Tan difícil és actuar contra el frau fiscal d'uns quants espavilats, per dir-ho simpàticament, que hem de permetre haver de pagar quasi bé 2.000 euros de més cadascú dels contribuents a l'Estat? Jo no entenc com encara no hi ha hagut una revolta general! Segons 'Nueva Tribuna', cada espanyol ha de pagar a Hisenda uns 1.910 euros de més per a compensar els impostos que alguns contribuents deixen de tributar pel frau i l'evasió fiscal. Aquest sobrecost que representa per a la gran majoria aquesta pràctica d'uns quants no inclou els impostos eludits i les argúcies legals de les multinacionals per no tributar pels beneficis obtinguts a Espanya.
Tot plegat, representa una pèrdua total en els ingressos propera al bilió d'euros en tot Europa, però és que només a Espanya ronda els 90.000 milions d'euros anuals. L'economia submergida a Espanya representa l'equivalent al 23,3% del PIB, el doble de la mitjana dels quinze primers països de la UE. Sense cap mena de dubte que aquest tema és el que hauria de preocupar més i on s'haurien d'esmerçar més esforços per regular-lo. Potser suturant aquesta sangria obriria finestres o camins per arreglar la majoria dels problemes, recuperar la confiança de l'exterior, evitar més tancament d'empreses, baixar la taxa d'atur i, així, frenar la caiguda del consum.
El més senzill i segur és actuar contra les capes mitjanes i baixes. És a dir, on no hi ha cap possibilitat d'amagar o dissimular res. On corre el diner "negre" a cabassos dels amics ja costa més i fa peresa entrar-hi a preguntar si tot el declarat és realment el que ha entrat. O fer treballar fins els 67, 68, o fins els 70 anys... O anar apujant l'IVA i l'IRPF...
O fer creure que amb reformes laborals que faciliten ERE's i abarateixen els acomiadaments hi ha la solució per parar l'atur quan el que produeix és cada any menys index perquè, senzillament, cada any van quedant menys persones amb un treball. O retallant fins un 50% en I+D (Innovació i Desenvolupament), o fins deixar sota mínims la Sanitat i l'Educació, o "convidant" els nostres llicenciats a sortir d'Espanya per buscar un lloc digne per treballar.
O demanant un rescat bancari a la UE. per mantenir-se sense tancar escàndols com, per exemple, Bankia... Un rescat que a l'estar avalat per l'Estat -malgrat que ens vulgui vendre que és una altra cosa- en som responsables tots i cadascun dels residents i contribuents a l'Estat, i que haurem de tornar, més els corresponents interessos, mitjançant més impostos i retallades. No sé on he llegit que no és el mateix dir "Estem en bones mans" que "En bones mans estem!"... I és la bona veritat!
