L'exigència física i mental que comporta un ritual d'aquest tipus s'aprèn des de ben d'hora entre els musulmans. A partir dels 13 anys, els nens i les nenes ja poden fer-lo si volen. Per a ells no és una obligació, com sí que ho és per a la gent gran que està bé de salut. Altres col·lectius que estan exempts són els de la gent gran, el dels malalts crònics, el de les dones embarassades o el de les que tenen la menstruació. També es permet trencar el dejuni a les persones que viatgen.
Segons ha explicat a l'ACN Jamal L Attouaki, coordinador del Consell Islàmic de Catalunya, en alguns d'aquests casos les persones afectades poden, si volen, completar el ramadà més tard. Enguany, L Attouaki calcula que hi haurà de vint-i-nou a trenta dies de dejuni. No ofereix la xifra amb certesa total perquè depèn del temps que tardi la lluna nova que comença aquest dijous a fer el seu cicle sencer.
És precisament aquest càlcul lunar el que fa que la festa del Ramadà no se celebri sempre les mateixes dates. Per exemple, L Attouaki explica que d'aquí a tres o quatre anys s'haurà desplaçat fins a finals de març, una època de l'any molt menys exigent atès que el dia és molt més curt.
Finalment, pel que fa als motius que hi ha darrere el ramadà, des del Consell Islàmic s'explica que primer de tot és "una obligació". Després també hi ha una qüestió de salut, un "descans per al cos" que implica una "neteja hepàtica i de líquids". Per a L Attouaki és "com portar el cotxe al taller".
Hi ha encara una tercera raó, de caire espiritual i altruista. Es tracta de "compartir la gana amb els pobres" i, alhora, de ser "més generós" i fer "més caritat", assegura el coordinador del Consell Islàmic de Catalunya.
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics