-
Una imatge dels membres de La Sotana
Twitter de La Sotana
A Reusdigital.cat ens agrada molt la cultura, i per això les nostres recomanacions no s'aturen. Esperem que us agradin!
Alba Cartanyà recomana la pel·lícula Beckett
Beckett (2021) és un thriller del director italià Ferdinando Cito Filomarino, protagonitzat per John David Washington (que apareix al drama romàntic Malcolm and Mary) i Alicia Vikander. Representen una parella d'estatunidencs que se'n van de vacances a Grècia i pateixen un fatal accident. A partir d'aquí, ell intenta aconseguir ajuda i arribar a l'ambaixada del seu país, però el camí no és fàcil i comença a ser perseguit per diferents personalitats. El que inicialment sembla un simple error policial, acaba derivant cap a una problemàtica més àmplia que s'interrelaciona amb la situació política a Grècia.
Gran part dels 108 minuts que dura la pel·lícula són plens de tensió, mentre Beckett lluita, corre, salta, grimpa, i recorre la zona de Ioànnina. Certament, aquests moments esdevenen una mica repetitius i feixucs de veure, però el film avança amb bon ritme i tot millora quan finalment arriba al seu destí i es desencadenen totes les altres trames paral·leles.
En línies generals, no seria el gran producte cinematogràfic del 2021, però sí una bona peça d'entrenament per gaudir una estona. També conté una pinzellada d'espiritualitat, ja que es menciona alguna vegada l'oracle, i es poden veure diversos elements simbòlics i senyals físics que formen part del món místic o supersticiós.
La podeu veure a Netflix.
Marià Arbonès explica l'origen de la cançó "Stay", de Jackson Browne
No crec que us descobreixi a gaires de vosaltres la cançó d'aquest cap de setmana, ja que és molt coneguda. Tot i això, em fa gràcia compartir-la i també despertar l'interès dels qui l'escoltin per primera vegada. Stay és una cançó que va popularitzar Jackson Browne a finals dels anys setanta i que tanca el seu cinquè àlbum, Running on Empty (1977), gravat en directe en la gira que va fer durant la presentació del seu treball anterior, The Pretender.
Convé dir que la interpretació de Stay de Jackson Browne és una versió de la peça composta l'any 1953 per Maurice Williams, cantant dels Zodiacs, quan aquest tenia quinze anys. La lletra de la cançó original versa sobre una petició a la xicota perquè es quedi més estona amb ell i no marxi cap a casa. Maurice Williams & The Zodiacs van haver d'esperar fins al 1960 per poder gravar la seva cançó, que es va convertir en el número 1 més curt de la història de la llista Billboard nord-americana, amb una durada de només 1 minut i 37 segons. Gairebé trenta anys més tard, la recuperació d'aquest enregistrament per a la banda sonora de la pel·lícula Dirty Dancing va donar un nou impuls al tema de Maurice Williams & The Zodiacs.
L'origen de la versió de Jackson Browne és força curiós: en un concert a Maryland, el cantautor va adaptar la lletra al final de la cançó The Load Out com a petició perquè els assistents d'aquella nit l'acompanyessin una estona més. Així, en arribar a les últimes notes de la peça, Browne va canviar de melodia i va arrencar amb els compassos de la seva versió de Stay, encapçalats per un "people stay" dirigit directament a l'auditori. En aquesta versió en directe, Browne canta acompanyat per les veus de Rosemary Butler, que fa les notes altes, i de David Lindley, que fa el falset, amb la qual cosa aconsegueix uns registres vocals molt suggeridors.
Nascut a Heidelberg (Alemanya) l'any 1948, Jackson Browne és un dels grans cantautors de folk-rock, gènere del qual va ser pioner i els fonaments del qual va contribuir a assentar amb els seus primers discos els anys setanta. Browne forma part d'un grup selecte de grans músics nord-americans que van marcar diverses generacions, com The Eagles, Crosby, Stills, Nash & Young o James Taylor.
Adrià de las Heras proposa "La Sotana"
Ara que ja és setembre, les televisions i les ràdios del país tornen a la seva normalitat. El 6 de setembre també torna La Sotana, un podcast sobre el Barça i futbol amb humor irreverent. Aquesta temporada, sembla, tornen amb més força que mai: el convidat del primer programa serà el jugador del Barça Gerard Piqué.
Aquest podcast va començar l’any 2014 emetent-se a Ràdio Ona de Sants. Després començarien un periple per diferent emissores catalanes. Les direccions d’aquestes ràdios acabaven prescindint dels seus serveis per l’humor que gastaven. Les víctimes eren Bartomeu, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, el Grup Godó, Isidre Esteve, l’Espanyol, etcètera. Al final, per a ells, el futbol i el Barça són una excusa per poder dir allò que pensen sobre qualsevol tema.
Malgrat guanyar-se enemics en el panorama comunicatiu català amb el seu humor, s’han guanyat l’estima dels sotaneros. Gràcies a això, tot els ha anat de cara. Ara aconsegueixen que Piqué els visiti a l’estudi; per primera vegada, un jugador en actiu del Barça participarà d’aquest podcast. El programa es pot veure els dilluns si pagues una subscripció, i a partir dels dimarts es pot escoltar a Ivoox i dels dimecres es pot veure a Youtube.
Marc Busquets us recomana la sèrie "Nine perfect strangers"
Inclosa recentment al catàleg de Prime (si bé és una producció de Hulu), la nova sèrie de Nicole Kidman després de la notable Big little lies és Nine perfect strangers, altre cop amb David E. Kelley com a responsable. En aquesta ocasió, la intèrpret australiana es posa a la pell d'una peculiar gurú russa que lidera un centre de benestar ubicat en un petit i ocult paradís natural. Fins al lloc s'hi desplacen els nous perfectes estranys del títol, des d'una exitosa escriptora de novel·les romàntiques sense sort en l'amor, tot passant per un exfutbolista addicte i una família que ha de gestionar el dol pel suïcidi d'un fill. D'estètica cuidadíssima, barreja elements del drama i el suspens per teixir un relat sovint sòlid que confronta la nostra fragilitat anímica i la societat que se n'alimenta.
Amb tot, el gran interès de Nine perfect strangers és el seu repartiment. Són tants, i tan bons, els protagonistes, que segons com oculten i minimitzen algunes febleses narratives del conjunt, així com punts pretesament humorístics no sempre encertats. Més enllà de Kidman, cal destacar les aportacions de Michael Shannon i d'una Melissa McCarthy molt allunyada de la comèdia histriònica a la qual ens ha acostumat després del seu pas per Las chicas Gilmore. Excitant, psicodèlica i sensual, Nine perfect strangers us pot fer més agradable el cap de setmana.
Per ara, podeu veure'n els cinc primers capítols (cada setmana se n'estrena un de nou).
Alba Cartanyà recomana la pel·lícula Beckett
Beckett (2021) és un thriller del director italià Ferdinando Cito Filomarino, protagonitzat per John David Washington (que apareix al drama romàntic Malcolm and Mary) i Alicia Vikander. Representen una parella d'estatunidencs que se'n van de vacances a Grècia i pateixen un fatal accident. A partir d'aquí, ell intenta aconseguir ajuda i arribar a l'ambaixada del seu país, però el camí no és fàcil i comença a ser perseguit per diferents personalitats. El que inicialment sembla un simple error policial, acaba derivant cap a una problemàtica més àmplia que s'interrelaciona amb la situació política a Grècia.
Gran part dels 108 minuts que dura la pel·lícula són plens de tensió, mentre Beckett lluita, corre, salta, grimpa, i recorre la zona de Ioànnina. Certament, aquests moments esdevenen una mica repetitius i feixucs de veure, però el film avança amb bon ritme i tot millora quan finalment arriba al seu destí i es desencadenen totes les altres trames paral·leles.
En línies generals, no seria el gran producte cinematogràfic del 2021, però sí una bona peça d'entrenament per gaudir una estona. També conté una pinzellada d'espiritualitat, ja que es menciona alguna vegada l'oracle, i es poden veure diversos elements simbòlics i senyals físics que formen part del món místic o supersticiós.
La podeu veure a Netflix.
Marià Arbonès explica l'origen de la cançó "Stay", de Jackson Browne
No crec que us descobreixi a gaires de vosaltres la cançó d'aquest cap de setmana, ja que és molt coneguda. Tot i això, em fa gràcia compartir-la i també despertar l'interès dels qui l'escoltin per primera vegada. Stay és una cançó que va popularitzar Jackson Browne a finals dels anys setanta i que tanca el seu cinquè àlbum, Running on Empty (1977), gravat en directe en la gira que va fer durant la presentació del seu treball anterior, The Pretender.
Convé dir que la interpretació de Stay de Jackson Browne és una versió de la peça composta l'any 1953 per Maurice Williams, cantant dels Zodiacs, quan aquest tenia quinze anys. La lletra de la cançó original versa sobre una petició a la xicota perquè es quedi més estona amb ell i no marxi cap a casa. Maurice Williams & The Zodiacs van haver d'esperar fins al 1960 per poder gravar la seva cançó, que es va convertir en el número 1 més curt de la història de la llista Billboard nord-americana, amb una durada de només 1 minut i 37 segons. Gairebé trenta anys més tard, la recuperació d'aquest enregistrament per a la banda sonora de la pel·lícula Dirty Dancing va donar un nou impuls al tema de Maurice Williams & The Zodiacs.
L'origen de la versió de Jackson Browne és força curiós: en un concert a Maryland, el cantautor va adaptar la lletra al final de la cançó The Load Out com a petició perquè els assistents d'aquella nit l'acompanyessin una estona més. Així, en arribar a les últimes notes de la peça, Browne va canviar de melodia i va arrencar amb els compassos de la seva versió de Stay, encapçalats per un "people stay" dirigit directament a l'auditori. En aquesta versió en directe, Browne canta acompanyat per les veus de Rosemary Butler, que fa les notes altes, i de David Lindley, que fa el falset, amb la qual cosa aconsegueix uns registres vocals molt suggeridors.
Nascut a Heidelberg (Alemanya) l'any 1948, Jackson Browne és un dels grans cantautors de folk-rock, gènere del qual va ser pioner i els fonaments del qual va contribuir a assentar amb els seus primers discos els anys setanta. Browne forma part d'un grup selecte de grans músics nord-americans que van marcar diverses generacions, com The Eagles, Crosby, Stills, Nash & Young o James Taylor.
Adrià de las Heras proposa "La Sotana"
Ara que ja és setembre, les televisions i les ràdios del país tornen a la seva normalitat. El 6 de setembre també torna La Sotana, un podcast sobre el Barça i futbol amb humor irreverent. Aquesta temporada, sembla, tornen amb més força que mai: el convidat del primer programa serà el jugador del Barça Gerard Piqué.
Aquest podcast va començar l’any 2014 emetent-se a Ràdio Ona de Sants. Després començarien un periple per diferent emissores catalanes. Les direccions d’aquestes ràdios acabaven prescindint dels seus serveis per l’humor que gastaven. Les víctimes eren Bartomeu, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, el Grup Godó, Isidre Esteve, l’Espanyol, etcètera. Al final, per a ells, el futbol i el Barça són una excusa per poder dir allò que pensen sobre qualsevol tema.
Malgrat guanyar-se enemics en el panorama comunicatiu català amb el seu humor, s’han guanyat l’estima dels sotaneros. Gràcies a això, tot els ha anat de cara. Ara aconsegueixen que Piqué els visiti a l’estudi; per primera vegada, un jugador en actiu del Barça participarà d’aquest podcast. El programa es pot veure els dilluns si pagues una subscripció, i a partir dels dimarts es pot escoltar a Ivoox i dels dimecres es pot veure a Youtube.
Marc Busquets us recomana la sèrie "Nine perfect strangers"
Inclosa recentment al catàleg de Prime (si bé és una producció de Hulu), la nova sèrie de Nicole Kidman després de la notable Big little lies és Nine perfect strangers, altre cop amb David E. Kelley com a responsable. En aquesta ocasió, la intèrpret australiana es posa a la pell d'una peculiar gurú russa que lidera un centre de benestar ubicat en un petit i ocult paradís natural. Fins al lloc s'hi desplacen els nous perfectes estranys del títol, des d'una exitosa escriptora de novel·les romàntiques sense sort en l'amor, tot passant per un exfutbolista addicte i una família que ha de gestionar el dol pel suïcidi d'un fill. D'estètica cuidadíssima, barreja elements del drama i el suspens per teixir un relat sovint sòlid que confronta la nostra fragilitat anímica i la societat que se n'alimenta.
Amb tot, el gran interès de Nine perfect strangers és el seu repartiment. Són tants, i tan bons, els protagonistes, que segons com oculten i minimitzen algunes febleses narratives del conjunt, així com punts pretesament humorístics no sempre encertats. Més enllà de Kidman, cal destacar les aportacions de Michael Shannon i d'una Melissa McCarthy molt allunyada de la comèdia histriònica a la qual ens ha acostumat després del seu pas per Las chicas Gilmore. Excitant, psicodèlica i sensual, Nine perfect strangers us pot fer més agradable el cap de setmana.
Per ara, podeu veure'n els cinc primers capítols (cada setmana se n'estrena un de nou).
Etiquetes:
