-
Una de les conferència d'aquesta divendres
Isabel Martínez
Diu la dita popular que “ningú és profeta en la seva terra”, una màxima que es pot aplicar amb tota justicia a la relació que el general reusenc Joan Prim ha tingut amb la seva ciutat d’origen al llarg dels darrers dos-cents anys i que es va iniciar ja en pròpia vida del militar. Però com passa una figura com Prim valenta i intrèpida fins a la temeritat de la inicial popularitat i reconeixement ciutadà de les seves primeres accions a, segons l’historiador Marc Ferran, a “una relació d’amor-odi” amb la seva ciutat natal?
Sens dubte, l’episodi que va marcar aquest canvi en la percepció popular del militar va ser el pronunciament fallit contra Espartero de 1843 que va iniciar a Reus juntament amb Llorenç Milans del Bosch i que va tenir com a conseqüència el bombardeig de la ciutat per part de les tropes del general Zurbano, fet que el va obligar a buscar una sortida digna i a sortir de la ciutat. Des d’aleshores, a Reus, i malgrat els seus èxits militars com el de la guerra d’Àfrica, Prim va rebre estimació popular en les seves estades, però també va ser qüestionat durament per una part de la població. Una escletxa que, a més, s’accentuà amb la seva ciutat en declarar-se posteriorment monàrquic quan el sentiment majoritari de la ciutat era favorable als republicans.
Si en vida del general, la relació de Prim amb els seus coetanis reusencs mai més va tornar a ser la mateixa malgrat la seva estreta amistat amb persones de la ciutat com Macià Vila, el lligam del militar i la capital del Baix Camp ha sofert vaivens contraposats de tot tipus d’ençà de la seva mort tràgica el 1870. Això representa, per exemple, que la primera estàtua pública que se li dediqui no sigui a la ciutat sinó a Barcelona el 1887, anys abans que a la capital del Baix Camp i que les visions del personatge a partir de segle XX no siguin sempre complaents i s’enfoquin sovint des d’una visió crítica, tal com va explicar Jaume Massó en el marc de les Jornades d’Història organitzades pel Centre de Lectura.
Massó també va relatar de manera exhaustiva com -a l'igual que molts altres símbols ciutadans durant la Guerra civil i la postguerra- la iconografia relacionada amb el general va sofrir canvis com primer, la supressió de l’espasa durant l’etapa republicana i, després de la victòria 'nacional', la substitució per una bandera i la col·locació d’una gorra carlina, fet que representava un contrasentit històric en haver estat enemic d’aquestes forces i haver-les combatut al camp de batalla. Més avançat el segle XX, Prim ha estat una figura que ha encisat a molts estudiosos locals i ha format part de la història a causa, per exemple, del trasllat de les seves restes des de Madrid al cementiri reusenc el 1971. De la pervivència de Prim en l’imaginari col·lectiu en parla, segons Massó, que continuï essent present no només en l’àmbit de la historiografía sinó en el terreny popular i satíric, com els cartells de carnaval més recents.
De la seva banda, Mercè Costafreda va definir Prim com a “conspirador” en clara referència al terme que li va adjudicar Pere Anguera en la seva biografia del 2003. Segons la historiadora, l’actuació del militar reusenc se circumscriu en una època en què el canvi de govern es produeix per aixecaments militars i els oficials dominen el panorama polític espanyol. Dins d’aquest àmbit d’actuació, Costafreda va posar èmfasi en l’enquadrament de Prim amb els interessos dels industrials catalans que va defensar a Madrid, en la seva controvertida acció política i governativa a la illa de Puerto Rico,i en la seva hàbil diplomàcia en el conflicte de Mèxic. També va posar l’accent en la seva acció en el bàndol progressista que no sempre va ser diàfana com va ser el cas de 1867 en què no va donar suport a l’aixecament de la resta del bàndol progressista.
Per acabar, Joan Navais es va centrar en el conflicte d’Àfrica de 1859-1860 que –mercè al treball de propaganda amb què el govern O’Donnell van enfocar la guerra- va servir per donar una àura d’heroi a Prim. El general reusenc va tenir intervencions militars distingides en les tres grans batalles de la campanya (Castillejos, Tetuan i Wad-ras), bona part de les quals ja es van aureolar amb components èpics per part dels corresponsals de guerra i van donar peu, des de l’imaginari popular, a una certa llegenda. Contràriament al clima procliu amb què la societat espanyola va encarar aquesta guerra, Navais va desmitificar tant els motius com la posada en escena que va estar ben lluny d’estar executada amb una encertada estratègia militar i una bona organització.
Les sessions de les Jornades 'Joan Prim i Prats. Personalitat política i militar' continuaran aquest dissabte amb les xerrades de Lluis Ferran Toledano (UAB) i Ramon Arnabat (URV) sobre la guerra dels Set Anys i Borja de Riquer (UAB) i Josep Fontana (UPF) que abordaran el context català i espanyol durant el segle XIX.
