"El que abans es mantenia en l'aire com una amenaça, està a un pas de ser un fet inevitable. Només hi ha una guerra que importa, la gran guerra. I aquesta ja està aquí. És el principi del final." Així comença el tràiler de la setena temporada de Joc de Trons. Una descripció aplicable a la situació del procés sobiranista català que, amb la convocatòria de l'1 d'octubre, va cap a un xoc de legalitats i legitimitats en la batalla per l'autodeterminació de Catalunya.
En una situació cada cop més complexa, plena de dubtes i incerteses, el remodelat executiu català afronta la recta final cap a l'1-O. El processisme arriba a una fase decisiva de no retorn. Un punt d'inflexió en l'embat amb l'Estat, que suposa una esmena a la totalitat del full de ruta de Junts pel Sí, del que, fins ara, l'ANC i Òmnium han fet un seguidisme acrític. La pressió de la CUP, la doble victòria d'En Comú Podem i l'atzucac post 27S, van fer recular a les entitats sobiranistes i a l'executiu a la pantalla del referèndum. Quant a la crisi de govern aquesta s'ha tancat amb el canvi de tres consellers, tots tres del PDECat, no obstant això, continuen els relleus i les renuncies en altres instàncies de la Generalitat, com per exemple, en la direcció dels mossos d'esquadra i del 112. Segons sembla,en la batalla per l'autodeterminació no pot haver-hi ni dubtes, ni pors.
Inhabilitacions, multes milionàries i extorsions. Els tribunals continuen judicialitzant el Procés, el Govern estatal del PP ordena controlar les finances de la Generalitat i gesticula fent declaracions altisonants -incloses amenaces de suspensió de l'autonomia-, sense oblidar a una caverna mediàtica funcionant a ple rendiment. En aquest sentit, el nou conseller d'Interior no preveu cap ordre judicial que dificulti el paper dels mossos durant l'1-O, assegurant que "compliran la llei i possibilitaran que la gent pugui votar". Alhora, la Guàrdia Civil va entrar el passat 20 de juliol al Palau de la Generalitat, al Parlament i al departament de justícia, en un nou espectacle mediàtic -en les formes de fer-, per requerir informació sobre l'exconseller Germà Gordó, investigat pel cas del 3% davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Tolerància zero amb la corrupció però també amb aquest tipus d'intervencions mediatitzades. Mentrestant, la compra d'urnes i la convocatòria formal de l'1-O encara estan pendents, i el Govern català ha decidit que es farà corresponsable de qualsevol decisió que tingui a veure amb el referèndum.
En el camí cap a l'1-O, el PDECat continua en la seva fugida cap endavant, amb totes les contradiccions i disputes internes, les darreres pels canvis en l'executiu-, i amb l'ombra de la corrupció heretada de l'antiga Convergència, però amb un Puigdemont decidit a no recular. Mentrestant, ERC espera el seu moment i en "Els Comuns" continuen els dubtes de si seran part activa de l'1-O, o no. En aquest sentit, el tinent d'alcaldia de Barcelona en Comú, Jaume Asens, ho té clar: "El que està en joc no és la independència, sinó la sobirania i la democràcia. La prioritat és ser sobirans". Per la seva part, Podem Catalunya ha fet una crida a participar, entenent l'1-O com una mobilització legitima per avançar en el dret a decidir. PSOE i PSC treballen per una tercera via, en clau de reforma federal de la Constitució. En la situació actual, de crisi irreversible del model autonòmic, la proposta dels socialistes és un brindis al sol, ja que no hi ha voluntat al Congrés d'un pacte federal. Una proposta d'equilibris per no aparèixer ni al costat del PP -enfront del dret a decidir-, ni qüestionant la unitat d'Espanya. Reconèixer la realitat plurinacional significa també reconèixer el dret a decidir, i que tant la independència com un Estat federal/confederal requereixen una ruptura democràtica prèvia del Règim del 78.
Quan es tanquen totes les portes a una relació bilateral i no s'ofereix cap alternativa, el temps de l'equidistància i dels càlculs electoralistes s'acaba. És totalment legítim i necessari exigir més garanties, però, tanmateix, davant del bloqueig del PP aquestes no han de ser un impediment per donar suport al referèndum i fer una crida a la participació. Amb les majories possibles al Congrés i amb el context actual a Catalunya, cal treballar perquè la convocatòria l'1-O pugui ser un referèndum. No obstant això, és molt difícil que l'1-O acabi sent el referèndum que Catalunya necessita, però això és deu, sobretot, a l'actitud autoritària i intransigent del govern del PP. En aquesta situació, es pot decidir ser un simple espectador o comprometre's activament perquè l'1-O, un referèndum desobedient, surti el millor possible.
Si al final la repressió de l'Estat, que utilitza les seves clavegueres per combatre adversaris polítics-, aconsegueix que el referèndum no sigui tal, l'1-O, igualment, haurà estat un acte de sobirania, que servirà per continuar pressionant políticament a l'Estat i avançar en la construcció de la República Catalana. En aquest sentit, les forces del canvi no haurien d'obviar que, actualment, el procés sobiranista és el principal desafiament en el camí cap a una ruptura democràtica del règim del 78, una punta de llança que pot facilitar l'obertura de processos constituents arreu de l'Estat. L'1-O, sigui o no un referèndum, tindrà efectes polítics de gran rellevància, la qüestió és si serà en clau constituent o reaccionaria. La mobilització sostinguda i la participació seran decisives, on la unilateralitat i la fraternitat han d'anar de la mà. Cal conjugar la reivindicació per l'autodeterminació des de Catalunya amb teixir aliances pel dret a decidir dins i fora de l'Estat espanyol. Al respecte, impugnar i revertir les polítiques d'austeritat, que tant s'estan patint també a Catalunya, ajudaria a ampliar aquestes aliances.
L'1 d'octubre s'acosta, l'escalada de tensió va en augment i el xoc de trens és inevitable. Arriba la gran batalla d'aquesta última temporada, on la determinació de les forces sobiranistes i el compromís ciutadà seran essencials per a desencallar la situació.
