-
L'alcalde de Vandellòs i l'Hospitalet, Alfons Garcia; i el president del Col·legi de Metges de Tarragona, Sergi Boada
ACN
El govern central s'ha compromès a buscar línies de finançament per reconvertir l'antiga central nuclear de Vandellòs I en un centre de tractament de càncer amb protons.
És la primera vegada que dona suport al projecte que vol aprofitar les estructures actuals de la nuclear, tancada des de 1989. A partir de l'any 2028, està previst que l'Empresa Nacional de Residus Radioactius (Enresa) comenci a desmantellar les instal·lacions després de la fase de latència.
L'alcalde del municipi, Alfons Garcia, ha apuntat que el desmantellament és compatible amb la reconversió. Tot i la "voluntat política" de les administracions, encara no hi ha calendari. Els primers passos podrien executar-se el 2026 i es preveu una inversió de 134 milions d'euros.
El subdelegat, Santiago Castellà, ha expressat que donen total suport al projecte per reconvertir l'antiga central de Vandellòs I en un centre per tractar el càncer amb protons. En l'acte de presentació de la iniciativa, fet aquest divendres al Col·legi Oficial de Metges de Tarragona, ha afirmat que es tracta d'un projecte "estratègic": "Per la qualitat de vida, per la salut del territori és un projecte molt important, però sobretot per a la reactivació econòmica, per arrossegar altres sectors i per posicionar-nos en el mapa internacional de la recerca i la tecnologia, per tant, donem ple suport".
Castellà ha concretat que buscaran l'encaix amb les actuals línies de finançament obertes dels ministeris (de Salut, Transició Ecològica, Transició digital o el de Ciència) per fer-lo possible. "Crec que ens hem d'avançar a l'any 2028, amb la lògica dels fons europeus hauríem de tenir els primers plantejaments -del projecte- al voltant del 2026", ha apuntat el subdelegat. Amb tot, no ha avançat possibles calendaris d'execució d'actuacions ni les aportacions que farien l'executiu espanyol i català. "Estem davant de projectes competitius, que seran avaluats tècnicament, el més important és que tinguin el suport polític del territori, de les entitats implicades, com el lideratge del Col·legi de Metges que és molt important; parlar de terminis i de quantitats, ara, forma més part d'una voluntat política, que hi és tota, que no de la realitat", ha manifestat.
La central nuclear de Vandellòs I es troba en la fase dos del procés de clausura de les instal·lacions després de l'incendi que va obligar a tancar-la l'any 1989. De fet, està en els últims anys del període de latència de Nivell 2, ja que a partir de 2028 entrarà en la tercera fase. Llavors, està previst que l'empresa pública estatal Enresa, responsable del desmantellament de les centrals nuclears, comenci els treballs per enderrocar la caixa de contenció del reactor i, així retornar l'espai al seu aspecte original. De fet, les característiques de la seva edificació, pel que fa als blindatges i als volums, fan que la infraestructura sigui adequada per reutilitzar-la, de forma parcial, com un centre de protonteràpia.
L'alcalde de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant, Alfons Garcia, ha assenyalat que els treballs de desmantellament previstos són compatibles amb les primeres actuacions per utilitzar les instal·lacions nuclears. "Aquestes estructures són la raó de ser del projecte, de garantir els gruixos dels formigons i murs", ha destacat Garcia. A la vegada, també considera que els residus que hi resten són de "baixa o molt baixa" radioactivitat. "Es podrien desmantellar sense necessitat que l'estructura del mateix edifici es veiés afectada", ha sostingut. Tot i això, diu, han explicat la proposta a Enresa, la qual els ha ofert uns terrenys alternatius dins del mateix emplaçament. "Però l'essència passa per aprofitar aquestes estructures i minvar les inversions previstes", ha insistit el batlle.
Alhora, l'alcalde ha remarcat que la voluntat és crear un centre públic d'investigació i tractament del càncer, amb tecnologia avançada, ja que a l'Estat només hi ha dos centres "petits" que tractin pacients de càncer amb protons. "Defensem que sigui un projecte públic i de territori", ha subratllat. A la vegada, ha dit que hauria de funcionar amb la implicació de la Generalitat.
Per la seva banda, l'alcalde de Tarragona, Pau Ricomà, també ha donat suport a la iniciativa i ha assenyalat que la seva "responsabilitat va més enllà de la ciutat, va al territori i que és important que aquests elements ajudin a l'equilibri territorial". El projecte preveu aprofitar el calaix del vell reactor de la nuclear per ubicar-hi el centre mèdic. Així, s'han dissenyat quatre sales de tractament, amb un ciclotró i tres 'gantries' (màquines) i una sala de feix fix i, també, serveis complementaris de diagnòstics i medicina nuclear. La proposta va néixer arran d'un treball de final de grau de l'arquitecte Carlos Gonzalvo, membre del grup d'Investigació CAIT de l'Escola Superior d'Arquitectura de la Universitat Rovira i Virgili (URV).
Es calcula, que permetria atendre, a mitjà termini, més de 1.500 pacients anuals i donar servei de proximitat a les comunitats autònomes de Catalunya, Aragó, Comunitat Valenciana i Balears. Per aquest motiu, el president del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona, Sergi Boada, ha avalat la proposta i ha valorat que és necessària per retenir i atraure talent. "Tenim un greu problema demogràfic els metges, què està impactant més a Tarragona respecte a la resta de territoris de Catalunya, i aquest projecte és fonamental", ha afegit.
Segons ha explicat Eduard Jiménez, autor de l'estudi socioeconòmic del projecte que va encarregar la MIDIT (Mancomunitat pel Desenvolupament Integral de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant, Tivissa i Pratdip), la reconversió de la central suposaria un estalvi en cost estimat mínim de 34,4 milions d'euros en el desmantellament definitiu, i, alhora, implicaria un estalvi en els costos d'inversió de 9,7 milions d'euros per a un futur centre. A més, l'informe econòmic preveu una inversió de 134.225.263,94 d'euros, els quals inclourien les obres per adaptar l'espai, la compra de maquinària i la instal·lació dels serveis complementaris.
Així mateix, l'estudi calcula que el funcionament ordinari del centre sanitari tindria un cost de gairebé de disset milions d'euros anuals i que generaria, amb els seus impactes indirectes i complementaris, prop de 19 milions d'euros de valor afegit brut (VAB) anuals i més 200 llocs de feina.
Pel que fa a l'anàlisi econòmica-financera del projecte, també contrasta la viabilitat i sostenibilitat econòmica financera d'aquest, que tindria una taxa interna de retorn (TIR) del 9,6% i un VAN del seu desenvolupament de 66,4 milions d'euros.
És la primera vegada que dona suport al projecte que vol aprofitar les estructures actuals de la nuclear, tancada des de 1989. A partir de l'any 2028, està previst que l'Empresa Nacional de Residus Radioactius (Enresa) comenci a desmantellar les instal·lacions després de la fase de latència.
L'alcalde del municipi, Alfons Garcia, ha apuntat que el desmantellament és compatible amb la reconversió. Tot i la "voluntat política" de les administracions, encara no hi ha calendari. Els primers passos podrien executar-se el 2026 i es preveu una inversió de 134 milions d'euros.
El subdelegat, Santiago Castellà, ha expressat que donen total suport al projecte per reconvertir l'antiga central de Vandellòs I en un centre per tractar el càncer amb protons. En l'acte de presentació de la iniciativa, fet aquest divendres al Col·legi Oficial de Metges de Tarragona, ha afirmat que es tracta d'un projecte "estratègic": "Per la qualitat de vida, per la salut del territori és un projecte molt important, però sobretot per a la reactivació econòmica, per arrossegar altres sectors i per posicionar-nos en el mapa internacional de la recerca i la tecnologia, per tant, donem ple suport".
Castellà ha concretat que buscaran l'encaix amb les actuals línies de finançament obertes dels ministeris (de Salut, Transició Ecològica, Transició digital o el de Ciència) per fer-lo possible. "Crec que ens hem d'avançar a l'any 2028, amb la lògica dels fons europeus hauríem de tenir els primers plantejaments -del projecte- al voltant del 2026", ha apuntat el subdelegat. Amb tot, no ha avançat possibles calendaris d'execució d'actuacions ni les aportacions que farien l'executiu espanyol i català. "Estem davant de projectes competitius, que seran avaluats tècnicament, el més important és que tinguin el suport polític del territori, de les entitats implicades, com el lideratge del Col·legi de Metges que és molt important; parlar de terminis i de quantitats, ara, forma més part d'una voluntat política, que hi és tota, que no de la realitat", ha manifestat.
La central nuclear de Vandellòs I es troba en la fase dos del procés de clausura de les instal·lacions després de l'incendi que va obligar a tancar-la l'any 1989. De fet, està en els últims anys del període de latència de Nivell 2, ja que a partir de 2028 entrarà en la tercera fase. Llavors, està previst que l'empresa pública estatal Enresa, responsable del desmantellament de les centrals nuclears, comenci els treballs per enderrocar la caixa de contenció del reactor i, així retornar l'espai al seu aspecte original. De fet, les característiques de la seva edificació, pel que fa als blindatges i als volums, fan que la infraestructura sigui adequada per reutilitzar-la, de forma parcial, com un centre de protonteràpia.
L'alcalde de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant, Alfons Garcia, ha assenyalat que els treballs de desmantellament previstos són compatibles amb les primeres actuacions per utilitzar les instal·lacions nuclears. "Aquestes estructures són la raó de ser del projecte, de garantir els gruixos dels formigons i murs", ha destacat Garcia. A la vegada, també considera que els residus que hi resten són de "baixa o molt baixa" radioactivitat. "Es podrien desmantellar sense necessitat que l'estructura del mateix edifici es veiés afectada", ha sostingut. Tot i això, diu, han explicat la proposta a Enresa, la qual els ha ofert uns terrenys alternatius dins del mateix emplaçament. "Però l'essència passa per aprofitar aquestes estructures i minvar les inversions previstes", ha insistit el batlle.
Centre hospitalari públic
Alhora, l'alcalde ha remarcat que la voluntat és crear un centre públic d'investigació i tractament del càncer, amb tecnologia avançada, ja que a l'Estat només hi ha dos centres "petits" que tractin pacients de càncer amb protons. "Defensem que sigui un projecte públic i de territori", ha subratllat. A la vegada, ha dit que hauria de funcionar amb la implicació de la Generalitat.
Per la seva banda, l'alcalde de Tarragona, Pau Ricomà, també ha donat suport a la iniciativa i ha assenyalat que la seva "responsabilitat va més enllà de la ciutat, va al territori i que és important que aquests elements ajudin a l'equilibri territorial". El projecte preveu aprofitar el calaix del vell reactor de la nuclear per ubicar-hi el centre mèdic. Així, s'han dissenyat quatre sales de tractament, amb un ciclotró i tres 'gantries' (màquines) i una sala de feix fix i, també, serveis complementaris de diagnòstics i medicina nuclear. La proposta va néixer arran d'un treball de final de grau de l'arquitecte Carlos Gonzalvo, membre del grup d'Investigació CAIT de l'Escola Superior d'Arquitectura de la Universitat Rovira i Virgili (URV).
Es calcula, que permetria atendre, a mitjà termini, més de 1.500 pacients anuals i donar servei de proximitat a les comunitats autònomes de Catalunya, Aragó, Comunitat Valenciana i Balears. Per aquest motiu, el president del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona, Sergi Boada, ha avalat la proposta i ha valorat que és necessària per retenir i atraure talent. "Tenim un greu problema demogràfic els metges, què està impactant més a Tarragona respecte a la resta de territoris de Catalunya, i aquest projecte és fonamental", ha afegit.
Les xifres del projecte
Segons ha explicat Eduard Jiménez, autor de l'estudi socioeconòmic del projecte que va encarregar la MIDIT (Mancomunitat pel Desenvolupament Integral de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant, Tivissa i Pratdip), la reconversió de la central suposaria un estalvi en cost estimat mínim de 34,4 milions d'euros en el desmantellament definitiu, i, alhora, implicaria un estalvi en els costos d'inversió de 9,7 milions d'euros per a un futur centre. A més, l'informe econòmic preveu una inversió de 134.225.263,94 d'euros, els quals inclourien les obres per adaptar l'espai, la compra de maquinària i la instal·lació dels serveis complementaris.
Així mateix, l'estudi calcula que el funcionament ordinari del centre sanitari tindria un cost de gairebé de disset milions d'euros anuals i que generaria, amb els seus impactes indirectes i complementaris, prop de 19 milions d'euros de valor afegit brut (VAB) anuals i més 200 llocs de feina.
Pel que fa a l'anàlisi econòmica-financera del projecte, també contrasta la viabilitat i sostenibilitat econòmica financera d'aquest, que tindria una taxa interna de retorn (TIR) del 9,6% i un VAN del seu desenvolupament de 66,4 milions d'euros.
Etiquetes:
