Tranquil·la, Guaita

L'escenari de les eleccions de diumenge passat era tan diferent del de les eleccions municipals del mes de maig passat, que difícilment es poden treure conclusions en clau plaça del Mercadal de les xifres de diumenge, més enllà de la tranquil·litat amb què l'alcaldessa Sandra Guaita pot continuar governant. Sempre podrà dir que sent ella alcaldessa, el seu partit, el PSC, guanyava per primer cop unes eleccions al Parlament de Catalunya. Aviat està dit!

Fora d'això, el resultat electoral local permet tornar a dir allò que Reus és Catalunya. Les mateixes tendències que s'observen en el resultat electoral nacional, les podem observar a Reus, amb algun matís. Reus forma part de la Catalunya urbana, i això es veu cada cop que toca anar a les urnes. El 2017, per exemple, Ciutadans va guanyar les eleccions, i també era la força més votada a Reus, per a sorpresa de tothom especialment dels qui vivien dins de la bombolla del Procés. Reus és més gran i, sobretot més complex, del que sembla. 

Junts va passar per davant d'ERC, a Catalunya i a Reus. A les municipals la diferència va ser escassa, però en el temps de la política de les emocions que estem vivint, ha pogut més l'efecte Puigdemont (purament emocional) que la racionalitat amb la qual ERC ha volgut impregnar les seves posicions aquests últims temps, que l'electorat no ha comprat. El vot independentista (Junts+ERC+CUP) va sumar al maig el 36%, i sumava diumenge el mateix 36 %, però distribuït de manera diferent. No tenim prou capacitat d'anàlisi per saber quin percentatge de l'abstenció que hi va haver a les dues eleccions correspon a independentistes emprenyats per com els tres partits han gestionat la il·lusió col·lectiva de l'1 d'octubre del 2017. Alguns d'aquests emprenyats és probable que hagin optat per Aliança Catalana, que quedava per damunt dels Comuns, i obtenia a la ciutat algunes dècimes més (3,99 %) que el percentatge de vot general a Catalunya (3,78%).

El PP ha recuperat posicions, però a Reus no ha aconseguit quedar per davant de VOX, per 105 vots de diferència. A la dreta espanyola també hi ha emprenyats que, en aquest cas, opten per anar a votar i no per quedar-se a casa. El PP reusenc d'avui, doncs, té feina. Potser peca de confiar-ho tot a la inèrcia general del país i de no treballar prou en l'àmbit local per buscar complicitats. El 12,4 % de vots a VOX a Reus els hauria de preocupar.

La CUP manté la tendència a la baixa, i en una Europa que sembla girar cap a la dreta (veurem què passarà el 9 de juny), creixen els nous radicalismes de dretes. A més, la imatge del "No a tot" que transmet la CUP tampoc hi ajuda. I els Comuns... On són els hereus d'aquell PSUC que tanta força va tenir a Reus? On queda l'acció institucional d'IC en els anys anteriors al govern Pellicer de 2011? Qui ha ocupat aquell espai?

Total, que l'única que pot estar contenta del resultat de diumenge és Sandra Guaita. I si el seu partit, finalment, pot formar govern, l'alegria serà absoluta. La resta, tothom ha de pensar molt bé com ha d'encarar el futur.