-
Xemeneies de la química de Tarragona
ACN
El 21 de setembre el jutjat d'instrucció 1 de Tarragona va arxivar el cas, per tercera vegada, i ara la fiscalia ha presentat un nou recurs de reforma i apel·lació per reobrir-lo de nou. El cas té el seu origen en una denúncia presentada per l'entitat ecologista l'Escurçó l'any 2010, que es basava en un informe elaborat l'any 2002 per l'Institut Marquès de Ginecologia i Obstetrícia.
Després d'haver analitzat els informes presentats, el magistrat va acordar de nou l'arxivament de les diligències perquè no va poder identificar els responsables dels fets. La Guàrdia Civil va elaborar un llistat amb més de 180 empreses de la demarcació que entre els seus residus poden emetre algun dels productes o subproductes que, segons l'informe, podrien incidir en les alteracions de la fertilitat masculina. Tot i això, no va poder concretar quin volum de residus ni quin contingut específic dels mateixos havien generat, ni tampoc va poder sintetitzar en un llistat les cinc companyies que haurien emès més quantitat de producte contaminant al medi ambient.
El magistrat recordava que la causa plantejava un problema de causalitat, ja que "resulta extremadament difícil imputar objectivament a una o diverses empreses" i, tal com assenyala un informe forense, cal tenir present que existeixen múltiples causes que, en cada cas concret, poden afectar a la mala qualitat del semen. Entre aquestes, el jutge citava els hàbits alimentaris, el consum de drogues, alcohol, tabac o altres tòxics, l'ús de determinats detergents o altres productes d'higiene personal, la contaminació generada per determinats ambients industrials, els vehicles o altres tipus de fums o, simplement, l'ús de roba "particularment cenyida".
Segons la interlocutòria, existeixen diverses circumstàncies que poden afectar a la mala qualitat del semen, sense que es pugui descartar l'emissió dels productes o subproductes als quals es refereix l'informe de l'Institut Marquès. Per aquest motiu, abundava el jutge, "els informes aportats no permeten concretar un origen determinat susceptible d'individualitzar-se en una responsabilitat penal concreta en una persona determinada".
En definitiva, assenyalava, "tot i que de les actuacions practicades s'infereix l'existència de fet delictiu, no hi ha motius per acusar a determinades persones com a autores, còmplices o encobridores" i, concloïa que, "en no poder imputar a una persona concreta pels denunciats, cal acordar el sobreseïment en no existir autor conegut contra qui dirigir el procediment".
Un semen de mala qualitat
L'estudi del 2002 elaborat per l'Institut Marquès de Ginecologia i Obstetrícia de Tarragona, el primer d'aquestes característiques que es realitzava a l'estat espanyol, indicava que el 53% de les mostres de semen no complien els paràmetres de normalitat que estableix l'Organització Mundial de la Salut pel que fa al volum, la concentració o la morfologia dels espermatozous. En l'aspecte on es van trobar les dades més negatives va ser el de la mobilitat, ja que tan sols un 6,8% dels analitzats es trobaven dins la mitjana de qualitat. A més, la seva morfologia també va obtenir resultats per sota del què estableix la normativa, ja que només un 4,1% dels espermatozous no patien deformacions.
D'entre les possibles causes de la disminució de la fertilitat masculina esmentades en l'informe, s'apuntava al consum d'alcohol, tabac, contacte amb productes tòxics, estrès o agents químics ambientals, entre d'altres. En aquest sentit, una de les possibles causes podria ser l'exposició a productes químics ambientals que actuen com a "disruptors estrogènics".
En base a aquests indicis, l'organització ecologista l'Escurçó va presentar una denúncia als jutjats l'any 2010 en què es demanava investigar les causes d'aquesta mala qualitat del semen dels tarragonins. L'entitat demanava conèixer si la indústria química de la zona podia ser el factor principal d'aquesta disfunció i, si això fos així, poder demandar a les empreses responsables.
