposar al Consistori l’adopció dels següents acords: Primer = Que es procedeixi a la creació d’un Museu Municipal, el qual s’establirà en el titolat Prim Rull, que ocupa la casa que fou propietat del Sr. Pere Rull en el carrer S. Joan, nº 27, d’aquesta ciutat. = Segon: Facultar a aquesta Comissió per a que disposi l’execució dels treballs necessaris per a la deguda instal·lació del Museu en la casa esmentada. = Tercer: Encarregar interinament al veí d’aquesta ciutat Sr. Pere Rius i Gatell, els treballs necessaris per a l’ordenació del Museu, acoplament, catalogació, instal·lació d’objectes, etc, la retribució del qual oportunament serà determinada. Cases Consistorials, 22 de Març de 1933 = Francesc Abelló = A. Ferraté.”

D’acord amb la mateixa acta municipal, un cop llegit el dictamen d’Abelló i Ferraté sobre la creació del Museu Municipal, el regidor C. Òdena demanà la paraula i digué “que dóna la seva conformitat al dictamen llegit, però creu que hauria estat preferible que per la Comissió d’Hisenda s'informés respecte de l’aspecte econòmic de l’assumpte de què es tracta en el mateix”. Abelló li respongué “que es consultà a la Comissió d’Hisenda, si es podia fer el dispendi que representa l’execució de l’obra de què es tracta, havent-se obtingut resposta afirmativa; fent constar a la vegada que les despeses que les obres a fer importaran, seran de molt poca importància”. Tot seguit, el secretari municipal fa constar que “Queda aprovat el dictamen per unaminitat”.

L’aprovació municipal era –tot i que ineludible– només un tràmit: uns quants dies abans, el 18 de març, Pere Rius i Gatell, com a col·laborador de Salvador Vilaseca, ja havia començat a fer gestions amb diversos propietaris d’objectes d’interès per al futur Museu. Però no va ser fins el 25 d’abril que l’alcalde Enric Cavallé va trametre a Rius una autorització “per a retirar de varis edificis de propietat municipal uns objectes que han de passar al Museu Municipal Prim-Rull”, i encara fins al 10 de maig no se li va comunicar oficialment l’encàrrec acordat el dia 23 de març.

L’11 d’agost següent, Abelló va convocar en el mateix Saló de Sessions de l’Ajuntament diverses personalitats locals per estudiar la formació de la primer Junta del Patronat del Museu Municipal. D'acord amb l’acta mecanoscrita que se'n conserva a l’arxiu de l’Institut Municipal de Museus, hi van concórrer Eudald Mercader i Josep Monné Vázquez, regidors de la Comissió de Cultura; Cèsar Ferrater Pons, artista i escriptor; Salvador Vilaseca; Pere Rius, que actuà de secretari, i el mateix Francesc Abelló, que va presidir la reunió. D'entrada, Abelló exposà les expectatives obertes i els resultats obtinguts a partir del dictamen aprovat el 23 de març i explicà que “com sia [que] estan avui molt avensats [sic] els treballs de referència i tenim dipositats al nostre Museu, objecte de vàlua històrica, creu arribat el moment de recabar dels presents, que per aquest fi ha convocat, la cooperació necessària per a crear un Patronat del Museu que porti a terme la tasca iniciada per la Comissió de Cultura, i proposa que entre tots confeccionin una llista de noms de les persones que per les seves condicions puguin integrar el Patronat que tingui cura de l’organització i sosteniment del naixent Museu Municipal i d'aquest Patronat, formar la junta que el representi i administri”.

Després de la deliberació corresponent, es va aprovar una primera relació de noms i càrrecs. Sota la presidència –lògica– de l’alcalde de Reus, la Junta es composaria d’una primera vicepresidència, que correspondria al president de la Comissió de Cultura de l’Ajuntament; d’una segona vicepresidència, per a un delegat o representant de la Junta de Museus de Barcelona; de quatre vocals nats: el president o delegat del Centre de Lectura, una representant de l’associació Cultura de la Dona Reusenca, el director de l’Escola de Treball i un regidor (a designar) de la Comissió de Cultura, i de quatre vocals tècnics: S. Vilaseca, C. Ferrater, Pau Font de Rubinat i l’arquitecte i exalcalde de Reus Josep Simó i Bofarull. Com a secretari actuaria el conservador del Museu (P. Rius). L’acta (de la qual també n'hi ha còpia manuscrita a l’Arxiu Municipal) recull l’acord dels reunits de considerar Constituent la Junta suara esmentada i que aquesta Junta Constituent s’encarregaria de nomenar els membres del Patronat del Museu, de redactar el Reglament i d’elevar “per mitjà de la Comissió de Cultura al Consistori, per [a] la seva aprovació, les conclusions d’aquesta i successives reunions”. La primera reunió del Patronat es va portar a terme el 23 de desembre de 1933.

Després d’uns quants mesos de treball i d’eficàcia, el Museu Municipal 'Prim-Rull' es va poder inaugurar el 14 d’abril de 1934, tot commemorant el tercer aniversari de la proclamació de la Segona República. Segons les ressenyes de l’acte publicades en els diaris de l’època, la inauguració va ser presidida per l’alcalde Josep Borràs i Messeguer, a qui van acompanyar la majoria de regidors de l’Ajuntament, el comissari de la Generalitat (que actuà en representació del conseller de Cultura, Ventura Gassol, que havia excusat la seva assistència), el jutge de primera instància, el fiscal del municipi, el capità de la guàrdia civil, els directors de les oficines bancàries instal·lades a la ciutat i diversos representants d’entitats culturals, societats esportives, partits i associacions polítics, etc. L’acte va ser un gran èxit i va significar el començament de vuitanta anys d’una important activitat vers la conservació del patrimoni cultural i el foment de la cultura.

Jaume Massó Carballido és Acadèmic corresponent de la Història (Madrid) i de Bones Lletres (Barcelona)