La Càtedra Gabriel Ferrater (i Joan Ferraté, per què no, també) de Literatura Comparada i Traducció Literària hauria de parlar a favor de qui va gosar poder dir, sent bon sabedor de tradicions literàries molt diverses, que «en general, la cultura espanyola la detesto. Això és típic dels escriptors catalans, però, per una raó o per una altra, ningú no ho diu. I el cert és que, en el fons, si jo escric en català és perquè no vull escriure en espanyol».
Després d'haver-ne justificat la necessitat a la part 1 o primer lliurament, goso poder presentar ara aquest esborrany enraonat del projecte de la Càtedra Gabriel Ferrater de Literatura Comparada i Traducció Literària aprofitant l'avinentesa de l'Any Gabriel Ferrater per tal que pugui esdevenir projecte i realitat gràcies a les aportacions futures d'agents socials, culturals i polítics de la ciutat de Reus i del Camp. 1.
1.1 Càtedres de la Universitat Rovira i Virgili (URV)
La Càtedra Josep Anton Baixeras de Patrimoni Literari Català. Atesa la relació de càtedres de la URV, la Càtedra Gabriel Ferrater de Literatura Comparada i Traducció Literària que proposo i de la qual n'exposo el plantejament ara i aquí té com a referent més proper la Càtedra Josep Anton Baixeras de Patrimoni Literari Català, amb la qual es complementaria perfectament tant pel que fa a la geografia (equilibri Reus – Tarragona) com pel que fa a objectius (Patrimoni Literari Català i Literatura Comparada i Traducció Literària).
Voldria fer entendre als lectors atents que cal generar un parell d'estructures no pas fugisseres sinó estables aprofitant l'Any Gabriel Ferrater que s'esdevé l'any 2022, arran del centenari del naixement seu (Reus, 1922) i del cinquantenari del seu traspàs (Sant Cugat del Vallès, 1972): d'una banda, la Càtedra (de caire acadèmic, científic) i potser també la Fundació Pública Gabriel Ferrater (de caràcter eminentment econòmic, patrocinador), imitant però no pas copiant del tot el model que hi ha en relació amb l'escriptor Josep Pla.
Tanmateix, si la Fundació, que té com a únic objectiu finançar la Càtedra, no era possible, per desídia, desinterès i manca de voluntat política de qui l'hauria d'impulsar, és a dir, l'Ajuntament de Reus, hom podria estudiar altres fonts de finançament atès que en el cas de la càtedra que té el nom del tarragoní Baixeras és una empresa privada qui hi aporta els diners.
1.2 Càtedra Josep Pla
Vet aquí la Càtedra Josep Pla de Literatura i Periodisme, que es va fundar l'any 2011 a partir de l'acord entre la Fundació Josep Pla, l'editorial Grup 62 i la Universitat de Girona (on, per cert, hi ha dipositat el llegat de son germà de Gabriel Ferrater, Joan Ferraté, sobre el qual ja va escriure, a l'article "El llegat Ferraté(r)", la doctora Fina Masdéu).
Els seus objectius principals són preparar noves edicions de l'obra de Josep Pla i divulgar el seu llegat, des del rigor acadèmic i a través d'activitats diverses, talment a la Càtedra Gabriel Ferrater.
1.3 Fundació Josep Pla (Fundació Privada Biblioteca Josep Pla)
I vet aquí la Fundació Josep Pla,, que neix l'any 1973 a Palafrugell, quan el mateix escriptor decideix donar-hi la seva biblioteca particular i crea la Fundació Privada Biblioteca Josep Pla, regida per un Patronat que s'ocupa de la seva conservació i de facilitar l'accés al públic interessat, de divulgar-ne l'obra mitjançant rutes literàries i gastronòmiques... Tanmateix, aquesta Fundació té dos inconvenients que la nostra Fundació hauria d'evitar: és Privada (i, per tant, no pot rebre aportacions públiques) i no té capital (i, per tant, no pot ajudar la Càtedra a finançar-ne les activitats).
2.1 Obra de Gabriel Ferrater
Per Jordi Cornudella, escriptor, editor i marmessor del llegat de Gabriel Ferrater, sabem que, a partir l'any 2022, és prevista la publicació de l'Obra Completa dels germans Gabriel Ferrater i Joan Ferraté. Assolida aquesta fita, el que caldrà serà divulgar-ne l'obra, estudiar-la i també, per què no, traduir-ne al català tot allò que Gabriel Ferrater no va poder publicar en català, per les circumstàncies històriques prou sabudes (repressió franquista...), com, molt encertadament, ja ha començat a fer l'editorial Obrador Edèndum, amb els seus escrits sobre pintura.
2.2 Literatura Comparada i Traducció Literària
Parlar de Gabriel Ferrater és endinsar-se en els treballs diversos que va fer, ultra la seva producció poètica, com a assagista, crític literari i d'art, traductor, assessor editorial, teòric de la literatura, lingüista, professor, autor de comentaris sobre autors catalans i d'arreu, etc. Certament, fou son germà Joan Ferraté qui més es dedicà a posar els fonaments de la literatura comparada catalana: vegeu, en aquest sentit, l'article de Marina Porras (Universitat de Barcelona), "Joan Ferraté: l'operació de llegir", dins Antoni Martí Monterde i Teresa Rosell Nicolàs (eds.), El comparatisme en els escriptors catalans. La literatura comparada a Catalunya. Barcelona: UB, 2019, p. 219-230. Però molts assaigs breus i alguna obra de Gabriel Ferrater, reports editorials, notes crítiques o comentaris esparsos punyents podrien considerar-se propis dels estudis de Literatura Comparada.
I, certament, la seva tasca com a traductor és prou sabuda i reconeguda en relació amb autors com Shakespeare, Kafka i molts d'altres: vegeu, en aquest sentit, Dolors Udina (UAB), "Gabriel Ferrater, traductor", dins Quaderns. Rev. Trad. 17, 2010, p. 105-114). Per tot això considero que seria convenient centrar l'activitat de la Càtedra en les múltiples ocupacions d'anàlisi literària comparada i de traducció literària per tal de parlar no només de la seva obra poètica, sinó també per tal d'abordar l'estudi dels autors traduïts i criticats per ell segons la seva perspectiva i els nous enfocaments que ell obrí i que s'actualitzen amb noves aportacions.
2.3 El llegat i la geografia de Gabriel Ferrater: Reus, Girona, Lleida, Sant Cugat del Vallès...
Si la Càtedra Gabriel Ferrater de Literatura Comparada i Traducció Literària li oferia un espai digne de conservació i per a l'estudi a Reus, potser Jordi Cornudella podria estudiar la possibilitat de dipositar a la ciutat el llegat de Gabriel Ferrater que ell conserva com a marmessor que n'és, però tot indica que serà la Universitat de Girona la institució acadèmica qui acollirà aquest llegat, com ja ho va fer en el cas dels materials de Joan Ferraté.
Tanmateix, també seria interessant establir algun tipus de col·laboració amb la Càtedra Màrius Torres, de la Universitat de Lleida (UdL), que conserva materials com ara edicions amb anotacions autògrafes, recitacions amb la pròpia veu a la Fonoteca Ferrater. Fins i tot seria avinent d'estrènyer vincles amb la coherent, convincent, emprenedora i sàvia Associació Gabriel Ferrater de Sant Cugat del Vallès.
Certament, la geografia de Gabriel Ferrater és prou àmplia -bàsicament, catalana i europea- i la vaig intentar d'abastar i de comentar en aquest article sobre els espais on va estar-se i sobre els quals va escriure.
2.4 El llegat Joan Ferraté: conveni amb la Universitat de Girona (UdG)
La signatura d'algun conveni de col·laboració amb la UdG, on es conserva el llegat de Joan Ferraté, com ja he esmentat suara, seria un altre dels objectius: en reitero l'esment per la relació tan estreta entre l'obra de tots dos germans (és gràcies a son germà Joan que Gabriel ja té aplegada i publicada els assaigs esparsos sobre pintura, literatura, lingüística i altres papers de gran interès com els epistolaris).
2.5 Espai Gabriel Ferrater
Disposar, al Baix Camp, d'una casa a manera de museu i de seu de la Càtedra a Reus, la capital de la comarca del Baix Camp, la ciutat on va néixer, o que fos al Mas del Picarany d'Almoster, on hi passà llargues temporades, seria una altra de les fites que caldria aconseguir: n'hi ha molts, d'indrets relacionats amb la biografia d'escriptots catalans, que ja el tenen, aquest espai, però encara en manquen. Gabriel Ferrater n'és un, dels casos. I n'és un dels més flagrants.
3.1 Departament de Filologia Catalana de la URV
És en el marc de la institució acadèmica del Departament de Filologia Catalana de la Facultat de Lletres de la URV que la Càtedra hauria de desenvolupar la seva activitat de recerca i divulgació.
Talment fa la Càtedra Josep Anton Baixeras de Patrimoni Literari Català, la Càtedra Gabriel Ferrater de Literatura Comparada i de Traducció Literària també tindria les funcions següents: la dotació de beques de recerca, la convocatòria de congressos pertinents, la publicació dels estudis, ponències i comunicacions mitjançant les actes corresponents, la realització d'activitats divulgatives necessàries (rutes literàries, clubs de lectura, etcètera), però sempre d'acord amb uns objectius estratègics consensuats, enraonats i amb solta, no pas l'acció per l'acció sense destinataris ben identificats (per exemple, quines propostes didàctiques hi ha actualment per als estudiants, lectors joves de l'ensenyament secundari?) ni horitzonts aclarits (com païm el sentit crític i jerarquitzador de Gabriel Ferrater, que estableix cànon, i com en fem una lectura crítica, de la seva pròpia obra, ell que sempre fou tan autocrític, és a dir, exigent amb ell mateix?).
3.2 Institut Gabriel Ferrater
Des de l'institut homònim, l'impuls de la Càtedra i la vinculació amb la URV estarien garantits mitjançant un conveni degudament formalitzat amb el vistiplau del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya. A més, la multiplicitat de vessants que presenta l'obra de Gabriel Ferrater (crítica d'Art, crítica de Literatura, Traducció, Poesia, Lingüística, Matemàtica...) podria revertir en activitats interdisciplinars adreçades als alumnes i professors d'aquest institut d'educació secundària i d'altres instituts de la ciutat, de la comarca, del Camp, del país. Els projectes d'Innovació Pedagògica podrien prendre un caire encara més interdepartamental i interdisciplinar a la llum de l'obra del savi de Reus.
El fet que l'institut Gabriel Ferrater sigui dipositari de l'obra pictòrica de Gabriel Ferrater (6 olis conservats degudament a la Sala de Visites de l'institut) és un factor més a tenir en compte.
3.3 Centre de Lectura de Reus
L'ateneu principal de la cultura a la ciutat on va néixer Gabriel Ferrater hauria d'acollir activitats de la Càtedra, sobretot si tenim en compte el Fons Gabriel Ferrater que ha creat.
3.4 Òmnium Baix Camp
La seu comarcal d'Òmnium a Reus, responsable d'haver mantingut viu el nom de Gabriel Ferrater en un dels seus premis literaris per a joves escriptors, també hauria de ser convidada a formar part de la sèrie d'entitats en conveni amb la Càtedra per tal de potenciar el coneixement de la figura i de l'obra de Gabriel Ferrater entre els joves.
3.5 Associació Gosar Poder
L'Associació Gosar Poder podria signar un conveni de col·laboració per tal de difondre les activitats de la Càtedra i per tal de fer-hi arribar suggeriments, propostes i materials diversos.
El funcionament hauria de respectar la normativa vigent a la URV en matèria de càtedres. Les activitats serien les pròpies de recerca i divulgació suara esmentades.
4.1 Seu
Seria a la ciutat de Reus, dins de l'àmbit geogràfic d'actuació de la URV, la universitat del Camp: les activitats es podrien desenvolupar a l'institut Gabriel Ferrater, el Centre de Lectura, Òmnium Baix Camp o en qualsevol altra seu de qualsevol de les entitats o institucions implicades.
4.2 Organigrama
L'estructura seria participada per la Direcció del Departament de Filologia Catalana i per altres estudiosos i entitats interessats a col·laborar-hi citats anteriorment.
5.1 Fundació Pública Gabriel Ferrater
Una peça clau per al finançament anual de la Càtedra seria la Fundació Pública Gabriel Ferrater, el principal patró de la qual hauria de ser l'Ajuntament de Reus. D'acord amb la normativa de la Generalitat de Catalunya, la documentació que cal adjuntar a la sol·licitud per a la constitució d'una Fundació és la següent:
1. Una còpia autèntica de l'escriptura pública de la carta fundacional.
2. El certificat de l'acord del patronat, signat pel secretari, amb el vistiplau del president, pel qual s'aprova un projecte de la viabilitat econòmica dels dos primers anys de funcionament de la fundació i les activitats previstes (article 331-7.2 del Llibre III del Codi civil).
3. L'autoliquidació de l'impost de transmissions patrimonials i actes jurídics documentats.
5.2 Editorial
Una entesa amb una editorial podria facilitar les publicacions corresponents amb el finançament pertinent. A hores d'ara, el Camp compta amb diverses empreses editorials solvents, fins i tot amb publicacions sobre Gabriel Ferrater.
Però també és cert que avui el món editorial en català pateix una inflació de publicacions perquè es publica massa i, tot sovint, sense el rigor imprescindible, com denuncien, amb bon criteri, dades contrastades i arguments sòlids, diversos articulistes.
El súmmum d'aquest despropòsit és el Premi de Narrativa Ciutat de Reus «Diré mel que el fuig», convocat per la Casa de la Vila de Reus, que pretén homenatjar Gabriel Ferrater premiant un text d'un gènere literari que ell no va voler emprar, tot pagat per aquesta institució espanyola que es diu Diputació Provincial de Tarragona.
5.3 Empreses de Reus i del Camp
Si el rèdit del capital de la Fundació, dotada inicialment amb l'aportació econòmica municipal, era insuficient per al finançament de les activitats de la Càtedra, el teixit productiu de la ciutat, de la comarca i del Camp ha de permetre recaptar fons per al capital de la Fundació o directament per a la Càtedra amb pressupost anual.
5.4 Família i prohoms: Gabriel Ferraté, Anna M. Barlow Ferraté, Amàlia Ferraté Zeta i altres
Pel que fa a la família, les seves nebodes, Anna Maria Barlow Ferraté i Amàlia Ferraté Zeta; el seu cosí, el Dr. Gabriel Ferraté (fundador de la UOC); o altres persones amb parentiu hi haurien de ser degudament convidades a fer-hi aportacions de la mena que fos, és a dir, no necessàriament econòmiques, però sí que testimoniessin el seu vincle afectiu amb la Càtedra. Fins aquí, l'exposició.
Una darrera consideració: de la voluntat política (tot és política i tothom en fa per acció o per omissió) dependrà la realització d'aquest deute cultural i d'aquest deure nacional.
Biel Ferrer Puig és filòleg i professor de Llengua Catalana i Literatura a l'institut Gabriel Ferrater de Reus.
Després d'haver-ne justificat la necessitat a la part 1 o primer lliurament, goso poder presentar ara aquest esborrany enraonat del projecte de la Càtedra Gabriel Ferrater de Literatura Comparada i Traducció Literària aprofitant l'avinentesa de l'Any Gabriel Ferrater per tal que pugui esdevenir projecte i realitat gràcies a les aportacions futures d'agents socials, culturals i polítics de la ciutat de Reus i del Camp. 1.
1. Presentació i context
1.1 Càtedres de la Universitat Rovira i Virgili (URV)
La Càtedra Josep Anton Baixeras de Patrimoni Literari Català. Atesa la relació de càtedres de la URV, la Càtedra Gabriel Ferrater de Literatura Comparada i Traducció Literària que proposo i de la qual n'exposo el plantejament ara i aquí té com a referent més proper la Càtedra Josep Anton Baixeras de Patrimoni Literari Català, amb la qual es complementaria perfectament tant pel que fa a la geografia (equilibri Reus – Tarragona) com pel que fa a objectius (Patrimoni Literari Català i Literatura Comparada i Traducció Literària).
Voldria fer entendre als lectors atents que cal generar un parell d'estructures no pas fugisseres sinó estables aprofitant l'Any Gabriel Ferrater que s'esdevé l'any 2022, arran del centenari del naixement seu (Reus, 1922) i del cinquantenari del seu traspàs (Sant Cugat del Vallès, 1972): d'una banda, la Càtedra (de caire acadèmic, científic) i potser també la Fundació Pública Gabriel Ferrater (de caràcter eminentment econòmic, patrocinador), imitant però no pas copiant del tot el model que hi ha en relació amb l'escriptor Josep Pla.
Tanmateix, si la Fundació, que té com a únic objectiu finançar la Càtedra, no era possible, per desídia, desinterès i manca de voluntat política de qui l'hauria d'impulsar, és a dir, l'Ajuntament de Reus, hom podria estudiar altres fonts de finançament atès que en el cas de la càtedra que té el nom del tarragoní Baixeras és una empresa privada qui hi aporta els diners.
1.2 Càtedra Josep Pla
Vet aquí la Càtedra Josep Pla de Literatura i Periodisme, que es va fundar l'any 2011 a partir de l'acord entre la Fundació Josep Pla, l'editorial Grup 62 i la Universitat de Girona (on, per cert, hi ha dipositat el llegat de son germà de Gabriel Ferrater, Joan Ferraté, sobre el qual ja va escriure, a l'article "El llegat Ferraté(r)", la doctora Fina Masdéu).
Els seus objectius principals són preparar noves edicions de l'obra de Josep Pla i divulgar el seu llegat, des del rigor acadèmic i a través d'activitats diverses, talment a la Càtedra Gabriel Ferrater.
1.3 Fundació Josep Pla (Fundació Privada Biblioteca Josep Pla)
I vet aquí la Fundació Josep Pla,, que neix l'any 1973 a Palafrugell, quan el mateix escriptor decideix donar-hi la seva biblioteca particular i crea la Fundació Privada Biblioteca Josep Pla, regida per un Patronat que s'ocupa de la seva conservació i de facilitar l'accés al públic interessat, de divulgar-ne l'obra mitjançant rutes literàries i gastronòmiques... Tanmateix, aquesta Fundació té dos inconvenients que la nostra Fundació hauria d'evitar: és Privada (i, per tant, no pot rebre aportacions públiques) i no té capital (i, per tant, no pot ajudar la Càtedra a finançar-ne les activitats).
2. Objectius
2.1 Obra de Gabriel Ferrater
Per Jordi Cornudella, escriptor, editor i marmessor del llegat de Gabriel Ferrater, sabem que, a partir l'any 2022, és prevista la publicació de l'Obra Completa dels germans Gabriel Ferrater i Joan Ferraté. Assolida aquesta fita, el que caldrà serà divulgar-ne l'obra, estudiar-la i també, per què no, traduir-ne al català tot allò que Gabriel Ferrater no va poder publicar en català, per les circumstàncies històriques prou sabudes (repressió franquista...), com, molt encertadament, ja ha començat a fer l'editorial Obrador Edèndum, amb els seus escrits sobre pintura.
2.2 Literatura Comparada i Traducció Literària
Parlar de Gabriel Ferrater és endinsar-se en els treballs diversos que va fer, ultra la seva producció poètica, com a assagista, crític literari i d'art, traductor, assessor editorial, teòric de la literatura, lingüista, professor, autor de comentaris sobre autors catalans i d'arreu, etc. Certament, fou son germà Joan Ferraté qui més es dedicà a posar els fonaments de la literatura comparada catalana: vegeu, en aquest sentit, l'article de Marina Porras (Universitat de Barcelona), "Joan Ferraté: l'operació de llegir", dins Antoni Martí Monterde i Teresa Rosell Nicolàs (eds.), El comparatisme en els escriptors catalans. La literatura comparada a Catalunya. Barcelona: UB, 2019, p. 219-230. Però molts assaigs breus i alguna obra de Gabriel Ferrater, reports editorials, notes crítiques o comentaris esparsos punyents podrien considerar-se propis dels estudis de Literatura Comparada.
I, certament, la seva tasca com a traductor és prou sabuda i reconeguda en relació amb autors com Shakespeare, Kafka i molts d'altres: vegeu, en aquest sentit, Dolors Udina (UAB), "Gabriel Ferrater, traductor", dins Quaderns. Rev. Trad. 17, 2010, p. 105-114). Per tot això considero que seria convenient centrar l'activitat de la Càtedra en les múltiples ocupacions d'anàlisi literària comparada i de traducció literària per tal de parlar no només de la seva obra poètica, sinó també per tal d'abordar l'estudi dels autors traduïts i criticats per ell segons la seva perspectiva i els nous enfocaments que ell obrí i que s'actualitzen amb noves aportacions.
2.3 El llegat i la geografia de Gabriel Ferrater: Reus, Girona, Lleida, Sant Cugat del Vallès...
Si la Càtedra Gabriel Ferrater de Literatura Comparada i Traducció Literària li oferia un espai digne de conservació i per a l'estudi a Reus, potser Jordi Cornudella podria estudiar la possibilitat de dipositar a la ciutat el llegat de Gabriel Ferrater que ell conserva com a marmessor que n'és, però tot indica que serà la Universitat de Girona la institució acadèmica qui acollirà aquest llegat, com ja ho va fer en el cas dels materials de Joan Ferraté.
Tanmateix, també seria interessant establir algun tipus de col·laboració amb la Càtedra Màrius Torres, de la Universitat de Lleida (UdL), que conserva materials com ara edicions amb anotacions autògrafes, recitacions amb la pròpia veu a la Fonoteca Ferrater. Fins i tot seria avinent d'estrènyer vincles amb la coherent, convincent, emprenedora i sàvia Associació Gabriel Ferrater de Sant Cugat del Vallès.
Certament, la geografia de Gabriel Ferrater és prou àmplia -bàsicament, catalana i europea- i la vaig intentar d'abastar i de comentar en aquest article sobre els espais on va estar-se i sobre els quals va escriure.
2.4 El llegat Joan Ferraté: conveni amb la Universitat de Girona (UdG)
La signatura d'algun conveni de col·laboració amb la UdG, on es conserva el llegat de Joan Ferraté, com ja he esmentat suara, seria un altre dels objectius: en reitero l'esment per la relació tan estreta entre l'obra de tots dos germans (és gràcies a son germà Joan que Gabriel ja té aplegada i publicada els assaigs esparsos sobre pintura, literatura, lingüística i altres papers de gran interès com els epistolaris).
2.5 Espai Gabriel Ferrater
Disposar, al Baix Camp, d'una casa a manera de museu i de seu de la Càtedra a Reus, la capital de la comarca del Baix Camp, la ciutat on va néixer, o que fos al Mas del Picarany d'Almoster, on hi passà llargues temporades, seria una altra de les fites que caldria aconseguir: n'hi ha molts, d'indrets relacionats amb la biografia d'escriptots catalans, que ja el tenen, aquest espai, però encara en manquen. Gabriel Ferrater n'és un, dels casos. I n'és un dels més flagrants.
3. Estructura
3.1 Departament de Filologia Catalana de la URV
És en el marc de la institució acadèmica del Departament de Filologia Catalana de la Facultat de Lletres de la URV que la Càtedra hauria de desenvolupar la seva activitat de recerca i divulgació.
Talment fa la Càtedra Josep Anton Baixeras de Patrimoni Literari Català, la Càtedra Gabriel Ferrater de Literatura Comparada i de Traducció Literària també tindria les funcions següents: la dotació de beques de recerca, la convocatòria de congressos pertinents, la publicació dels estudis, ponències i comunicacions mitjançant les actes corresponents, la realització d'activitats divulgatives necessàries (rutes literàries, clubs de lectura, etcètera), però sempre d'acord amb uns objectius estratègics consensuats, enraonats i amb solta, no pas l'acció per l'acció sense destinataris ben identificats (per exemple, quines propostes didàctiques hi ha actualment per als estudiants, lectors joves de l'ensenyament secundari?) ni horitzonts aclarits (com païm el sentit crític i jerarquitzador de Gabriel Ferrater, que estableix cànon, i com en fem una lectura crítica, de la seva pròpia obra, ell que sempre fou tan autocrític, és a dir, exigent amb ell mateix?).
3.2 Institut Gabriel Ferrater
Des de l'institut homònim, l'impuls de la Càtedra i la vinculació amb la URV estarien garantits mitjançant un conveni degudament formalitzat amb el vistiplau del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya. A més, la multiplicitat de vessants que presenta l'obra de Gabriel Ferrater (crítica d'Art, crítica de Literatura, Traducció, Poesia, Lingüística, Matemàtica...) podria revertir en activitats interdisciplinars adreçades als alumnes i professors d'aquest institut d'educació secundària i d'altres instituts de la ciutat, de la comarca, del Camp, del país. Els projectes d'Innovació Pedagògica podrien prendre un caire encara més interdepartamental i interdisciplinar a la llum de l'obra del savi de Reus.
El fet que l'institut Gabriel Ferrater sigui dipositari de l'obra pictòrica de Gabriel Ferrater (6 olis conservats degudament a la Sala de Visites de l'institut) és un factor més a tenir en compte.
3.3 Centre de Lectura de Reus
L'ateneu principal de la cultura a la ciutat on va néixer Gabriel Ferrater hauria d'acollir activitats de la Càtedra, sobretot si tenim en compte el Fons Gabriel Ferrater que ha creat.
3.4 Òmnium Baix Camp
La seu comarcal d'Òmnium a Reus, responsable d'haver mantingut viu el nom de Gabriel Ferrater en un dels seus premis literaris per a joves escriptors, també hauria de ser convidada a formar part de la sèrie d'entitats en conveni amb la Càtedra per tal de potenciar el coneixement de la figura i de l'obra de Gabriel Ferrater entre els joves.
3.5 Associació Gosar Poder
L'Associació Gosar Poder podria signar un conveni de col·laboració per tal de difondre les activitats de la Càtedra i per tal de fer-hi arribar suggeriments, propostes i materials diversos.
4. Funcionament i activitats
El funcionament hauria de respectar la normativa vigent a la URV en matèria de càtedres. Les activitats serien les pròpies de recerca i divulgació suara esmentades.
4.1 Seu
Seria a la ciutat de Reus, dins de l'àmbit geogràfic d'actuació de la URV, la universitat del Camp: les activitats es podrien desenvolupar a l'institut Gabriel Ferrater, el Centre de Lectura, Òmnium Baix Camp o en qualsevol altra seu de qualsevol de les entitats o institucions implicades.
4.2 Organigrama
L'estructura seria participada per la Direcció del Departament de Filologia Catalana i per altres estudiosos i entitats interessats a col·laborar-hi citats anteriorment.
5. Finançament i patrocini
5.1 Fundació Pública Gabriel Ferrater
Una peça clau per al finançament anual de la Càtedra seria la Fundació Pública Gabriel Ferrater, el principal patró de la qual hauria de ser l'Ajuntament de Reus. D'acord amb la normativa de la Generalitat de Catalunya, la documentació que cal adjuntar a la sol·licitud per a la constitució d'una Fundació és la següent:
1. Una còpia autèntica de l'escriptura pública de la carta fundacional.
2. El certificat de l'acord del patronat, signat pel secretari, amb el vistiplau del president, pel qual s'aprova un projecte de la viabilitat econòmica dels dos primers anys de funcionament de la fundació i les activitats previstes (article 331-7.2 del Llibre III del Codi civil).
3. L'autoliquidació de l'impost de transmissions patrimonials i actes jurídics documentats.
5.2 Editorial
Una entesa amb una editorial podria facilitar les publicacions corresponents amb el finançament pertinent. A hores d'ara, el Camp compta amb diverses empreses editorials solvents, fins i tot amb publicacions sobre Gabriel Ferrater.
Però també és cert que avui el món editorial en català pateix una inflació de publicacions perquè es publica massa i, tot sovint, sense el rigor imprescindible, com denuncien, amb bon criteri, dades contrastades i arguments sòlids, diversos articulistes.
El súmmum d'aquest despropòsit és el Premi de Narrativa Ciutat de Reus «Diré mel que el fuig», convocat per la Casa de la Vila de Reus, que pretén homenatjar Gabriel Ferrater premiant un text d'un gènere literari que ell no va voler emprar, tot pagat per aquesta institució espanyola que es diu Diputació Provincial de Tarragona.
5.3 Empreses de Reus i del Camp
Si el rèdit del capital de la Fundació, dotada inicialment amb l'aportació econòmica municipal, era insuficient per al finançament de les activitats de la Càtedra, el teixit productiu de la ciutat, de la comarca i del Camp ha de permetre recaptar fons per al capital de la Fundació o directament per a la Càtedra amb pressupost anual.
5.4 Família i prohoms: Gabriel Ferraté, Anna M. Barlow Ferraté, Amàlia Ferraté Zeta i altres
Pel que fa a la família, les seves nebodes, Anna Maria Barlow Ferraté i Amàlia Ferraté Zeta; el seu cosí, el Dr. Gabriel Ferraté (fundador de la UOC); o altres persones amb parentiu hi haurien de ser degudament convidades a fer-hi aportacions de la mena que fos, és a dir, no necessàriament econòmiques, però sí que testimoniessin el seu vincle afectiu amb la Càtedra. Fins aquí, l'exposició.
Una darrera consideració: de la voluntat política (tot és política i tothom en fa per acció o per omissió) dependrà la realització d'aquest deute cultural i d'aquest deure nacional.
Biel Ferrer Puig és filòleg i professor de Llengua Catalana i Literatura a l'institut Gabriel Ferrater de Reus.
Etiquetes:
