L'Absenta

S’ha anunciat el tancament d’un establiment, l’Absenta, especialment emblemàtic per a molts. Un bar musical que ha funcionat durant divuit anys i que ha sabut ser singular entre molts altres bars musicals de la ciutat, de manera que el convertien en un punt de trobada imprescindible en l’oferta d’oci nocturn de la ciutat, segons llegim en aquest mateix digital.

Passa sovint que veiem tancar botigues o establiments, i cada cop que en tanca un, se’n va un element que ha format part del paisatge personal de cadascú. Als voltants de Sant Joan s’anunciava també el tancament a l’octubre de la ganiveteria i perfumeria Cavallé del raval de Robuster per jubilació de la seva propietària. En aquest cas, les característiques físiques de la botiga, amb decoració exterior de fusta, fan que potser podem considerar la botiga com a patrimoni viu del comerç local.

El mateix mes de juny, l’Ajuntament renovava el conveni de col·laboració amb Reempresa, que treballa per evitar el tancament de negocis i fomentar la transmissió empresarial. Ho feia en un acte al davant del Colmado Baró, una altra botiga que tancava, però que havia trobat un relleu per mantenir l’activitat. Perquè més enllà de la qüestió sentimental, cada botiga que tanca, o cada local comercial que baixa persianes, és una mala notícia des del punt de vista econòmic, perquè s’atura una activitat. Si, a més, no hi ha relleu o el local no es reactiva, cal preguntar-se per què. Potser el traspàs o el lloguer que es demana està fora de mercat (passa sovint). O potser, simplement, no hi ha demanda de locals en determinades zones... S’ha de llegir bé cada cas per poder abordar el problema. Si comparem el centre de Reus amb el centre d’altes ciutats ben pròximes, cal dir que a la ciutat s’hi veuen molts menys locals tancats que en altres municipis, cosa que deu voler dir també alguna cosa.

En el cas de l’Absenta, un cop els amos han decidit tancar, la qüestió és saber si algú altre agafarà el relleu per mantenir la singularitat de l’activitat del local. Des del punt de vista cultural, segur que seria convenient que l’esperit de l’Absenta es mantingués. L’última paraula, però, la tindrà el mercat.