La memòria col·lectiva de Reus perd un referent amb el tancament de Pragma

Pragma "és una paraula inventada que volia que signifiqués l'antítesi de dogma i alhora que donés a entendre una vocació de pragmatisme", explica Arcadi Vilella, propietari d'aquesta aventura empresarial nascuda l'any 1994 i que ha vingut marcant la pauta en disseny gràfic, publicitat i edicions de llibres locals a Reus... fins ara. "L'agost passat vaig complir 65 anys i em jubilo. Tanco les portes. I ho faig amb una sensació d'alliberament per un autònom com jo, que ha patit de ple no només la crisi del 2008 sinó la que encara ara perdura, per molt que escoltant els polítics sembli que en l'actualitat estiguem vivint enmig d'un ball de roses", afirma amb serenitat aquest bibliòfil a la intimitat.

Pel que fa a la professió i la seva figura pública, caldria definir-lo en canvi com polièdric. "Sóc un comunicador però domino també el disseny gràfic i la publicitat. La meva vocació, en tot cas, és la fotografia". Aquest va ser el nexe d'unió que va portar a obrir l'any 1973 juntament amb Emili Sardà i Emili Argilaguet l'agència Spot Fotografia i Disseny. "La fotografia i el món dels serveis gràfics anaven paral·lels. I al final ens vam dir, per què no? Vam obrir al carrer Sant Elies i el reconeixement com agència va venir posteriorment, quan la Generalitat va emetre un decret que permetia que la gent que portava determinats anys en la professió es pogués col·legiar com publicista i relacions públiques".

Anys convulsos estimulen la creativitat. Llavors neix un lema com 'Polònia, un estat desconegut', protogènesi involuntària del programa televisiu, o la carta enviada a tots els proveïdors l'any 1980 on s'advertia que no es pagarien factures ni es respondria correspondència que no estiguessin redactades en català. L'experiència conjunta, nascuda amb una certa vocació bohèmia, va acabar el 1994 perquè cadascú volia emprendre camins diferents. Vilella crea llavors Pragma i "l'empresa, en tant que agència de publicitat, va començar a funcionar molt bé. Per això vaig decidir que havia de revertir part dels beneficis en favor de la societat que me'ls proporcionava i vaig llançar-me a l'edició de llibres locals ben fets, amb ambició i luxe en els acabats". Com responsable d'aquesta nova línia de negoci va escollir Albert Arnavat. "Ell, en la seva condició d'historiador i amb l'afegit amb els col·laboradors amb els quals comptava, i jo en el meu vessant fotogràfic, era un binomi que funcionava a la perfecció".

Compromís amb els autors de Reus

D'aquest còctel "entre bones persones i bons professionals per aquest ordre" neix un autèntic compromís amb els autors de Reus i els seus referents publicant obres de Xavier Amorós, Mariona Quadrada, Pere Anguera i llibres que ajuden a "recuperar un discurs d'orgull reusenc" com els de la Casa Navàs, l'Institut Pere Mata, l'arquitectura modernista, els cent anys del Teatre Bartrina o els vins i licors amb denominació d'origen. Recopilatoris que han impedit perdre la memòria col·lectiva. I sense oblidar mai que "som una empresa de serveis amb vocació de bombers perquè sempre hi ha algú que et demana el 29 de desembre fer els calendaris per a l'any vinent", ironitza.

En aquest sentit, Vilella recorda que "l'any 1973 va ser quan ens vam inventar la frase 'Reus, l'art de comprar passejant'. Va ser una cosa pionera, com la satisfacció de vestir una núvia maca. Perquè a la dècada dels setanta havíem de trobar els atractius d'una ciutat en la qual el Pere Mata era encara el manicomi i la Casa Navàs era propietat d'un particular. Juntament amb el Patronat de Turisme vam fixar llavors uns valors encara vigents avui dia". Treballant amb uns marges comercials que recorden el fet de caminar al fill de la navalla ("en un llibre com per exemple 'L'exili daurat', el 55% del preu de venda anava cap a la distribuïdora"), Vilella agraeix "l'ajut que ens va donar en el seu moment l'alcalde Lluís Miquel Pérez. Buscàvem complicitat amb les institucions a les quals feia referencia el llibre perquè apostàvem per temàtiques locals".

La davallada de Pragma

"El que va passar és que Pragma Publicitat va acabar subvencionant Pragma Edicions, un negoci de les cabres, tot plegat, al final", reconeix Vilella, abans de precisar els motius de la davallada. "El col·lapse econòmic des del 2008 ens ha fet molt de mal. En temps de dificultats el primer que fa un empresari és tallar la publicitat perquè no han entès mai que no és una despesa sinó una inversió en el seu negoci". El terratrèmol esclata aquell mateix any. "El local actual de l'agència al carrer de Campoamor el vaig concebre com un local assembleari, de cara a fomentar la creativitat i la interrelació entre les persones a càrrec dels diferents serveis que oferíem. Vam arribar a ser vint-i-cinc treballadors, però el 2008 en vaig haver d'acomiadar a vint, amb el que suposava de drama personal. Llavors –explica Vilella- encara hi havia la possibilitat de tenir una mica d'humanisme. Però ara, el 2016, no estic en possibilitat d'esmerçar ni un euro que no sigui per mantenir la meva petita economia".

Escèptic sobre la possibilitat que algú prengui el relleu del seu esforç per edicions locals ("Es necessita un sentiment de filantropia molt lligat a un benestar econòmic que avui en dia és una utopia"), content de no haver de patir "maldecaps per pagar nòmines, proveïdors o d'esperar que l'administració pagui quan li rota, sempre i quan no hagin perdut la factura en un armari", Vilella vol donar "les gràcies a tots els clients que han confiat amb Pragma i als amics que he acabat fent".

Uns vincles més enllà de l'estrictament professional que personalitza en la figura de "Josep Ramon Nebot, de la Creu Blanca. Ell va acceptar col·laborar amb la comunitat de bosnians que, fugint de la guerra, es va instal·lar a Cornudella fent-los revisions oculars i proporcionant ulleres sense voler mai que el seu nom sortís enlloc. Quan li vaig preguntar perquè no ho publicitàvem, ell em va dir que ho feia exclusivament per la seva satisfacció personal".