El govern espanyol inclourà a la Llei de pressupostos generals de l’estat d’enguany una clàusula que quasi impossibilita la subrogació de plantilla d’un privat (que presti servei al sector públic) cap a l’administració pública. A la pràctica només s’admetrà la subrogació en casos molt particulars i específics com ara la reposició de plantilla d’empreses municipals, fent de facto inhàbil els processos municipalitzadors de serveis endegats per diverses candidatures al sí de l’estat.
El govern central del PP (sostingut per C’s i ara, amb els pressupostos, amb el PNV) ja havia anat posant traves legals a processos de municipalització de serveis públics utilitzant els ressorts que ostenta. No apareix enlloc l’argument justificatiu d’aquesta disposició afegida als pressupostos, més enllà d’una etèria apel·lació a la reducció del dèficit en costos de personal públic. Argument falaç, ja que el cost del personal de les contractes ja se’l cobra l’empresa privada a l’administració amb el cost de la contracta.
Per tant, és evident que els trets no van per aquí. Aquesta manca de concisió en la disposició de la nova Llei de Pressupostos Generals de l’Estat que inclou la citada clàusula, no és conseqüència d'un atac de laconisme per part de polítics i tècnics ministerials, ni tampoc respon a un afany de reduir costos i limitar dèficits, ni tan sols al fet de vetllar pels interessos municipals (ni que sigui violant l’autonomia municipal com a pràctica viable)...el motiu va més enllà.
Per contra, resulta evident que els interessos particulars i corporatius del conglomerat de propietaris i directius de grans empreses de l’estat que viuen dels diners públics (que popular i futbolísticament ja en tenen assignat un nom) han actuat en conseqüència i, com si d’un gol al darrer minut es tractés, han incorporat aquesta disposició, que va en la línia de l’acció política i legal del govern del PP (sostingut “de facto”per C’s, PSOE i PNV).
Fins aquí la Gran Història, ara anem repassant detalls de tot plegat perquè són d’allò més interessants quan tot es situa en la realitat d’àmbit local... perquè:
- Tot plegat demostra que, a diferència del què s’ha anat dient a la nostra ciutat, Reus: en el cas de la possible remunicipalització del servei de la neteja i recollida municipal, sí que és possible subrogar de forma segura i permanent la plantilla d’una contracta. De fet, hi ha exemples: un de molt a la vora és el cas de Secomsa Cambrils (empresa pública comarcal) i un altre de molt recent, el cas de la plantilla de l’enllumenat i jardinera de la ciutat de Figueres, governada per cert pel PDECAT en el moment en que es va dur a terme. Sí, és possible i viable, i per això aquesta disposició del PP, per provocar un tallafocs al petit incendi que començava a alarmar a les grans empreses multiserveis, constructores, subministradores...
- Derivat del que s’ha dit més amunt, com que realment era viable, l’acció del govern espanyol ha sigut la d’afegir inseguretat legal en aquest àmbit per tal d’impossibilitar a la pràctica la internalització del servei. Una acció política d’ampli abast polític i que ens diu quins són els interessos del PP i de qualsevol dreta, lligats estretament al que tradicionalment hom anomenava com a Gran Capital.
- Però alhora, aquesta situació també és molt clarificadora a la Ciutat de Reus i obliga a qui vulgui participar de la vida política a prendre’n part ja que, de la mateixa manera que no hi ha corruptes sense corruptors, en una manifestació de dualitat tampoc no hi ha traducció dels interessos de les grans empreses a la realitat sense complicitats a escala local.
- Sense entrar a valorar la legitimitat d’aquestes complicitats, cal esmentar-ho ni que sigui pel record d’alguns plens municipals: grups polítics esperant no prendre mal, d’altres directament afins a les tesis de l’empresa que gestiona a Reus el servei de la neteja –FCC-..., molts han acabat actuant de la mateixa manera que ho ha fet el PP i els seus socis al 'gobierno'.
Mai serà un bon moment, sempre haurà algun 'però' per a molts, però no tractem d’il·lusos al personal ni deixem que ens hi tractin, hi ha uns interessos ben clars en tot plegat. Les que defensem la internalització també responem a uns interessos col·lectius que pretenem en benefici de la nostra ciutat, i són contraposats als interessos de les grans empreses que viuen de l’erari públic.
Per aquest motiu emplacem, des de l’Assemblea de la Candidatura d’Unitat Popular de Reus, a totes les forces municipalistes, d’esquerres i amb sentit social a prendre partit per tal de defensar les quotes de sobirania obtingudes i assolir-ne de noves. La CUP està en campanya per la internalització d’aquells serveis públics que siguin d’interès a municipalitzar, i pensem que cal obrir un debat ciutadà que vagi molt més enllà del que representa la CUP: La gent ha de poder conèixer el que més li convé.
També emplacem a totes les forces independentistes i/o rupturistes, ara que s’obren noves perspectives i un procés constituent: no voldrem continuar essent governats pels titelles de les grans empreses? ni directament per aquestes, oi?
PD- La ironia de tot plegat és que a Reus ja hi ha un exemple vivent d’eficiència d’empresa municipal, com és el cas del servei d’Aigües de Reus. D’altres municipis que també pretenen tendir cap aquest model municipal de gestió del seu servei d’Aigües es veuran impossibilitats d’aquesta sobirania i continuaran engreixant amb diners públics els beneficis econòmics d’empreses privades. En sentit contrari a la nostra ciutat ens podem prendre l’exemple de Terrassa, una ciutat d’una mida similar a Reus, on es demostra la viabilitat de la gestió municipal del servei de la neteja de la ciutat.
Anna Simó és membre de la CUP de Reus.
