El Centre Esportiu del Delta forma part novament del circuit de proves de la Lliga Nacional de Força. De fet, enguany el municipi acollirà la gran final, la qual es durà a terme aquest dissabte 28 de gener a partir de les 16 hores i en la qual, l’StrongMan de Deltebre, Joan Ferrer, té opcions de proclamar-se campió d’aquesta competició.
Joan Ferrer lidera actualment la classificació d’aquest campionat amb 158 punts. Mattew Riddall, amb 139 punts, i Adrian Vela, amb 101 punts, són els seus dos rivals més directes. En el cas de sumar 42 punts més, Ferrer es proclamaria home més fort de l’estat per segona vegada, després d’haver-ho estat l’any 2020. Parlem amb ell hores abans de la gran final de la Lliga Nacional de Força.
- Com definiria què és un StrongMan?
Joan Ferrer lidera actualment la classificació d’aquest campionat amb 158 punts. Mattew Riddall, amb 139 punts, i Adrian Vela, amb 101 punts, són els seus dos rivals més directes. En el cas de sumar 42 punts més, Ferrer es proclamaria home més fort de l’estat per segona vegada, després d’haver-ho estat l’any 2020. Parlem amb ell hores abans de la gran final de la Lliga Nacional de Força.
- Com definiria què és un StrongMan?
- Un StrongMan és un atleta que reunix totes les condicions físiques i genètiques per parar o aixecar el màxim pes possible. O per aplicar la màxima força possible. No només força d'aixecar un objecte, sinó força per desplaçar, arrossega, estirar... tota acció que implica la força. Al mateix temps, però, no només es tracta de tenir força, també és agilitat perquè, per exemple, per agafar una bola de terra has d'estar àgil. Has de tindre molta coordinació tècnica del cos, dels moviments, coordinar els tempos, estar molt entrenat en cardio. Pensa que estem parlant que arrossegues un camió... No només tens que arrastrar-lo, sinó que has de fer-ho més ràpid que una altra persona o durant més temps. Això implica resistència cardiovascular, implica velocitat. Està el tema de l'explosivitat.
Dic que has de tenir unes qualitats genètiques perquè la condició física és la que es guanya quan entrenes, però genèticament no pots entrenar res. Genèticament, els StrongMan són persones grans de més de 1,80m, normalment de més de 120 quilos de pes corporal. Hi ha una predisposició genètica per poder realitzar este esport, alçada, braços, corpulència.
El meu cos és el meu instrument per competir.
- Espera revalidar el títol d'home més fort de l'Estat Espanyol este dissabte a Deltebre? Creu que se li ha de donar més reconeixement a esta disciplina esportiva?
- Ja fa set anys que estic dins del món dels StrongMan. A part estic molt, molt ficat des del primer dia que em vaig implicar moltíssim. És cert que cada vegada hi ha més reconeixement. O siga, hi ha més reconeixement ara per part dels seguidors del món de la força. La societat aprova molt als atletes. Cada vegada són més els mitjans de comunicació que es fan ressò d'este esport. Així i tot falta molta feina a fer perquè este esport siga reconegut.
A moltíssima gent, si li parles d'un strongman, no sap el que són.Tenim un punt a favor que és la referència de l'home més fort del món que més o menys tothom ha vist alguna competició a televisió. Però fa falta relacionar i dir que s'està fent, que en este país hi ha molt StrongMan amb molt bon nivell i han competit per Europa i estan a nivell dels tops mundials.
A moltíssima gent, si li parles d'un strongman, no sap el que són.Tenim un punt a favor que és la referència de l'home més fort del món que més o menys tothom ha vist alguna competició a televisió. Però fa falta relacionar i dir que s'està fent, que en este país hi ha molt StrongMan amb molt bon nivell i han competit per Europa i estan a nivell dels tops mundials.
- Què suposa que la final de la Lliga Nacional de Força es dispute a Deltebre?
- Estic molt content de poder ensenyar a la gent del territori el que estic fent. Perquè rebo molt el suport de la gent del territori, de les Terres de l'Ebre i lamentablement, no hi ha prou competicions per a poder mostrar-te a la gent que et coneix i seguix. Es fan molt lluny. La gent no es pot desplaçar.
Jo tenia moltes ganes d'ensenyar el que faig i ja vam fer una primera competició a Deltebre ara fa dos anys.I la veritat és que va agradar molt a la gent i per fi jo vaig poder ensenyar als meus familiars, als meus coneguts, als meus amics, a tota la gent de les Terres de l'Ebre que estava fent i contra qui ho estava fent, que això és molt important. La gent va poder veure que si jo sóc gran, sóc fort, però que els altres també i van valorar el meu esforç.
La Final a Deltebre significa que d'alguna manera el reconeixement que parlàvem. A l'Ajuntament els va semblar bé la idea d'apostar pel poble en la Lliga Nacional de Força i n'estic molt content i orgullós.
Prova de la Lliga Nacional de Força Foto: Cedida
- En què consistixen les proves de la final?
- La Lliga Nacional de Força consta de quatre campionats. Són quatre campionats amb cinc proves. Cada prova dóna uns punts i al final de la temporada qui té més punts guanya.En este cas el que veurem a Deltebre és la final.
És el quart campionat de 2022. Anem una mica tard...
A Deltebre es decidirà qui és l'home més fort de l'estat, perquè encara matemàticament no està decidit. Les proves que haurem de superar són: la primera prova és aixecament de cilindre, que és una prova molt típica de Strongman, que és aixecar un tronc per damunt del cap el màxim pes possible. La segona prova és el transport de jou, que consisteix a caminar en pes damunt les espatlles. S'intentarà batre el rècord d'Espanya que és cinc-cents quilos, és a dir, caminar 15 metres amb cinc-cents quilos damunt l'esquena. Una prova molt dura i molt espectacular. La veritat és que aquesta prova estigué la segona ens penalitzarà molt als atletes de cara a les següents. És una prova que desgasta moltíssim. Personalment, és una de les que més temor em fa. A mi el Jou se'm em va molt bé, estic preparat per a la festa, però són 500 quilos!!! Fa temor que una prova tan dura ocasione en una baixada de rendiment a les altres.
La tercera prova és una prova nova que es fa a la Lliga Nacional. No s'havia fet mai que es diu la Roda de Conan. La roda de Conan ha de ser transportada amb un dels braços, un pes fent rodones com si fos un cavall per a que ens entenguéssem. Consistix a sostenir o empényer una barra d'uns 7 cm de gruix amb una subjecció Zercher i caminar en cercles el màxim temps possible. La barra està connectada a algun tipus de plataforma on es carreguen el pes. És un dels exercicis més exigents dins del món del Strongman.
És el quart campionat de 2022. Anem una mica tard...
A Deltebre es decidirà qui és l'home més fort de l'estat, perquè encara matemàticament no està decidit. Les proves que haurem de superar són: la primera prova és aixecament de cilindre, que és una prova molt típica de Strongman, que és aixecar un tronc per damunt del cap el màxim pes possible. La segona prova és el transport de jou, que consisteix a caminar en pes damunt les espatlles. S'intentarà batre el rècord d'Espanya que és cinc-cents quilos, és a dir, caminar 15 metres amb cinc-cents quilos damunt l'esquena. Una prova molt dura i molt espectacular. La veritat és que aquesta prova estigué la segona ens penalitzarà molt als atletes de cara a les següents. És una prova que desgasta moltíssim. Personalment, és una de les que més temor em fa. A mi el Jou se'm em va molt bé, estic preparat per a la festa, però són 500 quilos!!! Fa temor que una prova tan dura ocasione en una baixada de rendiment a les altres.
La tercera prova és una prova nova que es fa a la Lliga Nacional. No s'havia fet mai que es diu la Roda de Conan. La roda de Conan ha de ser transportada amb un dels braços, un pes fent rodones com si fos un cavall per a que ens entenguéssem. Consistix a sostenir o empényer una barra d'uns 7 cm de gruix amb una subjecció Zercher i caminar en cercles el màxim temps possible. La barra està connectada a algun tipus de plataforma on es carreguen el pes. És un dels exercicis més exigents dins del món del Strongman.
La quarta prova és una carrera de pneumàtics. Hi haurà dos pneumàtics gegants de 400 quilos i els hem d'anar voltejant i el primer que fa cinc voltes, guanya. Esta prova és molt bonica perquè els atletes surten de dos en dos i és una carrera i la gent del públic pot veure com un va més de pressa o més lent i la veritat que dóna molt de joc. La darrera és la prova de les Pedres d'Atles, que són aquelles boles de pedra, redones que les agafes a pes i que normalment són les que decideixen qui és l'home més fort del món. Doncs, en este cas decidiran qui és l'home més fort d'Espanya a Deltebre.
Prova de la Lliga Nacional de Força Foto: Cedida
- Com és un entrenament en la vida d'un "StrongMan"? Com es prepara Joan Ferrer per a la final?
- Els entrenaments varien molt depenent de l'atleta. Cada atleta té unes qualitats físiques que són les que ha de potenciar. Té les seues errades, que ha de polir entre trobada i trobada.
Majoritàriament són entrenaments molt durs, molt llargs, perquè clar, el cos necessita temps per recuperar-se. Entre una prova i una altra l'entrenament d'un StrongMan se'n pot anar perfectament a 3 hores i mitja o quatre hores. Llavors has de tenir constància, ja que són entrenaments molt durs.
El que fem és que intentem entrenar les proves que tenim. Dins d'un sac hi ha com a 50 proves de StrongMan i més o menys hem de tenir-les totes entrenades. Un mes abans de la competició ens diuen quines farem i comencem a potenciar aquelles. Llavors si, per exemple, a mi em va bé el Jou, doncs no l'entreno tant perquè ja tinc traça i me n'aniria a entrenar altres proves que se'n donen pitjor o al revés…
Majoritàriament són entrenaments molt durs, molt llargs, perquè clar, el cos necessita temps per recuperar-se. Entre una prova i una altra l'entrenament d'un StrongMan se'n pot anar perfectament a 3 hores i mitja o quatre hores. Llavors has de tenir constància, ja que són entrenaments molt durs.
El que fem és que intentem entrenar les proves que tenim. Dins d'un sac hi ha com a 50 proves de StrongMan i més o menys hem de tenir-les totes entrenades. Un mes abans de la competició ens diuen quines farem i comencem a potenciar aquelles. Llavors si, per exemple, a mi em va bé el Jou, doncs no l'entreno tant perquè ja tinc traça i me n'aniria a entrenar altres proves que se'n donen pitjor o al revés…
Com viu una persona saber que és l'home més fort de l'estat? Ho viu com un reconeixement a l'entrenament i a l'esforç del dia a dia per millorar en el seu esport?
- En el meu cas particular de cara a esta final, la gestió emocional ha sigut complicada perquè s'han ajuntat dos factors. El primer és que actualment vaig líder de la classificació a 19 punts del segon. I això? En general m'hauria de plantejar la competició bastant tranquil. És a dir, la meua feina només seria sortir a realitzar les proves, puntuar una mica i aguantar amb els punts d'avantatge. La part complicada és que competixo a casa i vull guanyar. Jo a casa, no només vull aguantar els punts, mantindrem encara que quede tercer en esta trobada i guanyar. Vull quedar el primer i guanyar la Lliga. Llavors s'ha complicat una mica. M'he preparat d'una manera més dura, no és el mateix que la final siga a Deltebre que a Madrid. Si fos a Madrid, jo aniria allí a intentar no lesionar-me, a intentar puntuar en totes les proves i aguantar els punts encara que quede segon de la trobada. Si quedo segon o tercer de la competició no em passaria res i acabaria guanyant la Lliga. Però no és el cas. Competixo a casa, davant de la meua gent i vull donar-ho tot.
La veritat és que no ho dic sóc el més fort de l'estat. No hi penso. Penso en termes de: jo el 2020 vaig guanyar el campionat de força, vaig guanyar la Lliga, vaig anar fora...
Estic molt content evidentment i és una un premi a tot el sacrifici que faig i al meu esforç. No només meu, sinó també dels meus companys, perquè al final, si els altres atletes no t'obliguen a guanyar, no t'obliguen a millorar... Però no has de pensar que tu ets el millor. Així i tot és una gran satisfacció personal. Jo volia ser StrongMan i al final ho he aconseguit. Actualment, si guanyés seria la segona vegada i ja entraria a la història dels millors StrongMan de l'estat, en un dels pocs que ha guanyat dos vegades.
Estic molt content evidentment i és una un premi a tot el sacrifici que faig i al meu esforç. No només meu, sinó també dels meus companys, perquè al final, si els altres atletes no t'obliguen a guanyar, no t'obliguen a millorar... Però no has de pensar que tu ets el millor. Així i tot és una gran satisfacció personal. Jo volia ser StrongMan i al final ho he aconseguit. Actualment, si guanyés seria la segona vegada i ja entraria a la història dels millors StrongMan de l'estat, en un dels pocs que ha guanyat dos vegades.
- Patix amb la duresa de les proves o ja està molt preparat i mentalitzat del que es trobarà a cada final o campionat?
- Bé, al final la duresa de les proves més que fer-nos patir en general, ens motiva. Però si et toca una prova que controles poc és un repte, et fa ser millor atleta i millorar que al final és el que busquem. No t'has d'enfrontar amb temor a les proves. Sí que és cert que en algunes dic "mare meua el que em tocarà fer". Però les realitzo. Ho faig millor o pitjor, però, ho faig i treballo per a fer-ho i al final és el que em motiva.
Prova de la Lliga Nacional de Força on s'empeny un camió Foto: Cedida
- Som forts els ebrencs? Creu que hi ha bon planter o Joan Ferrer es quedarà sense relleu el dia de demà?
- Sí, en general som forts. A nivell Terres de l'Ebre som forts perquè la majoria venim del camp. Treballar al camp és garantia de fortalesa. No és el mateix fer que faig jo ara, entrenar dos o tres hores, quatre dies al meu gimnàs i quan estic cansat m'assec que quan treballava a l'arròs nou o seu hores sense parar a l'arròs.
Sobre la talla, a nivell espanyol en general tenim una talla no gran, però sí que mitjana tirant a gran no ens podem comparar genèticament els islandesos, els russos, els lituans... Però no estem molt lluny.
Jo crec que genèticament els ebrencs i les ebrenques sí que som forts. De fet, conec a molta gent que fa, per exemple, CrossFit, que són extremadament forts. Conec gent que treballa al camp extremadament forts, forts, tant homes com dones. La veritat és que això dóna esperança.
Relleu generacional penso que no en tindré. Penso que no, perquè és un esport molt, molt dur. I que més que necessitar un cert component de sort, necessites tindre una genètica especial.
Necessites tindre una fortalesa mental molt especial per afrontar els entrenaments, aguantar el sofriment, el dolor. Has de pensar que estirar un camió fa mal i fa sang, se't claven les cordes als braços. Les pedres que aixequem fan mal perquè t'has ficat pedres damunt i se't claven a la pell. I ha de ser molt fort mentalment per per a suportar això. També has de ser molt afortunat per evitar lesions. Evitar-ho requerix un treball molt gran de prevenció. Tot això va sumant i fa que la gent jove o no s'hi interessa o ho deixa.
També penso que els joves d'avui no són com els joves d'abans. Tenen una cultura de la immediatesa de voler les coses ja i els resultats fàcils i ràpids. I això en la força no existeix. A més, les Terres de l'Ebre tampoc és que siga una superpoblació i això fa que no hi haja massa relleu. Per exemple, a Barcelona sí que en va sortint algun, a Tarragona... Ara tinc un jove que està entrenant i té disset anys i que promet moltíssim. El problema està en el fet que mentalment és molt dur i costa aguantar-ho.
Sobre la talla, a nivell espanyol en general tenim una talla no gran, però sí que mitjana tirant a gran no ens podem comparar genèticament els islandesos, els russos, els lituans... Però no estem molt lluny.
Jo crec que genèticament els ebrencs i les ebrenques sí que som forts. De fet, conec a molta gent que fa, per exemple, CrossFit, que són extremadament forts. Conec gent que treballa al camp extremadament forts, forts, tant homes com dones. La veritat és que això dóna esperança.
Relleu generacional penso que no en tindré. Penso que no, perquè és un esport molt, molt dur. I que més que necessitar un cert component de sort, necessites tindre una genètica especial.
Necessites tindre una fortalesa mental molt especial per afrontar els entrenaments, aguantar el sofriment, el dolor. Has de pensar que estirar un camió fa mal i fa sang, se't claven les cordes als braços. Les pedres que aixequem fan mal perquè t'has ficat pedres damunt i se't claven a la pell. I ha de ser molt fort mentalment per per a suportar això. També has de ser molt afortunat per evitar lesions. Evitar-ho requerix un treball molt gran de prevenció. Tot això va sumant i fa que la gent jove o no s'hi interessa o ho deixa.
També penso que els joves d'avui no són com els joves d'abans. Tenen una cultura de la immediatesa de voler les coses ja i els resultats fàcils i ràpids. I això en la força no existeix. A més, les Terres de l'Ebre tampoc és que siga una superpoblació i això fa que no hi haja massa relleu. Per exemple, a Barcelona sí que en va sortint algun, a Tarragona... Ara tinc un jove que està entrenant i té disset anys i que promet moltíssim. El problema està en el fet que mentalment és molt dur i costa aguantar-ho.
- Nota el suport de la gent del seu poble, Deltebre, cada cop que arriba el moment de jugar-se una final?
- És moltíssim el suport que rebo de la gent del poble. És immens i damunt des del primer dia, quan explicava que feia, la gent s'entusiasmava. Em van començar a seguir la gent de Deltebre i d'altres zones de les Terres de l'Ebre i estic molt content, ja que a través meu no només em seguixen a mi, sinó que coneixen a altres competidors. Al poble saben que és un StrongMan, saben què és el més fort del món.Hi ha gent que quan em parla em diu has vist a tal StrongMan i era impensable a Deltebre abans. Estic molt, molt, molt content de ser jo el portador, no només de la meua vida i les meues competicions, sinó d'apropar este esport tan bonic a la gent. La veritat és que estic molt content perquè allí on vaig la gent em coneix, em saluda i valora molt el que faig. I això és orgull i una font de motivació. Motiva molt a continuar lluitant com estic fent.
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics