Aquest dimarts, dia 1 d’agost de 2017, celebrem els 25 anys dels Jocs Olímpics a Reus. Els partits d’hoquei patins es van succeir fins el dia 5 al Pavelló Olímpic Municipal que va ser construït i inaugurat poques setmanes abans de l’esdeveniment.
Probablement la majoria de voluntaris de la subseu o el nombrós públic assistent no recorda la fita per la competició esportiva, ho fa més pel conjunt de percepcions i sensacions de viure un fet excepcional amb entusiasme i satisfacció.
Des de la candidatura i la nominació de Barcelona 92, es van anar esdevenint dates excepcionals per la ciutat de Reus: Primer la nominació com a Subseu Olímpica, l’única de la demarcació, la decisió de construir un nou Pavelló poliesportiu, l’arribada de la bandera Olímpica que va incloure l’encesa, per l’alcalde Pascual Maragall, d’una tronada extraordinària per celebrar-ho, les obres i la inauguració del Pavelló Olímpic o el recorregut de la torxa Olímpica amb una plaça del Mercadal plena de senyeres i un públic entusiasta, fins arribar als dies de competició. Totes aquestes noticies i esdeveniments es van viure de manera intensa, contagiats de l’entusiasme i l’esperit olímpic del prop de mig miler de voluntaris de la Ciutat.
L’esperit Olímpic, present a Reus per la mateixa essència de l’esport amb més de cent anys de tradició, va viure amb els Jocs un esclat extraordinari; el mateix que es renova cada any amb l’emblemàtica Olimpíada Escolar, o amb motiu de qualsevol competició de Specials Olympics, uns jocs pels que sentim una especial predilecció com a ciutat.
Dir que tot va ser perfecte seria simplificar una etapa intensa de l’esport de la ciutat: la subseu, la construcció del Pavelló, els actes de promoció o la mateixa arribada de la bandera i de la torxa van tenir contestació per unes motivacions o d’altres i van generar dubtes, especialment la inversió en el nou Pavelló va destapar el debat i la controvèrsia política. Afortunadament la construcció d’aquell primer equipament esportiu de titularitat i gestió municipal ha superat les expectatives i ha esdevingut un llegat imprescindible tant de promoció de l’esport com l’escenari de grans esdeveniments culturals i esportius amb la celebració de diversos mundials, europeus i competicions internacionals.
Molt s’ha parlat de la transformació de la Barcelona Olímpica i poc del que va suposar per a Reus la construcció del Pavelló Olímpic i el desenvolupament urbanístic de tot el seu entorn, aprofitant els beneficis fiscals de les obres vinculades als Jocs.
A Reus es va celebrar la fase semifinal dels Jocs de la modalitat, amb cinc jornades esportives amb la disputa de tres partits diaris d’hoquei, on les seleccions d’Espanya, Argentina, Itàlia, Portugal, Brasil i Països Baixos, equips classificats a la fase de grups jugades a Vic i Sant Sadurní, van competir totes contra totes per definir els finalistes que jugarien al Palau Blaugrana la disputa de la medalla d’or que finalment va guanyar la selecció Argentina a la d’Espanya en una final amb pròrroga i resultat final de 8 a 6.
Reus és un element més de l’èxit dels Jocs i els voluntaris de Reus una mostra més del compromís individual de les persones davant de projectes transformadors. Cal estar orgullosos de l’Esperit Olímpic de Reus, fonamentat en les entitats i les persones que treballen incansablement per l’esport en totes les seves facetes, un esperit que permet afrontar els reptes esportius de ciutat amb totes les garanties.
Jordi Bros és director d’esports de Reus Esport i Lleure i director d’organització interna i cap d’equip 92 a la Subseu Olímpica.
