Alliberen a Tarragona tres tortugues babaues que van néixer a la platja Llarga

Aquest dimecres s’han alliberat a la platja Llarga de Tarragona tres tortugues babaues (Caretta caretta), una espècie en perill d’extinció. Els exemplars que s’han deixat anar al mar pertanyen a la posta localitzada al mateix punt l’octubre del 2014 i són els únics que han sobreviscut al període de recuperació. Enmig d’una gran expectació de banyistes i d’un ampli dispositiu liderat pels tècnics de la Xarxa de Rescat de Fauna Marina de la Generalitat, els animals s’han endinsat finalment a la Mediterrània poc abans de les dotze del migdia.

Les tortugues disposen de xips identificadors similars als que s’instal·len als animals de companyia i, dues d’elles, compten amb un emissor per via satèl·lit que en permetrà conèixer la seva ubicació de forma permanent. Els exemplars alliberats aquest dimecres mesuren entre 25 i 29 centímetres i pesen entre tres i quatre quilos i mig.

Els tres exemplars de Caretta caretta han tornat aquest dimecres, per uns minuts, a casa seva. L’octubre del 2014 una veïna va detectar una posta d’ous de tortuga a la platja Llarga i va donar l’avís al 112. Tècnics de la Xarxa de Rescat de Fauna Marina van determinar que el niu estava format per 68 ous, dels quals nou no van arribar a eclosionar. Tretze exemplars més van aparèixer morts, 34 van arribar al mar pels seus propis mitjans i dotze van ser recuperats amb vida. Després d’una primera estada a l’Estació Biològica de Canal Vell, al Parc Natural del Delta de l’Ebre, tres exemplars van tirar endavant i van ser traslladats a les instal·lacions de la Fundació per a la Conservació i Recuperació d’Animals Marins (CRAM) del Prat, especialitzat en la recuperació d’animals marins.

Segons ha explicat Aida Tarragó, tècnica de la Xarxa de Rescat de Fauna Marina, els animals van tenir problemes de malalties víriques i bacterianes i se’ls va sotmetre a tractaments amb antibiòtic. Durant el temps que han estat ingressades al CRAM, els exemplars supervivents han seguit diversos tractaments de rehabilitació per millorar els problemes de mobilitat que presentaven, com acupuntura. També se’ls han subministrat vitamines i una dieta a base de peix blanc, peix blau i calamar. “Són com nadons prematurs que necessiten moltes atencions. Han estat dos anys al centre i hem considerat que ja estaven a punt per tornar a mar obert”, ha explicat aquesta tècnica especialitzada en amfibis i rèptils. L’operació s’ha desenvolupat enmig d’una gran expectació a la mateixa zona on van aparèixer fa prop de dos anys.

Les tortugues, que van néixer amb poc més de 5 centímetres i 25 grams, ara fan entre 25 i 29 centímetres i pesen entre tres i quatre quilos i mig. Els especialistes treballen amb la hipòtesi que són mascles. S’espera que els pròxims vuit anys els passaran a mar obert i, si prosperen, en l’etapa adulta poden assolir els 80 centímetres de llargada i un pes d’entre 80 i 100 quilos. Les tortugues disposen de xips implantats per tal de poder identificar-les si són capturades accidentalment o apareixen novament al litoral. A més, dos dels exemplars compten amb emissors via satèl·lit que permetran fer-ne un seguiment permanent a través del web www.seaturtle.org. Segons Tarragó, aquest sistema permetrà saber on s’alimenten durant els seus primers anys de vida, un aspecte que, ara per ara, es desconeix.

La secretària de Medi Ambient i Sostenibilitat del Govern, Marta Subirà, ha destacat que la sensibilització ambiental i la col·laboració ciutadana són fonamentals a l’hora de poder rescatar animals marins amenaçats o en perill d’extinció, com és el cas de les babaues. “És molt important que la ciutadania no s’acosti, no la toqui, no la mogui de lloc i la deixi com està i avisi al 112 perquè puguin intervenir els equips de recuperació dels animals”, ha apuntat Subirà. La secretària de Medi Ambient ha titllat d’èxit l’alliberament d’avui perquè “són espècies molt delicades i molt febles de les quals es calcula que només prospera un de cada 100 ous”. Subirà ha posat en valor el caràcter poc habitual de la localització de postes de tortugues babaues a la costa catalana, ja que només se n’han documentat tres en dues dècades, i ha reconegut la tasca de l’Ajuntament de Tarragona en l’àmbit de la protecció de les tortugues.

L’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, ha mostrat el seu agraïment pels esforços realitzats pel consistori, la Generalitat, la Creu Roja, el CRAM, entitats ecologistes i grups de voluntaris per poder salvar i retornar els animals al mar. El batlle ha subratllat que l’Ajuntament treballa per recuperar l’entorn natural de la platja Llarga i disposar d’un litoral “cada cop més verge i més ben protegit”. Al seu torn, Jordi Bru, coordinador de la xarxa de voluntaris de la tortuga marina a Tarragona, un grup que es va posar en marxa l’any passat, ha confirmat que fins ara no han trobat rastres d’aquests animals, però que els 85 voluntaris inscrits seguiran recorrent el litoral per detectar possibles postes o cries

Les condicions òptimes de la costa tarragonina

La tortuga babaua (Caretta caretta), igual que la resta de tortugues marines, viu tot l’any al mar però entre els mesos de maig i agost les femelles surten per fer el niu. Les platges tarragonines tenen unes condicions òptimes per a la seva reproducció, tant per la composició de la sorra i la temperatura que assoleix com per la presència de posidònies mar endins.
Estudis genètics de la Universitat de Barcelona han revelat que l’estiu del 2014 com a mínim dues femelles van fer el seu niu a les platges de Tarragona, un fet històric a Catalunya i molt rellevant per a la protecció d’aquesta espècie.

De fet, l’agost de fa dos anys es va trobar un altre niu a la platja de l’Arrabassada amb 89 ous que, malgrat que van ser traslladats en al Delta de l’Ebre, no van acabar prosperant per l’excés d’humitat freàtica al sòl. Els tècnics i els conservadors insisteixen en la importància de la col·laboració ciutadana en casos com aquest d’espècies protegides i en perill d’extinció. En aquest sentit, cal recordar que no s’han de manipular els exemplars trobats i avisar ràpidament al telèfon d’emergències de Catalunya (112)