-
L'autor de Converses i notes, Guido Sarri
Cedida
L'editorial Trípode ha publicat Converses i notes, un llibre del poeta i activista lingüístic de l'Alguer, Guido Sarri. L'autor ha dirigit la Biblioteca Municipal de l'Alguer i va fundar, juntament amb el seu germà, l'Associació per a la Salvaguarda del Patrimoni Historicocultural. Sarri també ha escrit teatre, contes, rondalles, assaigs i tres llibres de poemes.
El llibre que ens ocupa arrenca amb un pròleg d'Emigdi Subirats on s'exposa precisament la delicada situació lingüística que pateix el català en alguns indrets i el paper personal, actiu i creatiu de Sarri en aquest marc general i el seu paper com a poeta en un territori on el català no gaudeix l'estatut de llengua culta amb tot el que això representa.
En aquest sentit, cal lloar aquesta proposta de Trípode que ens acosta una de les veus més interessants i, per desgràcia ben desconegudes al Principat, en un intent molt positiu i valent d'estrènyer els llaços entre els dos territoris i enfortir aquest punt d'intersecció.
En l'aspecte pràctic, la proposta de Guido Sarri a Converses i notes és una ruta poètica que té molt a veure amb la lírica de l'espai natural, amb la comunió amb la natura contemplada des d'una mirada personal que no pot evitar la nostàlgia pel temps que ha anat passant. Ha begut les essències de la Mediterrània i això es fa evident en la manera de tractar la poesia, amb essències dels clàssics i aquesta mirada que es belluga entre l'enyor i l'esperança, entre el passat i el futur.
El bosc és escenari, mite i somni i Sarri aconsegueix dibuixar una lírica sòlida i, alhora, propera, càlida, quasi maternal, que es preocupa pels fills i per com afecta el pas del temps a les seves inquietuds. Vindria a ser una elegia i un lament, un cant a la força d'aquesta natura que ens acull des de la foscor dels temps i, a la vegada, un crit d'alerta a la pèrdua progressiva d'una manera de viure, d'una forma concreta i passional de concebre la vida.
La poesia de Sarri ens convida a pensar, a reflexionar, a fer que no tot sigui anar passant sense arrelar-se d'una manera o altra a tot allò que ens envolta i que, de fet, ha aconseguit que siguem com som i ho fa també amb una intencionalitat sòlida i clara, establir lligams sòlids i duradors entre la tradició de Catalunya i la de l'Alguer, casar dos mons que, malgrat la seva proximitat, han viscut força allunyats vital i culturalment parlant. Cal, doncs, felicitar a Trípode per la publicació d'aquest Converses i notes, una decidida manera de normalitzar una realitat i de donar a conèixer a casa nostra una veu sòlida i interessant com la de Guido Sarri.
El llibre que ens ocupa arrenca amb un pròleg d'Emigdi Subirats on s'exposa precisament la delicada situació lingüística que pateix el català en alguns indrets i el paper personal, actiu i creatiu de Sarri en aquest marc general i el seu paper com a poeta en un territori on el català no gaudeix l'estatut de llengua culta amb tot el que això representa.
En aquest sentit, cal lloar aquesta proposta de Trípode que ens acosta una de les veus més interessants i, per desgràcia ben desconegudes al Principat, en un intent molt positiu i valent d'estrènyer els llaços entre els dos territoris i enfortir aquest punt d'intersecció.
En l'aspecte pràctic, la proposta de Guido Sarri a Converses i notes és una ruta poètica que té molt a veure amb la lírica de l'espai natural, amb la comunió amb la natura contemplada des d'una mirada personal que no pot evitar la nostàlgia pel temps que ha anat passant. Ha begut les essències de la Mediterrània i això es fa evident en la manera de tractar la poesia, amb essències dels clàssics i aquesta mirada que es belluga entre l'enyor i l'esperança, entre el passat i el futur.
El bosc és escenari, mite i somni i Sarri aconsegueix dibuixar una lírica sòlida i, alhora, propera, càlida, quasi maternal, que es preocupa pels fills i per com afecta el pas del temps a les seves inquietuds. Vindria a ser una elegia i un lament, un cant a la força d'aquesta natura que ens acull des de la foscor dels temps i, a la vegada, un crit d'alerta a la pèrdua progressiva d'una manera de viure, d'una forma concreta i passional de concebre la vida.
La poesia de Sarri ens convida a pensar, a reflexionar, a fer que no tot sigui anar passant sense arrelar-se d'una manera o altra a tot allò que ens envolta i que, de fet, ha aconseguit que siguem com som i ho fa també amb una intencionalitat sòlida i clara, establir lligams sòlids i duradors entre la tradició de Catalunya i la de l'Alguer, casar dos mons que, malgrat la seva proximitat, han viscut força allunyats vital i culturalment parlant. Cal, doncs, felicitar a Trípode per la publicació d'aquest Converses i notes, una decidida manera de normalitzar una realitat i de donar a conèixer a casa nostra una veu sòlida i interessant com la de Guido Sarri.
Etiquetes:
