Títol: Amb el català, fem pinya
Autor: Diversos testimonis
Editor: Plataforma per la Llengua
La veritable construcció d'un país tan obert a migracions com el nostre és proporcional a la seva capacitat d'integració dels nouvinguts. Conscients d'això, des de la Plataforma per la Llengua s'ha passat dels fets a les paraules recollint en un llibre les experiències vitals de persones procedents d'arreu del mapamundi que han acabat fent de Catalunya casa seva. 'Amb el català, fem pinya' és el testimoni d'aquells que han après el català sent adults i han entrat a formar part del teixit d'organitzacions socials, educatives, esportives o culturals existents que el tenen com a vehicular. L'obra és, també, un reconeixement d'aquestes entitats pel seu paper a l'hora de trencar prejudicis i "exercir com espais informals d'aprenentatge" de la llengua, tal com es recull a la presentació de la publicació.
Aquest compromís anònim de milers de persones es resumeix en els testimonis de catorze nascuts fora dels territoris de parla catalana. Entre ells hi figuren membres de colles sardanistes i de grallers, associacions teatrals, clubs de futbol, colles geganteres o castellers. Precisament aquest darrer cas porta accent reusenc. Perquè d'entre els entrevistats hi figura Papu Mayoro, de la Colla dels Xiquets de Reus. Senegalès de 35 anys en el moment de fer-li l'entrevista, va arribar el 2002 a Alacant i des del 2006 resideix a la capital del Baix Camp, on tenia família. "He après català amb una amiga de Bolívia amb qui parlo sovint", afirma abans de reconèixer que "jo era vergonyós. Si no els coneixes bé, els catalans semblen molt seriosos. S'ha de conèixer la cultura catalana. Amb els Xiquets de Reus fem calçotades, anem a jugar a futbol, anem a concerts de música, etc. Fem més coses que castells i prou".
Cada relat s'ha traduït a les llengües primàries dels entrevistats. En el cas de Papu, al wòlof. La intenció és oferir "un tast de la diversitat lingüística que forma part del nostre país". Una mena d'antídot a una de tantes frases cèlebres pel seu anticatalanisme. Com per exemple la de l'antic president del govern español, Leopoldo Calvo Sotelo, l'any 1983: "Hay que fomentar la emigración de gente de habla castellana a Cataluña y Valencia para así asegurar el mantenimiento del sentimiento español que comporta".
Aquest article rep la col·laboració de la Fundació Privada Reddis.
