Analitzar els recursos en salut existents al Camp de Tarragona, determinar quina és la demanda actual i futura i reorganitzar, d'acord amb criteris objectius, les polítiques del Departament de Salut. Aquesta és la funció del pla estratègic sanitari –el primer que es fa a Catalunya– que el conseller Comín ha presentat a Tarragona. Un pla que té com a objectiu curar millor les persones des d'una millor planificació dels recursos sanitaris.
I per curar millor, cal invertir més recursos allà on és més necessari. El diagnòstic del Departament de Salut ha estat contundent: cal un nou Hospital Universitari Joan XXIII; per això s'invertiran 48 milions d'euros en la construcció d'un nou hospital que podria obrir portes el 2021. Però aquesta no serà l'única actuació que Salut farà al centre de referència del Camp de Tarragona. El primer trimestre de l'any vinent es posarà en marxa una nova UCI pediàtrica i es destinaran 6,5 milions d'euros en millores com ampliar urgències.
Però per curar millor també cal tenir en compte l'atenció primària i destinar més recursos a les àrees bàsiques de salut amb major nivell de privació socioeconòmica, com les de Constantí, la Granja-Torreforta, Bonavista-la Canonja o el barri Fortuny de Reus, per posar-ne algun exemple.
I per curar millor també cal que els serveis hospitalaris s'organitzin de manera complementària i coordinada. Per això s'ha d'entendre la regió sanitària del Camp de Tarragona com un tot. Els hospitals es troben ubicats en diferents ciutats però aquests són de tots els ciutadans del Camp de Tarragona, per tant són els hospitals dels ciutadans d'aquesta regió sanitària. Hem d'enfortir el paper del Joan XXIII com a hospital de referència en alta complexitat i terciarisme i fer el mateix amb el Sant Joan de Reus com a hospital de referència en oncologia. Cadascun dels centres del territori ha de jugar el seu paper per contribuir a un objectiu únic: curar millor les persones.
Resulta absurd entrar en un inventari de batalla de campanar quan el que està en joc és la salut de les persones, quan reorganitzant determinats serveis s'aconsegueix millorar l'esperança de vida dels pacients. Són temes massa complexos per opinar des del desconeixement. En el cas de l'oncologia, Catalunya ja té una
experiència que ha millorat els resultats: la Xarxa Oncològica engloba dos hospitals de l'ICS, l'Hospital Universitari Vall d'Hebron i l'Arnau de Vilanova de Lleida i l'Institut Català d'Oncologia (ICO), que representen prop del 60% de l'assistència del càncer a Catalunya. Ara treballarem perquè la xarxa territorial que s'està teixint al Camp de Tarragona també s'hi pugui connectar per completar un projecte de país i un eix bàsic en l'atenció oncològica. Si no ho fem així, se'n ressentirà la salut dels tarragonins. I amb el càncer no s'hi juga.
La reorganització de serveis d'aquestes característiques no és un invent pensat per fer equilibris entre Tarragona i Reus. Es tracta d'un model d'èxit que ja s'ha aplicat en altres indrets i que posa el focus en les persones i en la manera més lògica i objectiva de curar-les millor. I aquest és el repte del Departament de Salut i el repte d'aquest govern.
Hem treballat per definir el full de ruta del nostre sistema sanitari, un dels millors d'Europa. L'esforç de planificació està fet. Ara toca anar per feina perquè els recursos siguin –i ho seran– els necessaris per desenvolupar-ho. Recursos de tota mena i recursos també perquè els professionals exerceixin la seva tasca com pertoca, a l'altura de la que dia a dia realitzen envers els malalts.
