La transició, el que havia que ser un període de desenvolupament de la Constitución Española i d'adaptació a una nova etapa, ha passat amb més 'bombo i plateret' que utilitat real. De poc ha servit. Potser la principal causa és que els que políticament han estat els encarregats de portar-ho a la pràctica estaven més enganxats als temps acabats i passats que als que tots plegats volíem començar a teixir.
El PSOE, una vegada al govern, ha vist com l'estereotip revolucionari dels seus intel·lectuals de “las dos Españas” existia de veritat i no ha sabut gestionar-lo, adaptar-lo a les diferents sensibilitats, sense topar amb el “café para todos”, que era la línia mestra a implantar al llarg i ample de la pell de brau. Així, la política de la subvenció s'ha anat enquistant disfressada de “solidaritat”, no per fer brotar el verd en secà, sinó per acostumar-se al secà permanent.
Què dir del PP, amb dues majories absolutes a les nostres espatlles, que ha fet el que ha volgut per damunt de tot, inclús d'esquenes a la ciutadania i afavorint la minoria que representa el gran poder. Entre ells es riuen i celebren els èxits sense valorar a quin preu es compren i com ho estan deixant tot. Per si no n'hi hagués prou, es van demostrant relacions entre el cas «Gurtel», el «Bárcenas» i el «Púnica». El partit ho nega, els mitjans afins volen despistar la atenció, van saltant els jutges, però tot resta obert.
Cadascú amb la seva imatge, han complert, no amb el que es va escriure a la Carta Magna -per cert, els que menys la van recolzar són els que ara la defensen com escrita a sang i foc, tret de quan es pot modificar de la nit al dia pels seus interessos, clar-, sinó en mantenir la “Una” sense discussió possible, sense presentar comptes clars, perquè no es vegi qui aporta més o menys, qui rep menys o més... No interessa mostrar com es distribueixen els impostos de tots, on, i en base a què. Perquè Espanya és “una” i de caixa només n'hi ha una, i ella -Madrid- ja se'n cuida de repartir-ho i gastar-ho "pel bé de tots". Dit així sembla ridícul i exagerat, però no és la realitat?
