Cap família sense llar, cap llar sense família L’emergència habitacional a Catalunya és una realitat que persisteix ja fa massa anys. I Reus no s’escapa d’aquesta realitat. Les transformacions del mercat de l’habitatge i la manca de control públic ens han conduït a un increment desmesurat de preus, la proliferació d’habitatges buits, ocupacions irregulars, pobresa urbana, degradació d’habitatges, estigmatització de zones urbanes, etcètera.
A més, els efectes de la crisi econòmica i una mala gestió de les administracions competents han incidit directament en la capacitat de les persones i les famílies per tirar endavant els seus projectes vitals, posant en risc la garantia del dret d’accés a un habitatge digne i adequat i incrementant les situacions d’insolvència i vulnerabilitat. L’habitatge és una part essencial en la vida i la dignitat de les persones. Per això, accedir i mantenir un habitatge digne, així com els seus subministraments bàsics, és avui una de les principals preocupacions de la ciutadania i són els poders públics els responsables de garantir l’exercici efectiu d’aquest dret. Per posar-hi remei, és prioritària una bona política pública d’habitatge.
I aquesta passa, en primer lloc, per recuperar la Llei de Barris amb els diners del Fons Europeu de Reconstrucció. La Llei de Barris funciona! Ho sabem perquè l’hem gestionat i a Reus en tenim un exemple molt clar que ho demostra. Em refereixo a la reforma urbanística i social de tot l’àmbit de la Patacada, que va permetre la construcció del centre cívic, el casal de les dones i habitatge protegit, convertint-se en un important pol d’atracció al cor del barri del Carme. Però la nova llei de Barris que proposem, a diferència de la primera que incidia, sobretot, en els espais públics i equipaments, donarà subvencions i finançarà els ajuntaments amb un Fons Reemborsable, perquè aquests rehabilitin habitatges mitjançant Àrees de Rehabilitació en barris on faci falta.
S’utilitzarà el mecanisme urbanístic de les Àrees de Conservació i Rehabilitació, existent a Catalunya des de la Llei pel dret a l’Habitatge aprovada el 2007 pel govern Montilla, que permet delimitar àmbits de rehabilitació prioritària i declara la utilitat pública de les obres. L’administració dinamitzarà la rehabilitació i els propietaris ho podran pagar mensualment en 5 o 10 anys. Cal disposar d’un parc suficient de pisos de lloguer social. Reus necessita un actuació ambiciosa.
El panorama és lamentable i, en bona part, provocat per la inacció per ampliar el parc municipal del govern de JuntsXCat, ERC i Ara Reus, que en nou anys no ha estat capaç de construir ni un pis social. De promeses, moltes. Però de fets, cap. On són els 1.000 habitatges que l’alcalde Pellicer va prometre durant la campanya de les eleccions municipals? A més, cal que l’oficina municipal d’habitatge ampliï els serveis que presta a la ciutadania.
Ja fa massa temps que l’Ajuntament signa prorrogues del conveni amb la Generalitat, el mateix any rere any, i ara, amb la pandèmia, cal millorar l’atenció a moltes famílies que han vist augmentada la seva vulnerabilitat i necessiten un acompanyament de l’administració. Venim disposats a revertir la situació, amb accions efectives i immediates perquè el dret a un habitatge digne a la ciutat, sigui un dret real.
I per això necessitem un govern autonòmic que ens faci costat, que col·labori i es coordini amb els ajuntaments per poder posar en marxa, a més de la Llei de Barris, polítiques de lloguer ampliant el parc públic d’habitatges, promovent nous habitatges i rehabilitant-ne; ajuts per a joves adreçats al pagament de l’entrada d’un pis; faciliti l’accés a l’habitatge assequible a joves a través de la propietat compartida; activi línies de finançament per l’eficàcia i l’eficiència energètica dels edificis; ampliï els ajuts a famílies que no poden pagar el lloguer coordinació amb els serveis socials municipals per garantir el dret a l’habitatge a les persones vulnerables, etcètera.
Cal una política pública integral que doni resposta a les necessitats de la ciutadania i sigui coherent amb la realitat del nostre parc edificat. L’objectiu és doble: cap família sense llar i cap llar sense família.
Ana Martínez és candidata de Reus al Parlament i regidora del PSC.
