Les imatges que ens arriben de l'ensorrament a Bangla Desh d'un edifici que albergava la producció de peces de vestir són horribles. Veient-les, no puc deixar de pensar en totes les persones treballadores que han mort en els últims anys mentre els propietaris de les grans marques i establiments de roba de vestir s'enriquien.
Com en tantes ocasions, tot fa pensar que les responsabilitats s'intentaran carregar sobre algun intermediari o subcontractista local. Però les persones i empreses veritablement responsables d'aquestes morts intentaran romandre en l'anonimat.
Hi ha, però, dos fets que ajuden a aclarir les coses. El primer és la protesta de milers de treballadors de la confecció, que van sortir al carrer i van arrasar zones industrials de la capital de Bangla Desh, trencant vehicles amb canyes de bambú i incendiant algunes fàbriques.
El segon ve de l'acció de diferents grups defensors dels drets laborals, que han distribuït fotos que posen al descobert que les peces fabricades pels obrers i obreres que han mort tan tràgicament portaven etiquetes de JC Penney, Walmart, la cadena holandesa C & A, Benetton, Cato Fashions i també d'El Corte Inglés, aquest establiment "local" que quan hi ha una vaga general la policia defensa amb acarnissament.
Durant els últims temps hem assistit a actuacions militars internacionals de tot tipus, incloent bombardejos i invasiones militars, que s'han presentat moltes vegades com actes humanitaris per a defensar la llibertat i la lliure empresa.
En canvi, el dret internacional no ha estat capaç de parar els peus als veritables culpables de les condicions laborals inhumanes que després d'aquesta catàstrofe es seguiran enriquin a costa dels explotats. Tot això posa de manifest la manca d'humanitat i la criminalitat d'un sistema que l'únic que li interessa és la defensa de la lliure empresa.
Antoni Puig és licenciat en Administració i Direcció d’Empreses, i tècnic superior en Seguretat
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics