Francesc Garrido: 'No em considero un artista, sinó un instrument al servei del director'

El públic el va descobrir a la sèrie de TV3 'Estació d'enllaç' (1994-1999), i des de llavors no ha parat. Ha intervingut en altres produccions televisives d'àmbit estatal (va ser un dels malvats a 'Isabel', de TVE) que ha compaginat amb cinema i teatre. A partir del proper mes de març rodarà, en diversos escenaris del camp de Tarragona, el film 'Occidente', l'òpera prima del realitzador Jorge Acebo. El film, ambientat en un gèlid futur no molt llunyà, proposa una reflexió sobre la societat i la pèrdua de la identitat i dels valors. "És el guió que més m'ha commogut", assegura l'intèrpret barceloní en una entrevista concedida a Reusdigital.cat.

Com has arribat al projecte 'Occidente'?

Acebo em va fer arribar el guió, que em va encantar. És el guió més commovedor que mai he llegit, és interessant i està molt ben fet. Allò ja em va convèncer per fer la pel·lícula, però després em va trucar i la conversa que vam tenir em va reafirmar, vam tenir una bona connexió. Veiem el cinema de la mateixa manera.

Quins referents compartiu?

Ens agraden Godard i Tarkovski, entre molts d'altres. Quan vam començar a parlar, tots dos passàvem per un moment en què el cinema de Béla Tarr ens inspirava. 'Occidente' serà una pel·lícula d'autor, valenta, i reflectirà la personalitat d'Acebo, que és un home amb una sensibilitat i una intel·ligència emocional fora del comú.

Serà una pel·lícula allunyada del cinema comercial, doncs.

Tot allò que és comercial és soroll, en el fons, i tot que és necessari que hi sigui, 'Occidente' no hi té res a veure, en efecte. És el viatge d'un home busca una dona en un context industrial, que vol fugir amb ella. D'alguna manera, la pel·lícula plenteja un escenari en què la natura i les emocions han desaparegut i tots són autòmates que només treballen.

Hi ha un component romàntic, per tant.

En certa manera, sí. Tot allò que mou l'home de la pel·lícula són els seus sentiments per la dona i per les pel·lícules que estima, per tot allò que vol salvar de la societat industrial que l'atrapa.

T'ha costat fins ara trobar projectes com aquest per poder sumar-t'hi?

Vivim en una època en què el cinema és comercial i cada cop ho serà més. El negoci mana. La pel·lícula ho planteja, que el cinema també és i ha de seguir sent una actitud artística. Crec que això ha desaparegut en els últims anys.

Ho atribueixes a cap motiu en concret?

Tot va molt ràpid i el valor de la imatge s'ha devaluat. La televisió ha fet molt de mal, en aquest sentit. Agafa unes quantes pel·lícules d'èxit, i si les analitzes veuràs que totes estan fetes pel mateix patró i que qualsevol director podria fer-les, que no tenen una autoria marcada. Pocs realitzadors, però, poden explicar històries com les explicava Bergman.

Ni tan sols a Europa?

Ni tan sols a Europa. La globalització també hi ha tingut a veure, crec que s'ha perdut el valor que ha de tenir l'art en detriment de la rapidesa i de l'èxit. Els autors compromesos tenen cada cop menys pes i més dificultats per rodar. Béla Tarr, posem per cas, va decidir deixar-ho estar perquè creia que ja no hi ha res a fer. N'hi ha que diuen que el millor cinema que es fa ara es fa a la televisió, quelcom que poso en dubte. La visió que en tinc, de tot plegat, és pessimista, però per sort algú com Acebo ha decidit arriscar-se i jo m'hi ha volgut apuntar.

No et veurem pas, pel que dius, en una d'aquestes produccions estatals produïdes pels grans canals de televisió.

Ara mateix estic fent una sèrie per a TeleCinco dirigida per Pau Freixas, rodada a Barcelona i que encara s'ha d'estrenar. Suposo que l'autèntic artista fugiria de tot això, però jo no m'hi considero. No crec que l'actor sigui un artista, sinó més aviat un artesà, un instrument més dels directors. Les pel·lícules les fan els directors, si els actors s'entreguen poden contribuir a fer coses molt grans, però res més enllà.

Es tracta de trobar l'equilibri entre art i negoci?

Potser. La professió s'aprèn fent-la, al capdavall, s'ha de fer de tot. No es tracta de defugir allò comercial, sinó de defensar allò en què creus, allò que t'omple. De pel·lícules n'he fet moltes, algunes de 'mainstream' com 'Mar adentro' i 'Alatriste' i d'altres, menys convencionals, com 'Smoking room'.

Però bé que deus veure la televisió...

En general, els productes comercials no em complauen. I no ho dic de manera vanitosa, sinó perquè de debò ho penso. He vist pel·lícules i sèries que penso que no passaria res de res si no s'haguessin fet. Però mira, almenys em miro 'Merlí' amb la meva filla. M'agrada que la filosofia hi tingui un paper destacat, veig la sèrie des dels ulls d'ella, que té 14 anys, i m'agrada.

A Tarragona hi ha planter de nous realitzadors força estimulant, amb Montesinos, Monllaó, Macías i el propi Acebo.

Seria fantàstic que es consolidessin, perquè a més es tracta de gent que aposta per la seva terra, que vol rodar a la seva ciutat i a la seva demarcació. Crec, però, que haurien de tenir el compromís de qui hi mana, que en fessin bandera i que s'incentivés el talent cinematogràfic. Els espais que teniu són d'una gran bellesa, no només els naturals. De nit, la part de la petroquímica, amb la llum i tot aquell foc, és estranyament bell. Com a mínim, ho és per a la pel·lícula.

Hi tens vincles, de fet, amb casa nostra.

Em considero gairebé fill adoptiu de Reus perquè la meva dona és d'aquí, i passem moltes èpoques a Vilaplana.

Quan comenceu a rodar?

Al març de 2017. Serà un mes i mig de rodatge. Rodem al Bierzo, a la zona minera de Lleó, i posteriorment vindrem cap al Camp de Tarragona, que és on rodarem el gruix de la pel·lícula. Fa unes setmanes ja hi vam ser per fer el 'teaser' de la pel·lícula.