Dilluns, 06 de Maig de 2024

Recuperar una gran novel·la

08 de Juliol de 2022, per Jordi Cervera Nogués
  • Jordi Tiñena mor als 62 anys

    Editorial Cuanto te Quiero

Ara que ja comencen les vacances m’agradaria recomanar un llibre que no és en absolut una novetat però que val molt la pena per diferents raons. Es tracta d'El somriure del viking, del prematurament desaparegut Jordi Tiñena i que va publicar Capital Books.

Després de la singular incursió a la novel·la negra que va protagonitzar Tiñena amb La mort sense ningú, l’autor va recuperar un dels gèneres més reeixits de la seva producció, la novel·la històrica amb una peça del tot insòlita, una història que, d’entrada no feia altra cosa que reblar de nou la gran qualitat literària d'un dels novel·listes més interessants de casa nostra.

Tiñena ja havia demostrat amb escreix la seva vàlua amb obres com Mort a Menorca, Els vespres de don Magí Castellarnau o Dies a ciutat, entre d'altres, peces que el van convertir en un dels novel·listes més interessants del Camp de Tarragona i de la literatura catalana, tot i la inevitable mirada centralista de Barcelona.

Dominava a la perfecció l'arquitectura de les històries i el rigor i les emocions de les novel·les històriques i això feia que la seva literatura pogués parlar de tu a tu a qualsevol autor del gènere. En aquesta novel·la el que fa és agafar un fet insòlit i gens popular, l'arribada d'uns guerrers vikings a l'Ebre l'any 948. La història, narrada com una crònica personal, l'explica el geògraf Ibn Mehzín at-Turtuxí als 80 anys.

Després de l'arribada dels guerrers del nord al delta, el jove Ibn Mehzín, afeccionat a dibuixar plantes i animals, s'acosta al campament dels víquings, entre Amposta i Turtuxa, allí el fan presoner però li permeten gaudir d'una particular llibertat a canvi de posar-se al servei d'Aslak, el cap dels nouvinguts, que es revela com un gran cabdill, llest, astut i dotat per la guerra i per les intrigues. El jove es converteix en una peça pont entre les diferents cultures que conviuen a la zona i en un element clau a l'hora d'actuar com a transmissor d'informació d'una banda a l'altra.

Tiñena va construir una gran novel·la, tranquil·la, sense sotracs però amb una grandiosa capacitat per captivar el lector. Un dels encerts és precisament aquesta manera d'atrapar, de fer-te formar part d'aquesta crònica que et permet viure a cavall de diferents mons que comparteixen territori i que miren de fer valer els seus interessos mentre et descobreix els detalls del dia a dia, la personalitat dels protagonistes i els delicats equilibris que s'estableixen entre gent molt diferent que comparteix un únic territori.

Jordi Tiñena era un dels grans i ho va demostrar en cadascun dels seus llibres, així que val molt la pena recuperar aquesta novel·la i llegir-la amb calma.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (1)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

Berta Ramos  08 de Juliol de 2022

Els llibres no moren mai

Gràcies, Jordi Cervera, per recordar aquest llibre del Jordi Tiñena i d'ell, com a escriptor. A mi també és una de les seves novel·les que més m'agrada, i mentre l'escrivia, la va viure intensament. Ells ja no hi és, però els llibres no moren mai

Reportatges